Avui he anat a casa els pares i he pogut recuperar algunes fotos de quan era petita... fa dies que tenia ganes de participar en la proposta de l'Assumpta i en Ferran però no acabava de trobar el moment de cercar el material gràfic. La veritat és que em semblava recordar que en tenia d'altres en què potser estava més 'afavorida'... tant se val... així em veieu tal qual...
i en aquesta... ja no feia massa bona cara... la palma pesava i no em venia massa de gust la sessió fotogràfica... però com veieu... aguanto estoicament... massa bona nena que era!
Bona minisetmana!
Hehe, quina gràcia amb les cuetes :))
ResponEliminaMolen les dues fotos, Mar. I mola que t'hi hagis apuntat! (ja t'he lincat en el post corresponent ;)
ja veus Ferran...
ResponEliminauna que no se'n pot estar de les propostes que feu...
gràcies per afegir-me!
petons!
Fas una cara de voler enrefilar ben lluny la palma i així i tot estàs ben bonica :)
ResponEliminaQuines preciositats que sóm, quan sóm xicarrons. Llàstima que creixem. Catxis...
ResponEliminaNena, estàs moníssima! :)
ResponEliminaJo, que era una mica xicotot, la palma l'agafava de la punta de dalt i l'anava arrossegant: així no l'havia d'aguantar en pes! De fet, a mi m'agradaven més els palmons, sobretot perquè feien allò de picar-los a terra i el cul del palmó quedava com una escombra. Era molt xulo!
Quines obligacions que havíem de patir quan érem petits. I ara ens queixem!
ResponElimina*Sànset*
Hehehe, criatureta.
ResponEliminaOstres, i jo que pensava que es tractava de penjar fotos de petits, i no de recuperar imatges de palmes i palmons! Això donaria per a un altre tema!!!! Arrgghhh!!!
Molt maca en les dues fotografies! quan som petits tenim un aire de futur per a descobrir!
ResponEliminaMolt maca! Tant com ara, que ets preciosa!!!
ResponEliminaPetons!
que mona !!!
ResponEliminacom és que tan sovint de petites fem aquestes cares de mala llet? :)
Be refeta! Es nota que et cuidaven i wapa, molt wapa :)
ResponEliminapetons Mar
Quina nena més maca! Bona minisetmana també per as tu.
ResponEliminaQue bunicaaa!
ResponEliminaUtnoa
Per cert, ens han acceptat els treballs, ens veiem a Valladolid! :)
Senyoreta...
ResponEliminasí que és veritat! llàstima que no m'atrevís en aquell moment!
Violeta...
també està bé créixer i evolucionar... no?
nur...
jejeje... gràcies!
i jo tan fineta i presumida, ja em veus...
Sànset...
sí que era dur sí...
;)
Joan...
ja tens raó ja...
però mira, les altres fotos que vaig trobar també tenien tot d'altres temes... mones de pasqua, reis d'Orient,... tot festes de guardar ja veus...
Elfreelang...
i tant... futur per descobrir i per viure!
Rita!
hehehe... gràcies pels piropus!
kika...
vés a saber... potser ja assagem per tenir-les a punt!
;)
Joana...
i això que la meva mare sempre diu que jo no menjava res de res!
jordi...
gràcies guapo!
Uaalaaa Utnoa!
haurem d'anar assajant i parlant en castellano (per evitar les típiques 'catalanades'... que a Valladolid no queda gaire fi segons què se'ns escapi amb accent català!)
petons a totes!
i a tots!
jeje quina nena més bonica...
ResponEliminaAquest post em desperta un somriure ple de tendresa...
Bon cap de setmana, guapa!
Una abraçada!
Mar, estàs molt dolceta!!
ResponEliminaGuspira...
ResponEliminala tendresa es porta a dins... va amb tu...
;)
ptns!
Isabel...
la innocència de quan som petites i encara no ens hem 'protegit' de les inclemències que hi ha en el camí de la vida... ens fan dolcetes... després ja anem canviant depenent del que anem trobant...
bon cap de setmana!
Bona minyona!!
ResponEliminaAvui estic recuperant el temps no dedicat als blocs i, per tant, vaig tard a tot arreu.
ResponEliminaA la proposta de l'Assumpta i en Ferran i, clar, al teu apunt. Dubto que hi hagi alguna foto a ca ma mare en la que no hi aparegui disfressat. Punyetera mania que tenien :)
Veí...
ResponEliminamassa bona diria jo... ara ja m'he destapat i no ho sóc tant... això sí, encara en conservo la cara (de bona noia...)
jejeje...
petons!
òscar...
cap problema... per sort per aquí sempre hi som...
jejeje... estaria bé veure't tot ben guarnidet... de conillet? de lleó?
va posa'ns-en una!
petons!
Estàs mooolt cuca, Mar !!
ResponEliminaPasso a desitjar-te un Bon Nadal i un feliç 2011. Un petó i fins aviat.
ResponEliminaMar, jo també passo per desitjar-te molt bones festes!
ResponEliminaUna abraçada molt i molt gran, bonica!
Bon Nadal!!! Mar.
ResponEliminaGràcies Mireia!
ResponEliminajordicine... gràcies! Igualment!
Molts petons per tu també!
Guspira!
Gràcies i bons desitjos per a tu també!
Isabel gràcies i bon any nou!
Bon any guapa! :-)
ResponEliminaDooM!!!
ResponEliminaGràcies igualment!
Molts petons i somriures per aquest nou any que just estrenem!
Ricardo...
Bienvenido... mis mejores deseos también para ti.
Sé feliz!
Mar, bonica... espavila't! Que trobem a faltar la teva sensibilitat...
ResponEliminaBon cap de setmana, guapa!
Gràcies Guspira!
ResponEliminaJa vinc, ja vinc,...
;)
Oh!! Si no fos perquè té el blog mig tancat ara mateix l'esbroncaria!!...
ResponEliminaPerdó, perdó... ja sé que no s'entra així a un blog... perdó :-))
Res, que en FERRAN i jo varem quedar que ens aniríem avisant de les fotos de "mini-blogaires" que veiés cadascú, per poder-les visitar tots dos... i jo, que innocentment ara salto des de casa l'ÒSCAR (pel post que ha fet d'una trobada) entro tan feliç i em trobo aquesta nineta petitona que jo no havia vist...
Bé... encara que sigui tard... Moltíssimes gràcies per haver participat!! Em sap greu haver-me perdut llavors aquesta nena tan maca... però més val tard que mai ;-)
Gràcies per venir Assumpta!
ResponEliminaI no, no pateixis, en Ferran és una bona persona que no ho ha fet amb cap mala intenció, segur que no!
Una bona iniciativa, felicitats a tots dos!
Una abraçada!