m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 8 de setembre de 2011

L'instant...

Surto de casa - cames ajudeu-me-  per no quedar-me enganxada a la discussió. Aquestes adolescents que et miren amb cara de rates sàvies i condescendentment et perdonen l'existència, em treuen de polleguera.
I no t'explico com m'enfilo quan la mirada és la de la meva filla i el problema que ens ocupa l'etern desordre que regna a la seva habitació... 
Ja t'ho imagines, no?
Em miro al mirall.
http://www.navalcosp.com/pinacoteca/2009.htm
El llum tènue de l'ascensor amaga algunes imperfeccions però avui em veig bé. Estic bé. Per dins vull dir.
Sento taral·lejar una cançó des d'una veu coneguda i baixo fins el pàrquing.
Què bé, em podré endur el cotxe petit!
Avui, com a mínim, no hauré d'anar en barca amunt i avall, en un d'aquests cotxes familiars esgavellat que sembla un transatlàntic... per a mi sola...
Ens creuem, no m'espera i fa cara de sorpresa i em repassa de dalt a baix, no sense deixar de preguntar-me a on vaig...
Fem un intercanvi de claus i un petó lleuger amb una petita raó que sona poc convincent, me'n vaig cap a la reunió de feina!
Tornaràs a...
Però la porta de l'ascensor ja tancada m'impedeix de sentir el final de la pregunta que ja no tindrà resposta.
De fet, ja n'havíem parlat al matí tot fent un cafè; ja ho sap.


Entén-me, no hi ha res de res. Però em fa patxoca, tu!

Encara, abans d'entrar al cotxe, em trobo la veïna de l'àtic, amb ganes de xerrar, i em deixa anar un Què guapa que estàs! que mira, em fa prémer l'accelerador amb aquella convicció que té una quan li sembla que està d'allò més interessant i se sent bé a la seva pell.

Miro el rellotge... tinc temps... encara podré passar pel Sephora a posar-me unes gotes del meu perfum abans de la cita.

Ai perdó! He dit cita? Volia dir reunió!
De debò, no pensis pas malament... 


Arribo, aparco, surto, camino a pas ràpid sense fixar-me gaire en res i arribo.


És que m'agrada tant aquest perfum!


Però tal i com està el panorama... i de tant car com és, em sembla que aquest recurs el faré servir més d'un i més de dos cops aquesta temporada.
Quina bona olor!
mmmmm...



Surto, passen cinc minuts de l'hora que havíem quedat.
Perfecte!
Arribar massa d'hora no m'agrada gens. Prefereixo que m'esperi uns minuts. Mai no sé quina cara posar palplantada en una cantonada mirant si arriba la persona amb qui he quedat.


No et passa a tu també?

Ja el veig. És allà. a la cantonada.
Camino més a poc a poc.
M'agrada mirar-me'l de lluny, amb aquest posat d'home despistat que tant m'atrau! (això sí, que no s'oblidi del dia del meu aniversari, si de cas, que només sigui el posat despistat, eh?)
No em veu encara, té un llibre a les mans i hi està capficat.
No sé si ho fa per dissimular i ja m'ha vist també. Podria ser.
Somric. Aixeca el cap.

Em sento maca.
La reunió (de feina) promet.
...

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència...
Aquest relat ha estat escrit a partir de situacions reals (o no) però que, en tot cas, mai han estat viscudes amb aquesta seqüència que es relata (o si?).


8 comentaris:

  1. :) Em, qualsevol cas, és un relat encantador...

    Bon dia, mar, i bona reunió de feina!

    Una abraçada, maca!

    ResponElimina
  2. Això sí que és una bona reunió de feina... Ens hauries d'explicar el final (si vols i es pot).

    ResponElimina
  3. Tant si és real o irreal igualment és un relat que pot ser viscut...què donaria jo per tenir reunions de feina així!!!

    ResponElimina
  4. Les meves, de reunions, no son tan.... perfumades!

    ResponElimina
  5. Gràcies Carme!
    petons!

    Company...
    jajaja...
    mi-te'l ell... aquest episodi té gràcia perquè admet un final a la mida de la imaginació de cadascú...
    com te l'imagines tu?
    ;)
    petons guapo!

    Elfreelang...
    només cal que t'ho proposis... depèn de tu!
    amb una mica de perfum... i bones intencions...
    ;)

    Joana...
    posa't perfum i afegeix la intenció... ja veuràs com tot canvia!
    ;)
    petonassos!

    I gràcies per venir i dir-hi la vostra!

    ResponElimina
  6. En qualsevol cas, sigui el que sigui m'agradat molt.

    Una bona tornada a la blogosfera i llegir coses així tant auténtiques..! com tú.

    Un peto molt gran guapíssima

    ResponElimina
  7. Coincidències? Jajaja. M'ha agradat molt, MAR. Estàs en forma. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  8. lisebe!
    me n'alegro que t'hagi agradat!
    un petonàs per a tu!
    bon començament de curs!

    jordicine...
    jajaja...
    ja se sap quan una s'entrena...
    jajaja...
    petons solet!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...