m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 2 d’agost de 2010

llegint blocs...

Eva Montanari





en un blog amic (el llegeixo sovint i m'agrada el que hi trobo)...llegia l'altre dia la resposta d'una blocaire que deia que es podia descobrir molt millor la seva essència a partir dels seus comentaris en els blocs amics que no pas llegint les seves entrades al seu propi bloc...
ja passa això...
a mi també em passa sovint en els comentaris, quan comentes les entrades dels altres (que acostumen a parlar de coses ben diferents i variades a les teves entrades...)
hi poses molt de tu...
de vegades, més i tot que en els teus propis posts que poden ser més personals però més monotemàtics... (potser és que tinc la sensació que de vegades em repeteixo una mica i les meves reflexions giren sempre al voltant del mateix?)


llegir-vos em dóna ales... imaginació... obre finestres que no veia o que estaven encallades... o que no podia obrir tota sola...


em feu veure les mateixes coses de sempre des de diferents perspectives...
i això és molt enriquidor...
i el fet de parar-me i d'escriure algun comentari... és un exercici de reflexió molt interessant...


perquè m'obliga a endreçar les idees, pensaments, sentiments i vivències al voltant del tema en qüestió i a reflexionar sobre allò que llegeixo que es distancia de les meves pròpies visions egocèntriques de la realitat subjectiva que envolten la pròpia vida...


amplia horitzons i puc agafar distància de la meva quotidianitat...
i alhora enriquir-me amb el que pensen els altres (blogaire i lectors/comentadors)...


de vegades també em deixo emportar per l'emoció que em transmet algun escrit i tan sols hi deixo algun mot o petita idea de l'espai on m'han traslladat aquelles lletres...
i també hi ha l'opció de restar en silenci... (tot i que aquesta estaria bé que arribés a l'autor d'alguna manera bé sigui per grat o per desgrat del què s'hi llegeix...)


m'agrada aquesta literatura planera, popular i fresca que ens regala la blogosfera i els seus protagonistes blogaires!
m'encanta poder tenir el plaer d'escriure i comentar escrits d'altres...


Gaudeixo llegint-vos!


Això és literatura en viu!


(cercant una foto a google per poder il·lustrar aquest post he trobat aquest estudi sobre els lectors de blogs... ja té uns anyets però és curiós...)

19 comentaris:

  1. Sí, estoy totalmente de acuerdo. Me ocurre que tengo más sentido del humor en los comentarios que en las entradas del blog...

    Escribir es un gran placer, Mar... Petons! Muxuak!

    ResponElimina
  2. Quin dubte hi ha, que la blogesfera és un espai fantàstic, exactament pel que expliques, Mar. És un exercici constant d'aportar idees, sensacions, pensaments... dels uns als altres, dels altres als uns.

    Jo també gaudeixo llegint blogs.

    ResponElimina
  3. D'acord...jo gaudeixo tant llegint blocs com llegint els comentaris que s'escriuen...és cert de vegades arribes a "despullar-te" més en les comentaris que en el post mateix...s'hi troben moltes petites i grans joies literàries, personals, reflexives, ocurrents, hi ha de tots i per triar!

    ResponElimina
  4. Si, jo també vaig llegir el comentari del que parles. A mi també em passa el mateix encara en els post hi deixo molt de mi mateixa. Avegades em pregunto si queda lleig ser tant personal...

    Salut!

    ResponElimina
  5. Tots anem deixant bocins de nosaltres als blocs, oi? ;-)

    ResponElimina
  6. De vegades, escrivint comentaris i posts ens despullem més que cara a cara.
    És ben cert el que expliques, MAR

    ResponElimina
  7. Sí que m'ha semblat interessant l'estudi. M'hagués agradat que fos més llarg, perquè alguns dels resultats són curiosos. D'aquells que no hi caus.

    Com tu, crec que és més fàcil que ens coneguem pels comentaris que deixem que no pas per les nostres entrades. De fet, podem escriure posts sobre moltes coses que no tenen perquè definir-nos de forma correcta. Que m'agradi dibuixar exemplifica una de les meves aficions, però no va més enllà. En canvi, que et comenti alguna cosa, que et doni una opinió, t'explica com sóc.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Els comentaris són més directes, no? Com una conversa, sense tan subterfugi. Potser per això ens mostrem més 'naturals' ...

    Pel que fa al fet de despullar-se, diria que a la xarxa som més atrevits, coses del diferit. A més, quin mal hi ha en mostrar-se tal com ets?

    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt aquesta entrada, Mar, tens molta raó. Els comentaris ens porten a entrar en temes que potser nosaltres no toquem i d'alguna manera permeten que se'ns vegin parts que d'altra manera no se'ns veurien.

    A mi també m'agrada llegir blocs, tot i que cada dia en tinc més a la llista i no tinc més temps. Difícil de combinar!
    Petons maca!

    ResponElimina
  10. Fanny Brice...
    ya veo que nos pasa a muchas... supongo que se debe a que comentar un post nos obliga a mirar desde la perspectiva del escritor y desde allí construir nuevas respuestas y reflexiones...
    Muxuak!

    Ferran...
    estarem enganxats?
    sort que, em sembla, que és una droga ben sana i enriquidora!
    Abraçades d’il•lusió! Ja queda menys… 1TBfC

    Elvira FR...
    és un plaer immens seguir els fils de conversa que generen les entrades... de vegades, prenen rumbs curiosos... coincideixo plenament... hi ha lectors que de vegades es (ens) despullen/m en els comentaris... una bona manera d'anar coneixent-nos els que ens anem seguint, oi?
    Petons maca!

    Eva Ventura...
    de vegades, les meves entrades diuen molt de mi i del que em passa i del que sento i del que sóc... i els llegeixo i rellegeixo mil vegades abans de publicar-los per intentar comprovar si els que em llegeixin entendran de què parlo... (tot i que ho intento... és tan difícil aconseguir-ho!)...
    el que vull dir és que els meus posts tenen molt a veure amb mi (però és en els comentaris d'altres que faig un gran esforç per dir alguna cosa sobre aspectes
    que potser no són tan propers o no he aprofundit gaire i per això són exercicis l¡plens de riquesa...)
    petons i benvinguda!

    Veí...

    sí... això mateix! escampant bocins de nosaltres mateixos per la catosfera i pel veïnat
    (per cert… no hi haurà algun piset de lloguer lliure a la teva escala… cerco espais de llibertat i tinc la sensació que els veïns de la teva comunitat són ben divertits!)
    ;)
    Abraçades i records!

    Eulàlia...
    sí que ens despullem sí... més que no pas amb les persones que ens envolten i segueixen el nostre dia a dia sense formar part de la nostra intimitat... jo, crec que poc a poc... vaig perdent la vergonya i la timidesa...
    tot un aprenentatge també!
    Benvinguda, una abraçada!

    Sànset...
    jo també em vaig quedar amb una mica de ganes de seguir llegint... diu coses que em sonen molt i que s'acosten força a la realitat... llàstima que no sigui gaire aprofundit, tens raó...
    anem desgranant-nos en cada comentari... hauríem de fer-ne un recull! (més d'un cop ho he pensat i tot, eh?)
    Benvingut per aquí també i records a la Utnoa...

    Joan...
    Sí, exacte! com una conversa una mica més espontània... de vegades aniria bé poder seguir 'parlant' i reflexionant en directe...
    no crec que hi hagi cap mal en mostrar-se tal com una és... senzillament quan una és tímida i veu que per aquí no hi ha aquesta barrera... et sents més lliure!
    tot i que, suposo que cal anar amb compte amb alguns desaprensius (tot i que no me n'he trobat mai cap encara... i sí que he trobat persones excepcionals amb qui mantinc una amistat molt sincera i profunda)
    Benvingut també, abraçades per l'A.

    Rita...
    a mi també em passa que cada cop la llista és més llarga i costa de seguir (sobretot en èpoques de molta feina...) i em sap greu... molt de greu... com també sé que em 'perdo' contactar amb persones que m'atrauen pel que diuen i per com ho diuen... però el temps és limitat i cal prioritzar les nostres dedicacions...
    Petons maca... parlem!

    ResponElimina
  11. i tant! és una de les coses bones dels blogs, que ens permet llegir tantes coses diferents, idees, estils, imatges... :))
    B7s!

    ResponElimina
  12. No sé si és cert això que dius. Estaria bé, és clar, però els comentaris de vegades són circumstancials i només busquen la correspondència. Potser passo per una fase crítica de l'univers dels blogs.

    ResponElimina
  13. I momentànea! Boba reflexió, la veritat. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  14. nimue
    eh que sí nimue?
    petonets bonica!

    Lluís Bosch
    potser tens raó Lluís... de vegades hi ha comentaris de cortesia (per fer-te notar que han passat i llegit el que has escrit i tampoc estan malament la veritat, però n'hi ha molts dels altres més profunds... i aquests són els que enriqueixen de debò... i els que ens fan créixer...
    benvingut!

    jordicine
    boba? bona?
    ;)
    gràcies jordi!
    petons d'estiu!

    ResponElimina
  15. jo tb gaudeixo i aprenc moltíssim de llegir blogs i comentaris i de descobrir-ne cada dia!

    ResponElimina
  16. estic totalment d'acord amb tot el què dius i com ho descrius. Sort en tinc de llegir-vos i n'aprenc molt, perquè com més intento explicar-me en els meus escrits, més malament ho faig, jeje. Però crec que hi ha una gran diferència entre el moment en que escrius i el moment que llegeixes els posts dels altres, d'una manera o altra estàs més relaxada i això porta a alliberar-se o despullar-se en els comentaris. Crees un feedback entre l'autor/a, lectors i tu, i és molt bonic.

    ResponElimina
  17. rits...
    ens seguim llegint i anem aprenent doncs... que d'això es tracta!
    petons!

    instints...
    doncs a mi m'encanta llegir-te i com ens expliques les coses! es veu que són viscudes plenament i que les teves paraules surten de dins, del cor...
    petons bonica!

    ResponElimina
  18. Aquestes sensacions són ben certes! I és veritat que és un plaer poder llegir els blocs d'altres, és com mantenir aquelles converses interessants que de vegades ens manquen tant en la nostra vida. I és realment bonic poder-nos expressar lliurement i d'una manera sana davant del món...
    En fi, bocins, paraules que ens retraten, que ens despullen...

    Una abraçada amiga!

    ResponElimina
  19. Guspira!
    Tant de bo aquests comentaris es poguessin convertir en xerrades reals i tinguéssim la capacitat de ser tan sinceres i clares i transparents com molts cops som per aquí...
    perdre les pors a les reaccions dels altres i al què pensaran i el què diran... ens permetria ser més nosaltres mateixes i anar tastant aquesta llibertat que tant desitgem!

    petons bonica!
    espero que estiguis gaudint molt de l'estiu!
    una abraçada!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...