m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 9 d’abril de 2013

Com un cargol... (o la crònica d'un passeig de vacances)

M'endinso en tu...


Et respiro...


I em deixo omplir per l'aroma dels teus camins... 


la vida se m'infiltra en imatges conegudes...
i em quedo amb ganes de seguir-te descobrint...


Set d'entretenir-m'hi amb tu, en tu.
...potser algun altre dia...
podré seguir el fil de les teves petjades
i retrobar els somriures que fa temps van quedar colgats de flors i primavera

24 comentaris:

  1. ¡Que polida és Girona!
    Un passeig envejable...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si...
      per a mi, fins fa ben poc era ben desconeguda...
      però de tant sentir-ne parlar, finalment va caure el primer passeig i no serà l'últim!
      Molta salut!

      Elimina
  2. els que vivim en aquest entorn de vegades no ens adonem del que tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja passa joan...
      allò que tenim més a prop, sovint ens passa inadvertit i és quan ho perdem que ho trobem a faltar, oi?

      Elimina
  3. De cop, allò quotidià és meravellós, però hi fa molt la mirada... i la companyia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí zel!
      la companyia fa que la mirada sigui diferent...
      i segons com, els paisatges es transformen i esdevenen màgics!
      petons!

      Elimina
  4. Girona, enamora i algunes passejades també i les teves fotos i les paraules... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, Girona està preciosa a la primavera!
      Les fotos i les paraules intenten mostrar-ho però res comparable a la realitat viscuda...
      Les passejades, els somriures, la companyia, la mirada,...
      tot acompanya!
      Petons bonica!

      Elimina
  5. Molt xules les fotos. Només amb la primera ja m'ha vingut al cap on era. Banys àrabs, oi? Bé, si no és allà tenen una escala molt semblant (o jo la recordo semblant)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ara què ho dius... el cert és que no et podria dir si ho són o no!
      (ara m'has fet envermellir i tot per la meva ignorància... no ho diguis a ningú!)
      l'escala és al passeig de la muralla de girona, però no sé si allà hi havien els banys...
      ja veig que en el proper passeig m'hi hauré de fixar molt millor i no badar tant!
      ;-)
      petons bonica!

      Elimina
  6. Girona, sempre present a la primavera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una preciositat i val molt la pena...
      Hauré d'anar-hi més sovint!
      Petons bonica!

      Elimina
  7. Girona m'enamora, és una sardana que sempre anirà lligada amb tot el que he viscut. Vaig tardar molts anys a visitar-la, i realment té quelcom especial, però si hi vas amb una companyia excepcional, encara esdevé més bonica!!! Tant de bo els somriures colgats de flors, desprenguin la seva aroma en el pensament i et permetin sentir xispes d'energia ben carregada de tot el millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo també he descobert Girona una mica tard... però més val tard que mai!
      I sí, vaig quedar ben carregada de bones energies i amb ganes de tornar-hi!
      Petons preciosa!

      Elimina
  8. Bona endinsada per Girona. L'escala de cargol dels Banys Àrabs serà un bon lloc per passar a Girona temps de flors al maig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si aquest any aconsegueixo anar-hi al temps de flors... l'any passat em vaig quedar amb les ganes!
      Abraçades!

      Elimina
  9. Mmmmmmmmmmmmm....s'acosta el temps de flors!
    no t'ho pots pedre!!!!!
    un petó ben gran, tocaia!
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ho tinc apuntat a l'agenda!
      a veure si aquest any no em surt cap entrebanc d'última hora i me n'hi vaig!
      petons preciosa!

      Elimina
  10. Girona té una màgia difícil d'explicar. Fa anys que hi vaig pel temps de flors, i fins hi tot hi he participat conjuntament amb altra gent.
    Et puc recomanar que hi vagis el cap de setmana que s'inaugura (aquest any l'onze i dotze de maig) Lleva't d'hora, si no, et costarà aparcar :P
    I quan ja estiguis feta pols de passejar amunt i avall pels carrers plens de flors (i de gent) agafa el cotxe i arribat a Navata (a 5 quilòmetres de Figueres) on els artesans del poble fan els Patis de Primavera.
    http://llibreprimer.blogspot.com.es/2009/05/artesans-navata-patis-de-primavera.html
    Així que publiquin el tríptic amb el programa el penjaré al Llibre Primer.
    (Aquest any hi participo acompanyant la Emily :)
    feliç primavera! :)
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja és això que dius fra miquel...
      jo encara no hi he anat mai pel temps de flors!
      espero que enguany res no m'aturi...
      a veure si tinc temps de navata també!
      petons i gràcies per les recomanacions!

      Elimina
  11. Girona m'enamora molt i molt! I aquesta escala cargolada, i aquest carreró "call-style", i... Girona *sospir*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix Ferran... *sospirs*... *molts*...
      a veure si em segueix enamorant en properes passejades...
      en tinc moltes ganes!
      un beset guapo!

      Elimina
  12. Girona, una ciutat fantàstica. Una delícia per perdre-s'hi durant hores i hores...

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs això...
      per perdre-s'hi, encantar-s'hi, enamorar-s'hi,...
      ;-)
      una ciutat perfecte per voltar-la... hores i hores...
      i ara a la primavera... ve de gust!
      petons i benretrobat company!

      Elimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...