m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 15 de setembre de 2011

Notes d’un flaix a Zarautz


Apunts d’un viatge (de feina; el primer del curs) a Zarautz

Cua a la ronda... nervis.
Viatjar en un avió buit (5 pers)... congelació.
Rebuda amb ‘cartellet’... divertit.
Passeig de tarda de finals d’estiu fins el 'malecón', marea alta i brava, esquitxos... respirar i gaudir.






Sopar ‘entranyable’ i acollidor a Zumaia, en un txoko... un luxe i un plaer. Exquisit!
Conversa fluida i agradable. Ens coneixem i compartim. Parlem de feina i de vida.

M’adormo en solitari i em llevo entre gemecs i sospirs d’uns veïns d’habitació poc discrets. Me’ls escolto manllevant un espai d’intimitat que ells no tenen cap problema en compartir...

Dutxa. Esmorzar en un menjador entre xinesos i alemanys (kin kakau!).

Sessió de formació intensa i ‘acalorada’... (encabir més d’una cinquantena llarga de persones en un espai petit i gaudir de la sessió, té tela!). Sorpresa (molt agradable) quan algú se’t dirigeix en català i hi pots mantenir una conversa enmig de llengües foranes.


Dinar amb vistes espectaculars de la platja de Zarautz.
Marea baixa, platja immensa.
Marea viva. Banderes grogues i vermelles.




Parlar de feina, altre cop.
Parlar de vida, també.

Tornada cap a l’aeroport amb una última volteta per Hondarribi. Vistes fantàstiques... Hendaia, Hondarribi, el Bidasoa... en una tarda esplèndida...
Desempolainar-me de tots els accessoris al control de l’aeroport... com si et despullessis... buufff!
Lectura de mails diversos durant la darrera espera... algunes respostes... moltes preguntes...
Somriures.
Satisfacció professional i personal.
Recàrrega de piles i cansament físic.
Arribada a BCN. Un toc d’aroma personal i cap a casa!
D’aquí a un mes tornem!
Un plaer (i un luxe) poder treballar així!
Laster arte!


10 comentaris:

  1. Doncs sí! Un plaer i un luxe, al menys tal com ho expliques a mi bé m'ho sembla! :)

    ResponElimina
  2. Carme...
    com ho explico és tal com ho visc!
    un petonàs bonica!

    Kika...
    es fa el què es pot!
    però també passa que quan una fa allò que li agrada i l'omple tot el que passa al voltant es mira amb bons ulls!
    petonets!

    ResponElimina
  3. Feinejar al País Basc no deixa de ser feina, és cert, però és una feina més lleugera i dolça.

    ResponElimina
  4. Fa pinta d'experiència amb resultat més que positiu (tot i les poques decoroses pràctiques compartides amb uns veïns no buscats, hehe). Ho celebro, Mar!

    ResponElimina
  5. Quin dia més intens... i com relaxa passejar sense pressa pel "malecón".

    ResponElimina
  6. jo hi vaig ser a Donibarri per feina durant 10 dies i va ser genial!

    ResponElimina
  7. Doncs si quina sort! plaer, paisatge, luxe asiàtic..bé luxe eusquera ....tant ben explicat que gairebé hi he anat i tot!

    ResponElimina
  8. quina enveja més agradable!!!
    petons bonica

    ResponElimina
  9. òscar...
    feinejar al país basc és una delícia!

    Ferran...
    es tracta d'això! de treure'n el màxim profit! incloent pràctiques (poc decoroses?) plaents! ;)

    Lluïsa...
    un dia ple de coses però alhora amb temps per respirar i gaudir!

    Deric...
    no conec Donibarri però segur que s'hi estava de pel·lícula!

    Elfree...
    tu ho has dit!
    un luxe per compartir!

    Bargalloneta...
    enveja sana i altament recomanable!

    petons a totes i tots!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...