m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 28 de setembre de 2011

Diumenge de tardor

Tardor jove, tardor viva...
Estiu clos...
Emprenc el diumenge amb suavitat,
La natura endreçada
d'un poble lleganyós
m'hi convida insistentment.


 Camins de tardor
 Jocs de llums i ombres
 arbres pacients, bosc en vetlla
silencis efímers
vida!

Tardor endreçada...    lluminosa...    humida...
camins irisats, màgies desvetllades


ombres perfilant desitjos


 la resplendor de l'estiu reposa en fulles seques
jeu en un jaç de seda...

 tardor incipient nodrint letargies imprescindibles...

19 comentaris:

  1. Com m'agraden les fulles seques!

    I com m'agrada la teva tardor!

    Bona nit mar. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Bon dia Carme...
    s'apropa una tardor melangiosa... a mi també m'agrada!
    Gràcies per passar per aquí i deixar la teva empremta en aquest tast de tardor estiuenca encara...

    és una tardor compartida! no et sona el paisatge?

    petons!

    ResponElimina
  3. Com m'agraden aquestes passejades teves, de les que deixes petjades en forma de fotografies a aquest bloc!
    Gràcies pel regal!

    ResponElimina
  4. Je, je, je... m'has fet riure... de fet les fulles seques sí que em sonen molt sí, sí... el pasisatge... no sé... no seran les pollancredes de Sant Cugat?

    ResponElimina
  5. Deixa'm que hi doni un tomb...tot i la caloreta i arrabossar-me amb les fulles :9
    ptons Mar

    ResponElimina
  6. Francesca!
    Quina alegria que hagis vingut a passejar per aquí! Gràcies a tu per les teves paraules!
    Una abraçada!

    Carme!
    Premi!
    Les fulles seques són originàries de St Cugat i els pollancres... també!
    Ja sabia jo que et sonaria...
    Petons bonica!

    Joana...
    vine, vine que ens hi arrebossarem juntes... farem de croquetes en aquest matalàs tan agradable...
    Petons Joana!

    ResponElimina
  7. M'agrada la tardor més que qualsevol època de l'any... i m'agrada la que descrius amb paraules i fotos.

    T'aniré llegint poc a poc.

    Salutacions i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  8. El teu diumenge de tardo, jo el vaig passar fent un banyet a la platja. El més bonic d'aquestes remullades és que sempre penses que serà la última!
    Però les fulles i la claror dels dies, no enganya...
    Petonets!

    ResponElimina
  9. Hi falten els bolets per ser la postal perfecte de la tardor.

    ResponElimina
  10. Quina fal·lera de tardor que m'ha agafat veient les teves fotos i els teus mots...aquell color ocre de les fulles caigudes...ai! molt bona entrada de tardor ( que sembla estiu)i una abraçada!!!

    ResponElimina
  11. joana...
    benvinguda i endavant!
    aquest és un espai per passejar-hi lliurement, anar i venir, entrar i sortir com més et plagui... tu mateixa, m'encanten els vostres comentaris en senyal de visita... però també m'agraden els silencis quan no hi ha res a dir i poder escoltar el crec-crec de les fulles dels passeigs compartits...
    torna quan vulguis!

    Judit...
    doncs avui ha tornat a fer un diumenge d'estiu! T'has banyat també pensant que potser era l'últim de la temporada?
    Petons guapa!

    Lluïsa...
    tens raó!
    Però no en vaig trobar ni un!
    Hauré d'anar a mercat a buscar-ne uns quants!
    Petons!

    Elfree...
    doncs sí, l'estiu es resisteix a abandonar-nos del tot... però ja m'agrada que comenci a fresquejar de bon matí i als capvespres... fa tardor!
    Petons i bona setmana!

    ResponElimina
  12. prop de casa encara no hi ha tardor, el sol escalfa de valent i demà aniré a la platja!

    ResponElimina
  13. que bé!
    és veritat que aquest cap de setmana encara ha fet caloreta...

    es veu que el paisatge de diumenge passat em va despistar...

    bon estiu (encara) zel!

    ResponElimina
  14. m'encanten les fulles seques al terra! la devesa de girona ja n'és plena també, tot i que aquest sol despisti els colors de l'entorn no ens enganyen... ja és tardor, càlida encara, amb un sol que brilla i escalfa, però tardor.
    m'agrada el teu raconet...m'iré passant de tan en quan!

    ResponElimina
  15. Doncs per portar la contrària... a mi no m'agrada la tardor, però sí aquesta impremta de color que deixa al paisatge. Veure com canvien les tonalitats dels arbres i recollir-ho, tan bé com has fet tu en fotografies, m'encanta. N'hi ha una de preciosa on els rajos del sol gairebé es poden tocar.

    Gràcies: m'ha encantat!

    ResponElimina
  16. I... és curiós com es percep tan diferent la presència de la tardor al nostre Maresme (amb la platja i la gent encara aprofitant els últims banyets al mar) i terra endins on la presència de la tardor es fa més manifesta.

    ResponElimina
  17. Unes fotos, precioses. Un petó, MAR. I fins aviat.

    ResponElimina
  18. Rachel...
    benvinguda a casa teva!
    ja som dues que passegem somriures per tardors càlides que es resisteixen abandonar el seu amor d'estiu...

    nur...
    a mi m'agrada la tardor quan encara es recorda de l'estiu i ens regala matins i capvespres frescos amb migdies suaus... com una segona primavera... arran de mar ens falten les catifes de fulles per poder gaudir dels ocres multicolors que defineixen la tardor terra endins... però tenim el blau intens de mar que regenera i omple de vida!
    petons!

    jordicine...
    gràcies!
    petons de retorn!

    ResponElimina
  19. M'encanten especialment la quarta i la cinquena fotos, Mar. Molt maques!
    (i la tardor que no us acaba d'arribar, pel que m'arriba des de Catalunya...)

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...