en un hotelet ple d'encant...
tinc la Kontxa i el seu passeig emmarcats en una finestra...
amb llum de tardor, de capvespre...
i a olorar el mar que és a tocar...
i, de pas, tancaré els ulls i imaginaré presents que no esdevindran...
i viuré el moment amb intensitat...
una abraçada des de Donostia...
(ja veig que la foto que havia penjat us va agradar a tots molt... no era meva... la vaig baixar d'Internet fins avui que ja teniu les que jo vaig fer... no són tan vistoses... però són el paisatge que jo veia des de la finestra...)
I aquí us deixo les de l'endemà també... en llevar-se el dia...
 |
| mireu què atrevit! |
Qualsevol s'atreveix a no començar bé la setmana així, oi?
Apa!
Una abraçada... ara ja des de terres catalanes!
Oooh, foto. Oooh, envejeta sana. Viel Spaß / disfruta!
ResponEliminabona estada per DONOSTIA!
ResponEliminaConec aquetes vistas precioses.
ResponEliminaquina foto!!! i com deu ser en directe!!!
ResponEliminaEnveja sana, però enveja a la fi, la foto preciosa!
ResponEliminaQuin goig de paisatge! au a disfrutar!
ResponEliminaei!!!
ResponEliminasi veus a la Idoia, fes-li unpetonet de part meva!!
que vagi molt bé la retornada cap a casa!
Fantàstica, aquesta foto. Quina enveja, no? Gaudeix-ne!
ResponEliminaAiiii, Mar, quina mar més bonica que mires ara...
ResponEliminaGaudeix dels moments tant com puguis.
Abraçada.
ooohhh!!! quina finestra!!! quina vista!!!
ResponEliminasi es té una finestra així, les millors fotos les portaràs sempre dintre :)
ResponEliminaM'agradaria ser-hi ara. Això no es fa!!
ResponEliminaQuina meravella de fotos i que bé que hi deus haver estat! :-)
ResponEliminaquina enveja!!!
ResponEliminaquines vistes: això és el luxe de poder gaudir la vida.
M'ha fet recordar Donostia, una ciutat encisadora on hauria de tornar.
Gràcies per les imatges.
Més "Oooh". I per cert, no tenia ni idea que el nom de la platja, en basc, és Kontxa; quina gràcia :)
ResponEliminaBentornada a casa.
Aquestes fotos són molt millors que la primera. Són fetes amb la vivència del teu cor, amb la teva manera de veure les coses.
ResponEliminaLlàstima que s'hagi acabat...
Ferran...
ResponEliminasí que fa enveja si... ara que les miro des de casa... ja me'n tornaria altre cop!
estrip... gràcies!
Striper... és que a mi m'enamoren...
kika...
en directe és mil vegades millor! feia fresqueta i el passeig va ser molt agradable... m'acompanyava el so del mar...
zel...
ja veus, les fotos han canviat però continua sent un paisatge paradisíac... l'enveja si és sana no fa mal, no?
Elvira FR...
la llàstima és la brevetat de l'estada... però va valer la pena!
Bargalloneta...
tot i que vam contactar per fcbk, aquesta vegada no ens va donar temps ni de fer un cafè! A veure si el proper cop li puc donar aquest petó de part teva!
Company...
la realitat va superar la foto amb escreix... i en vaig gaudir!
Violeta...
gràcies bonica!
ben gaudit va ser!
kika...
la finestra i la vista... una meravella!
Clídice...
tens tota la raó... les imatges i les vivències queden gravades ben a dins del cor...
Jordi...
només has d'agafar l'avió i plantar-t'hi... això sí vés-hi ara, a l'estiu diuen que els preus s'enlairen més amunt del cel!
Rita...
hi he estat de meravella!
tot i haver-hi anat només per una nit i haver de treballar el dilluns... sempre val la pena tornar a Donostia...
Natxo...
i què t'impedeix tornar-hi?
és una ciutat preciosa!
Ferran...
a mi també em va fer molta gràcia veure-ho escrit així i per això vaig fer la foto, tot i que ja era fosc...
Violeta...
sí... tens raó... les fotos són meves... fetes amb el cor...
s'ha acabat però ben aviat hi tornaré.... segur!
petons a totes i tots per les vostres paraules!
sou un encant!
Quines vistes més boniques, Mar! Quina enveja!
ResponEliminaDooMasteR!
ResponEliminabenvingut!
siii...
poder gaudir d'aquestes vistes és un luxe, un tresor que m'emporto amb mi... imatges que ja formen part de la meva vida...
Quin capvespre i quin despertar!
ResponEliminaSi que té encant l'hotel si...
Utnoa
Utnoa...
ResponEliminate'l recomano si has d'anar per aquelles terres...
val molt la pena...
és petit i coquetó i les vistes... ja veus...
(això sí... no t'oblidis de demanar l'habitació amb vistes que si mira de cara endins ja no té res a veure!)
Quines vacances mes xules!!!!!!!!!jo les recordo amb molt carinyo de temps passats..
ResponEliminaPrecioses les fotos.
Un peto molt gran guapíssima
Gràcies Lisebe!
ResponEliminaPerò no estava de vacancesssssss!
Hi vaig anar per feina i vaig aprofitar a respirar i passejar una mica!
Petons a tu!
Magnífiques imatges, preciosa ciutat, encant de país...
ResponEliminaEl meu fill petit i jo n'estem ben enamorants.
M'encanta Donosti!!!
ResponEliminaNena quina enveja!!! Conec la ciutat, però la veritat és que hi vaig estar poc i plovia...
ResponEliminaUna abraçada molt gran, guapa!
M'encanta!
ResponEliminaque bonic deu ser tot allò! fa uns dies pensava en algun lloc on fer una escapadeta de cap de setmana o de pont llarg i vaig pensar en Donosti... tot el món me'n parla tan bé!
ResponElimina