m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 8 de desembre de 2010

de petitona...


Avui he anat a casa els pares i he pogut recuperar algunes fotos de quan era petita... fa dies que tenia ganes de participar en la proposta de l'Assumpta i en Ferran però no acabava de trobar el moment de cercar el material gràfic. La veritat és que em semblava recordar que en tenia d'altres en què potser estava més 'afavorida'... tant se val... així em veieu tal qual...

ja veieu... aquesta fila feia fa una pila d'anys... (ja en són uns quants!)



i en aquesta... ja no feia massa bona cara... la palma pesava i no em venia massa de gust la sessió fotogràfica... però com veieu... aguanto estoicament... massa bona nena que era!


Bona minisetmana!

32 comentaris:

  1. Hehe, quina gràcia amb les cuetes :))
    Molen les dues fotos, Mar. I mola que t'hi hagis apuntat! (ja t'he lincat en el post corresponent ;)

    ResponElimina
  2. ja veus Ferran...
    una que no se'n pot estar de les propostes que feu...

    gràcies per afegir-me!
    petons!

    ResponElimina
  3. Fas una cara de voler enrefilar ben lluny la palma i així i tot estàs ben bonica :)

    ResponElimina
  4. Quines preciositats que sóm, quan sóm xicarrons. Llàstima que creixem. Catxis...

    ResponElimina
  5. Nena, estàs moníssima! :)

    Jo, que era una mica xicotot, la palma l'agafava de la punta de dalt i l'anava arrossegant: així no l'havia d'aguantar en pes! De fet, a mi m'agradaven més els palmons, sobretot perquè feien allò de picar-los a terra i el cul del palmó quedava com una escombra. Era molt xulo!

    ResponElimina
  6. Quines obligacions que havíem de patir quan érem petits. I ara ens queixem!

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Hehehe, criatureta.

    Ostres, i jo que pensava que es tractava de penjar fotos de petits, i no de recuperar imatges de palmes i palmons! Això donaria per a un altre tema!!!! Arrgghhh!!!

    ResponElimina
  8. Molt maca en les dues fotografies! quan som petits tenim un aire de futur per a descobrir!

    ResponElimina
  9. Molt maca! Tant com ara, que ets preciosa!!!
    Petons!

    ResponElimina
  10. que mona !!!
    com és que tan sovint de petites fem aquestes cares de mala llet? :)

    ResponElimina
  11. Be refeta! Es nota que et cuidaven i wapa, molt wapa :)
    petons Mar

    ResponElimina
  12. Quina nena més maca! Bona minisetmana també per as tu.

    ResponElimina
  13. Que bunicaaa!

    Utnoa

    Per cert, ens han acceptat els treballs, ens veiem a Valladolid! :)

    ResponElimina
  14. Senyoreta...
    sí que és veritat! llàstima que no m'atrevís en aquell moment!

    Violeta...
    també està bé créixer i evolucionar... no?

    nur...
    jejeje... gràcies!
    i jo tan fineta i presumida, ja em veus...

    Sànset...
    sí que era dur sí...
    ;)

    Joan...
    ja tens raó ja...
    però mira, les altres fotos que vaig trobar també tenien tot d'altres temes... mones de pasqua, reis d'Orient,... tot festes de guardar ja veus...

    Elfreelang...
    i tant... futur per descobrir i per viure!

    Rita!
    hehehe... gràcies pels piropus!

    kika...
    vés a saber... potser ja assagem per tenir-les a punt!
    ;)

    Joana...
    i això que la meva mare sempre diu que jo no menjava res de res!

    jordi...
    gràcies guapo!

    Uaalaaa Utnoa!
    haurem d'anar assajant i parlant en castellano (per evitar les típiques 'catalanades'... que a Valladolid no queda gaire fi segons què se'ns escapi amb accent català!)

    petons a totes!
    i a tots!

    ResponElimina
  15. jeje quina nena més bonica...
    Aquest post em desperta un somriure ple de tendresa...

    Bon cap de setmana, guapa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. Guspira...
    la tendresa es porta a dins... va amb tu...
    ;)
    ptns!

    Isabel...
    la innocència de quan som petites i encara no ens hem 'protegit' de les inclemències que hi ha en el camí de la vida... ens fan dolcetes... després ja anem canviant depenent del que anem trobant...

    bon cap de setmana!

    ResponElimina
  17. Avui estic recuperant el temps no dedicat als blocs i, per tant, vaig tard a tot arreu.

    A la proposta de l'Assumpta i en Ferran i, clar, al teu apunt. Dubto que hi hagi alguna foto a ca ma mare en la que no hi aparegui disfressat. Punyetera mania que tenien :)

    ResponElimina
  18. Veí...
    massa bona diria jo... ara ja m'he destapat i no ho sóc tant... això sí, encara en conservo la cara (de bona noia...)
    jejeje...
    petons!

    òscar...
    cap problema... per sort per aquí sempre hi som...

    jejeje... estaria bé veure't tot ben guarnidet... de conillet? de lleó?
    va posa'ns-en una!
    petons!

    ResponElimina
  19. Passo a desitjar-te un Bon Nadal i un feliç 2011. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  20. Mar, jo també passo per desitjar-te molt bones festes!
    Una abraçada molt i molt gran, bonica!

    ResponElimina
  21. Gràcies Mireia!

    jordicine... gràcies! Igualment!
    Molts petons per tu també!

    Guspira!
    Gràcies i bons desitjos per a tu també!

    Isabel gràcies i bon any nou!

    ResponElimina
  22. Muchas felicidades para este año, dale vida a tus sueños y que la crisis económica
    pase de largo.

    ¡¡Feliz año 2011!!

    Un abrazo.

    ResponElimina
  23. DooM!!!
    Gràcies igualment!
    Molts petons i somriures per aquest nou any que just estrenem!

    Ricardo...
    Bienvenido... mis mejores deseos también para ti.
    Sé feliz!

    ResponElimina
  24. Mar, bonica... espavila't! Que trobem a faltar la teva sensibilitat...

    Bon cap de setmana, guapa!

    ResponElimina
  25. Gràcies Guspira!

    Ja vinc, ja vinc,...

    ;)

    ResponElimina
  26. Oh!! Si no fos perquè té el blog mig tancat ara mateix l'esbroncaria!!...

    Perdó, perdó... ja sé que no s'entra així a un blog... perdó :-))

    Res, que en FERRAN i jo varem quedar que ens aniríem avisant de les fotos de "mini-blogaires" que veiés cadascú, per poder-les visitar tots dos... i jo, que innocentment ara salto des de casa l'ÒSCAR (pel post que ha fet d'una trobada) entro tan feliç i em trobo aquesta nineta petitona que jo no havia vist...

    Bé... encara que sigui tard... Moltíssimes gràcies per haver participat!! Em sap greu haver-me perdut llavors aquesta nena tan maca... però més val tard que mai ;-)

    ResponElimina
  27. Gràcies per venir Assumpta!
    I no, no pateixis, en Ferran és una bona persona que no ho ha fet amb cap mala intenció, segur que no!

    Una bona iniciativa, felicitats a tots dos!

    Una abraçada!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...