m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Vols viure el TEU present?




T'has preguntat mai què passaria si, de cop i volta, se t'aparegués a la teva realitat un tu (mateix) que ve del futur?
T'has preguntat mai què passaria si, a més a més, aquest TU volgués fer-te canviar alguns dels plans immediats que tens, amb l'objectiu de canviar un futur que desconeixes però que certament no porta gaire de bo?
T'has imaginat mai que, de sobte, tu mateixa et diguessis que no pots fer allò que vols perquè t'estàs equivocant?
Un TU que no et deixa viure la teva vida perquè en coneix les conseqüències?
Si algun cop, un TU igual que tu però aliè als teus desitjos et volgués convèncer per canviar el curs dels esdeveniments?
Si el teu TU t'expliqués el teu futur, te'l creuries? te l'escoltaries?
Voldries conèixer-lo per evitar errors?
potser per curiositat...
potser per fer algun petit canvi...
potser per no repetir errors del passat...
potser per millorar...
Creus que és possible?
Ho faries?

Viatjar en el temps... un tema que, des de sempre, ens encisa i alhora ens espanta...
Viatjar al futur... viatjar al passat... viure el present...
Aquestes són les qüestions que es fan els personatges de SATISFACTION, o millor dit, són els fets que els 'toca' viure als tres (o són 4?) personatges que et conviden a seure al menjador de casa seva i et traslladen al seu món on tot és possible: il·lusions, desgràcies, riures, tragèdies, imaginacions i somnis, mentides, certeses i llàgrimes, angoixes, pors,... tot plegat, escenes molt humanes i reals, amb una aroma de cafè que ho fa tot encara més verídic que no pas ho és...
80 min per oblidar-se d'una mateixa i del propi paisatge i viure les emocions i situacions d'altres TUs que no som nosaltres però que certament podríem ben bé ser-ho...
PASSAT?
FUTUR?
PRESENT?
Molt recomanable...
Sala FlyHard - SATISFACTION

------------------------------------------
curiositats...coincidències... o coses que passen i m'agraden...
entrar i que et preguntin quant vols pagar per l'entrada...
que et rebin amb un got de cava abans de començar...
fer cua al lavabo i l'actriu protagonista et demana que la deixis colar... que té pressa segons diu...
poder gairebé tocar les llàgrimes del protagonista de tant a prop com el tens...
seure a la segona de tres files...
sortir del teatre de nit i una temperatura càlida i els raigs de lluna (quasi)plena m'acompanyen fins la porta de casa...

12 comentaris:

  1. M'encantaria tenir un corresponsal al futur, que m'anés informant de com pinta la cosa per allà! Bé, em sembla que m'encantaria; o potser en algún moment el faria callar, pesat, més que pesat, deixa'm fer la meva, hombre yaaaa!

    De moment, però, amb zero opcions que em plantegi si m'agrada o no (tenir un corresponsal al futur), em quedo amb l'obra. Lluny, sí, però no impossible (arribar a veure-la ;)

    ResponElimina
  2. Quin sac de sensacions ens espera aquesta obra! Gràcie spe l'apunt.

    Salutacions, Mar.

    ResponElimina
  3. Ostres, doncs m'has posat en un dilema. Sí i no. Sí per evitar desgràcies i posar remei a les coses que pogués fer malament. No perquè llavors la vida seria una mica avorrida no? Si ja saps que et passarà... És com saber el final d'un llibre que t'estàs llegint.

    ResponElimina
  4. Mar, me n'alegro molt de que t'hagi agradat tant com per a fer un apunt tan complert! em feia patir ...!

    Jordi, encara que ho sembli, no tot està mai escrit del tot. hi ha diferents realitats simultànies en universos paral·lels... i encara qua viatgis amunt i avall tot pot passar i tot pot canviar! és molt emocionant!

    ResponElimina
  5. Això de viatjar en el temps em crea moltes contradiccions: alhora curiositat i un no voler saber el que ha de venir. Tinc prou feina barallant-me amb el present per fixar-me amb el que me digui la Jo mateixa del futur. Encara qeu, potser si li fes cas, el meu present canviaria i ja no em donaria tanta feina. Enrevesat tot plegat.
    L'obra sembla ser interessant. I això de triar el preu? No ho havia sentit dir mai.

    ResponElimina
  6. Seria prou interessant, potser ens donaria una empenteta pe fer les coses que creiem que volem fer i no fem... o potser seria una llauna...

    Ara l'obra em fa gràcia, això sí!

    Una abraçada, maca!

    ResponElimina
  7. Provaré de no perdre-me-la!
    :)
    Un petó en temps present!

    ResponElimina
  8. Doncs mira sí ara matix en faria força servei un meu "jo" del futur...i al món també li aniria bé....una obra que no s'ha de deixar pel futur...oi? me l'apunto!!!

    ResponElimina
  9. Aquesta sala l'he vist nèixer, és al costat de casa els meus pares. I sempre m'ha fet gràcia. Tinc una amiga que sempre ens està dient que hi anem, per fer barri i teatre, .... crec que li haurem de fer cas!!

    ResponElimina
  10. Sóc un habitualíssim de la Sala Flyhard. M'hi he vist "els últims dies de Clark Kent", "Un home amb les ulleres de pasta" i "Dies de ràdio", que jo ara mateix recordi, i sempre n'he sortit molt content.

    Teníem reserva per veure "Satisfaction" demà dijous a la nit però, finalment, hem tingut que anul·lar ja que la jefa sortirà tard de la feina. No me la perdré, això està clar.

    ResponElimina
  11. Doncs jo crec que em tornaria boig directament. Crec que m'escaparia i no pararia de córrer. Jajaja. Ets molt ocurrent, MAR. Un petó.

    ResponElimina
  12. A mi no m'agradaria. Jo vull viure tots els moments, tot i que alguns no acabin de ser bons, perquè dec tenir com una maquineta que els acaba difuminant. Som el que hem viscut. A mi, de vegades ja em costa prou viure el present! jajajaj

    A les grans ciutats, això és un regalet, als pobles petits, com el meu, tot és petit. L'any passat vaig pendre cafè amb en Joan Pera, mentres s'esperava per a començar, pq estavem al mateix bar, ell, jo i quatre gats...

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...