m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 5 d’agost de 2009

I encara més...

Poemes d'Álvaro de Campos...

LISBON REVISITED

No: no vull res.
Ja he dit que no vull res.

No em vingueu amb conclusions!
L'única conclusió és morir.

No em retragueu estètiques!
No em parleu de moral!
Fora d'aquí la metafísica!
No em prediqueu sistemes complets, no em retragueu conquestes
de les ciències (de les ciències, Déu meu, de les ciències!)
-de les ciències, de les arts, de la civilització moderna!

Quin mal els he fet, jo, a tots els déus?

Si teniu la veritat, guardeu-vos-la!

Sóc un tècnic, però la meva tècnica és tan sols dins la tècnica.
Fora d'això, sóc boig, amb tot el dret d'ésser-ho.
Amb tot el dret d'ésser-ho, ho heu sentit?

No em molesteu, per amor de Déu!

Que potser em volíeu casat, fútil, quotidià i tributable?
¿Que potser em volíeu el contrari d'això, el contrari de qualsevol cosa?
Si jo fos una altra persona, faria de voluntat de tothom.
Així, tal com sóc, tingueu paciència!

Aneu al diable sense mi,
o deixeu-me anar sol al diable!
Per què anar-hi plegats?

No m'agafeu pel braç!
No m'agrada que m'agafin pel braç. Vull ser solitari.
Ja he dit que sóc solitari!
Ah, quina llauna de voler-me fer sociable!

Oh cel blau -el mateix de la meva infantesa-
eterna veritat buida i perfecta!
Oh Tejo mansoi, ancestral i mut,
petita veritat en la qual el cel es reflecteix!
Oh pena revisitada, Lisboa d'adés d'avui!
Res no em doneu, res no em preneu, res no sou que jo em senti.

Deixeu-me tranquil! No trigaré, que jo mai no trigo...
I mentre triguen l'Abisme i el Silenci, jo vull estar tot sol!

(1923)
(Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)

9 comentaris:

  1. un poema excelent i cru. la meva lisboa va tenir, per això, una imatge més superficial i festivalera.

    ResponElimina
  2. m'he passejat pel teu blog, avui de lluna plena, m'agrada..

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt Mar.

    Petonets!

    ResponElimina
  4. M'ha encantat.

    Per cert, nou post de l'as de cors.

    ;)

    ResponElimina
  5. La traducció està a l'alçada del poema, certament. Hi ha una foça en aquestes paraules... Petons.

    ResponElimina
  6. Muy bonito.
    Besos para ti.
    mar

    ResponElimina
  7. Que bonic i que sentida la esistència a la societat, malgrat tot tant necessaria per desitjar-te sol.

    ResponElimina
  8. Ja te l'he penjada. Gràcies per participar-hi.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. òscar el meu viatge tampoc ha pogut ser massa profund però llegir Pessoa abans d'anar-hi va ser tot un encert...

    diurf...
    benvinguda...
    pots tornar quan vulguis... la lluna és màgica en totes les seves fases...

    Sick!
    hola bonica!
    me n'alegro!
    una abraçada!

    as de cors...
    ja torneu a revifar?
    benvinguda, benvinguts a tots, benvingudes les vostres històries...

    fada...
    el poema no em va deixar indiferent t'ho asseguro...
    petons de tornada...

    MAR...
    besitos para ti...
    te sigo leyendo...

    Jordi...
    és imprescindible poder estar sol per després retrobar-se amb els altres.. des d'un mateix, no des dels estereotips o expectatives socials... des de la pròpia essència solitària de cada ésser humà...

    Francesc Mompó,
    gràcies, m'ha encantat participar-hi.

    Petons a totes i tots!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...