Notes d’un flaix a Zarautz

Apunts d’un viatge (de feina; el primer del curs) a Zarautz

Cua a la ronda... nervis.

Viatjar en un avió buit (5 pers)... congelació.

Rebuda amb ‘cartellet’... divertit.

Passeig de tarda de finals d’estiu fins el 'malecón', marea alta i brava, esquitxos... respirar i gaudir.

Sopar ‘entranyable’ i acollidor a Zumaia, en un txoko... un luxe i un plaer. Exquisit!

Conversa fluida i agradable. Ens coneixem i compartim. Parlem de feina i de vida.

M’adormo en solitari i em llevo entre gemecs i sospirs d’uns veïns d’habitació poc discrets. Me’ls escolto manllevant un espai d’intimitat que ells no tenen cap problema en compartir...

Dutxa. Esmorzar en un menjador entre xinesos i alemanys (kin kakau!).

Sessió de formació intensa i ‘acalorada’... (encabir més d’una cinquantena llarga de persones en un espai petit i gaudir de la sessió, té tela!). Sorpresa (molt agradable) quan algú se’t dirigeix en català i hi pots mantenir una conversa enmig de llengües foranes.

Dinar amb vistes espectaculars de la platja de Zarautz.

Marea baixa, platja immensa.

Marea viva. Banderes grogues i vermelles.

Parlar de feina, altre cop.

Parlar de vida, també.

Tornada cap a l’aeroport amb una última volteta per Hondarribi. Vistes fantàstiques... Hendaia, Hondarribi, el Bidasoa... en una tarda esplèndida...

Desempolainar-me de tots els accessoris al control de l’aeroport... com si et despullessis... buufff!

Lectura de mails diversos durant la darrera espera... algunes respostes... moltes preguntes...

Somriures.

Satisfacció professional i personal.

Recàrrega de piles i cansament físic.

Arribada a BCN. Un toc d’aroma personal i cap a casa!

D’aquí a un mes tornem!

Un plaer (i un luxe) poder treballar així!

Laster arte!