m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dissabte, 2 d’octubre de 2010

instants i vida

UN SOLO INSTANTE DE INTENSIDAD ES MAS GRATIFICANTE QUE TODA UNA ETERNIDAD DE VIDA MEDIOCRE

Escucha a lo desconocido
Lo conocido es la mente. 
Lo desconocido no puede ser la mente. 
Será otra cosa pero no la mente. Lo único seguro es que la mente es una acumulación de lo conocido. Por ejemplo, si llegas a una bifurcación en el camino y la mente dice, «vamos por aquí, me suena familiar», eso es la mente. 
Si escuchas a tu ser, querrá ir a lo que no es familiar, a lo desconocido. El ser siempre es un aventurero. 
La mente es muy ortodoxa, muy conservadora. Quiere andar por la senda, por el camino trillado una y otra vez, el camino de menor resistencia. 
Escucha siempre a lo desconocido. Y reúne valor para adentrarte en lo desconocido.
Es necesario ser muy valiente para desarrollar tu destino, no hay que tener miedo. 
Las personas que están llenas de miedo no pueden ir más allá de lo conocido. Lo conocido da una especie de comodidad, seguridad, confianza, porque lo conoces. Estás perfectamente informada, sabes cómo abordarlo. Puedes estar casi dormida y seguir haciéndolo, no necesitas estar despierta; es la ventaja que tiene lo conocido.
En cuanto atraviesas la frontera de lo conocido surge el miedo, porque ahora estarás en la ignorancia, no sabrás qué debes hacer y qué no. No estarás segura de ti misma, podrás equivocarte; podrás perderte. Este miedo es lo que mantiene a la gente maniatada, y una persona que está imposibilitada para lo nuevo está muerta.
Sólo se puede vivir la vida peligrosamente, no hay otra forma de vivirla. La vida sólo alcanza la madurez y el crecimiento a través del peligro. Tienes que ser una aventurera, siempre dispuesta a arriesgar lo conocido por lo desconocido. 
Y en cuanto hayas probado la alegría que produce la libertad y la ausencia de miedo, nunca te arrepentirás, porque sabrás qué significa vivir al máximo. Sabrás qué significa quemar la antorcha de tu vida por los dos extremos. 
Un solo instante de esa intensidad es más gratificante que toda una eternidad de vida mediocre.
Osho

Quanta raó té!
Moltes vegades ens adormim en la comoditat i ens despertem en la incomoditat de veure que no ens hem mogut d'allà on érem.
Fa por... si, una mica... però qui ha dit que era fàcil?
No em penso adormir!  I menys ara!
Encara que no doni gaires senyals de vida sóc aquí al darrere... més viva i també més enfeinada que mai!
Gràcies a totes i tots! Llegir-vos m'enriqueix molt!


10 comentaris:

  1. Molt bó aquest fragment de Osho i tota una realitat.

    Sí ser aventurers eenfrontrarse a lo desconegut et fa intrépit i es quan començas a jugar fort!!

    També es un plaer saberte radera de la pantalla i saber de tu.

    En aquest dies en els que vivim estar enfainada es un gran QUÉ

    Jo treballo fins i tot ara els disabtes..

    Petonets preciosa estarem a la guait esperant sempre unes paraules tevas , tant bé escollides com equestas d'avuí.

    ResponElimina
  2. Aquest "no hay que tener miedo", per mi, és el més important de l'escrit. La por és terrible, ens paralitza, no ens deixar formar-nos, créixer, ser... A la merda la por (amb perdó).

    I ànims per tu i la feina. Jo també he passat uns dies que deu n'hi do, però crec que ja torno a la normalitat. Gut!

    ResponElimina
  3. Fa uns anys me'n vaig llegir un munt de llibres de l'Osho ( bé ell no en va fer cap de llibre són els que els deixebles anaven recollint del que ell deia sembla) Tanmateix crec que el que ell anomena ment no és pas una altra cosa diferent de l'ésser , és el mateix almenys per a mi....quan ens endinsem per camins no trepitjats i desconeguts al cap d'uns moments passen a ser coneguts...i és cert que si ens domina la por no anirem més enllà del nostres nassos... vaja que em quedo amb la reflexió del final....si estàs enfeinada i desperta ja està prou bé! endavant! i amb els ulls ben oberts a les sorpreses de la vida!

    ResponElimina
  4. Ànims, Mar! Jo també penso que paga la pena arriscar-se i anar pel camí del desconegut, de l'incert.

    Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  5. Hooooooooooooooola...ja se sap, estem tots molt fins al coll, i gràcies per ser-hi!

    Un petonàs, fort!

    ResponElimina
  6. i nosaltres som aqui esperan-te!!!!

    ResponElimina
  7. Tot es transforma i canvia i hem de saber afrontar el risc que comporta per tal de no desaparèixer.

    Salut i endavant!!!

    ResponElimina
  8. Sensacional! Un petó. Me n'alegro de tornar a llegir-te.

    ResponElimina
  9. que bé que hi siguis!
    i això de provar allò desconegut ho trobo molt encertat. sempre s'ha de fer. sense por. encara que el que t'hi trobis després ja sigui conegut, masa conegut, i llavors sembli que potser no calien tantes emocions a l'hora de prendre la decisió ...

    ResponElimina
  10. Provar allò desconegut és... necessari!!
    Et continuem llegint. Un petonàs

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...