m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 18 de setembre de 2011

per gaudir de l'arbre de la vida...

Sí, ahir la vaig anar a veure...
No, no us explicaré de què va...
Ni en faré cap ressenya, ho deixo pels cinèfils que en saben molt més que jo...


Quan vas al cinema, esperes veure algun producte amb un fil argumental 'racional' (o sigui una història més o menys real, més o menys imaginada però que tingui un cert 'sentit', que t'expliqui alguna cosa, algun fet, alguna vivència,...) que alhora també et desperti emocions i sentiments per la història que t'explica la peli i amb la qual et pots sentir més o menys identificada...

Això no passa amb l'arbre de la vida...

Quan vas a llegir un poema, ja saps què et trobaràs, un llenguatge poètic, potser amb tocs surrealistes, alguna que altra figura poètica que et trasllada a un espai diferent (o no...), un llenguatge diferent del narratiu, vaja... que quan comences ja estàs predisposa a la lectura, a aquell tipus de lectura...

Jo no hi vaig arribar preparada... ni mental ni emocionalment parlant...

L'arbre de la vida és un poema, un poema visual i sonor que ataca directament als sentits, a les emocions més profundes de tot ser humà...
Cal saber gaudir-lo... cal poder gaudir-lo... cal una certa predisposició, com en la lectura d'un poema... cal deixar-se agombolar i bressolar, cal confiar en el director i deixar-se endur a través del seu viatge, cal despullar-se i treure's els 'anclatges' que ens ancoren en les realitats quotidianes... i deixar-se fer... i confiar... i volar ben amunt per sentir... sense racionalitzar res, sense fer-se preguntes, sense esperar respostes,...

I jo ahir, per circumstàncies x (que no venen al cas) em trobava en un estat emocional especial... sostingut i encapsulat en un petit espai de seguretat, fixe, sense opcions a esplaiar-se ni deixar-se anar, inamovible i franquejat per una muralla impermeable... sense concessions... esperant un producte més o menys convencional amb algun espai on poder-me emmirallar i reaccionar...

I no, no vaig poder sortir-ne, i no em vaig deixar endur... i no vaig poder gaudir plenament de la proposta feta... No vaig poder entrar-hi... del tot...

Avui que remiro les seqüències i escolto altre cop la banda sonora... me n'adono de tot el què em vaig perdre...

Per això, si l'aneu a veure... no espereu res convencional, deixeu-vos fer, les imatges i la música s'ho valen!
Traieu-vos qualsevol armadura que porteu i sense disfresses atreviu-vos a gaudir-la!
I ja m'ho explicareu!

 Bona setmana a totes i tots!

18 comentaris:

  1. No, no l'he vist. Ja veig que hauré de trobar el dia adequat!

    ResponElimina
  2. Jo tampoc l'he vist, però intueixo que tampoc serà el millor moment...

    ResponElimina
  3. Deu molt especial la peli is colpeix els sentits ...bona setmana !

    ResponElimina
  4. Jo també la vaig anar a veure i, tot i anar més o menys preparada i reconeixent la bellesa de les imatges i de la música, no em va fer sentir res, la veritat.

    ResponElimina
  5. Casualitat: ahir vaig quedar amb una amiga que l'acaba de veure. A ella no li va dir res d'especial, la pel.lícula, però al seu acompanyant li va agradar molt.

    Caldrà veure-la per saber a què atenir-se!

    ResponElimina
  6. diuen que és molt difícil de veure, que t'has de deixar endur sense prejudicis

    ResponElimina
  7. Carme...
    doncs sí!
    es tracta de tenir certa predisposició a gaudir sense raonar...

    zel...
    l'ha de prendre com una mena de poema visual... quan et vingui de gust això sí!

    Elfree...
    no et deixa indiferent sigui en un sentit o en un altre...

    Rita...
    pot passar... és tan especial que et pot portar a extrems, oi?

    Ferran...
    ens vam trobar i no me'n vaig adonar?
    hihihi...
    és que al meu acompanyant també li va encantar!
    ;)

    Deric...
    això mateix! has d'estar disposat a deixar-te portar sense oferir resistència ni esperar res concret... amb la ment i l'esperit en blanc com si diguéssim...

    Si l'aneu a veure ja em direu què us ha semblat!

    Petons!

    ResponElimina
  8. llegint el teu post i els comentaris em queda una sensació estranya. tot el que envolta aquesta pel·lícula és estrany. I ve de gust anar-la a veure i alhora certa por.

    I si li dones una segona oportunitat i la tornes a veure?

    ResponElimina
  9. em faria gràcia veure-la... però llegint el que he llegit... no sé a quina banda em puc quedar...

    Em dirà coses o bé, em deixarà indiferent?

    Està clar que sols hi ha una manera de saber-ho...

    Petonets dolcíssims nina

    ResponElimina
  10. Vaig a buscar informació de la peli enseguida.
    M'has deixat intrigadissima.

    ResponElimina
  11. Devia ser algú altre, que si t'hagués trobat a tu me'n recordariaaaaaaaa!!! :-)

    Bon cap de setmana, guapa.

    ResponElimina
  12. rits...
    segur que ho faré, però més endavant... no tinguis por d'anar-la a veure, simplement deixa't portar i la gaudiràs segur!

    barbo estimat...
    a tu t'encantarà!
    la fotografia és espectacular!
    jo de tu hi aniria i em deixaria endur per les imatges i la música sense cap mena de dubte!
    un poeta com tu segur que no es quedarà indiferent davant tanta bellesa...
    (ja m'ho diràs si la veus finalment)

    Eva...
    ja n'has trobada?
    el millor que pots fer és viure-la en persona i sentir-la a la pell...

    Ferran!
    jajaja...
    és que darrerament la memòria de mosquit que tinc em juga males passades! menys mal que tu te'n recordes!
    hihihi...
    ;)

    Bon cap de setmana a totes i tots!
    I ja em direu si la veieu què tal us ha semblat!

    ResponElimina
  13. Mar! La tinc a la llista. Fa mesos que no vaig al cinema però quan la vaig veure anunciar, em va cridar l'atenció inmediatament. Si és rara, segur que m'agrada, tinc un gust una mica "especial" =:) ja et diré...

    ResponElimina
  14. De moment, no em crida massa l'atenció. Crec que esperaré que surti en DVD. Un petó, MAR.

    ResponElimina
  15. Judit!
    Segur que t'agradarà doncs!
    Ja m'explicaràs l'experiència!
    una abraçada i molts somriures!

    Jordi,
    potser és una bona opció... tot i que si li treus la gran pantalla i el so... perdrà, en part, l'espectacularitat i minvaran els efectes de la poesia visual que ajuden a transmetre el missatge en aquest cas...
    petons!

    ResponElimina
  16. Confirmat, m'agradat. Ritme lent, plena de detalls (d'aquells que vas lligant un cop acabada) Quantes sensacions juntes...

    ResponElimina
  17. Judit!
    me n'alegro molt!
    passa una bona setmana!
    petons

    ResponElimina
  18. Durant la primera mitja hoerta em va passar igual que tu, fins i tot, tenia una mica d'angoixa però...vaig relaxar-me, vaig deixar d'intentar entendre-la i simplement la vaig sentir. Com tu dius, em deixar endur per les imatges i la música. Pell de gallina!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...