m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 3 de novembre de 2010

Confidències universals

...

M - I tu creus que en J t'estima?

A - Pse...

M - I això? Em pensava que...

A -  M'estima diferent...

M - Què vols dir?

A - Doncs que jo l'estimo d'una altra manera que ell a mi.

M - I com l'estimes tu?



...
A - Diferent...

M - ¿?

A - Jo l'estimo molt més que no pas ell a mi...

M - Vaja... I....(què penses fer)?

A - Continuar-lo estimant... (és clar!)

M - ...


+*+*+*+*+*+*+*+*+*+*

M - mare, 45 anys, dona madura, amb experiència, equilibrada,... i un llarg etcètera d'adjectius 'acumulats' amb el pas del temps...
A - filla, 16 anys, adolescent responsable quan vol i l'interessa, amb un deix d'immaduresa encara, amb idees fresques i somniadores... poc moldejades encara per la realitat, esperit jove... el pas del temps no ha deixat prou petjada encara... (fins quan?)

O és a l'inrevés? Mare i filla, filla i mare...
De vegades, aquest jovent te'n deixen anar cada una que et fan pensar si no són ells que posseeixen la saviesa autèntica... aquella que encara no ha quedat malmesa pel pas del temps, ni de l'experiència, ni de...

*************************

De vegades, les converses més intranscendents i senzilles venen carregades de veritats profundes, per parar-se a pensar...
Cadascun de nosaltres tenim maneres diferents d'estimar i de demostrar-ho...
I cap d'elles és millor ni pitjor...
Simplement... són diferents...
O no?


22 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb tú.

    Cadascun som diferents possiblement les dones exterioritzem mes els sentoments que els homes, per nosaltres es més fàcil dir un t'estimo que per un home.. amb ells els hi es mes fàcil potser demostrar-ho en fets que amb paraules..

    I entre generacions també canvía la cosa.. la jovent sense cap experiencia es tira de cap.. mentres que els mes grans ens ho pensem dues vegades.. oi??

    Petonets guapíssima

    ResponElimina
  2. Crec que aquestes converses serveixen per despullar-nos, per parlar sense embuts, sense restriccions... mare i filla, en aquest cas, amb experiències molt diferents però parlant de temes 'universals'.

    ResponElimina
  3. Ja ho diuen no?: "ni millor ni pitjor, sinó diferent". Sempre s'acaba estimant "diferent", a l'edat que sigui.

    ResponElimina
  4. Cal aprendre a mirar el món amb els ulls d'un nen. Així, doncs, què em fet tot aquest temps?

    Diferent és només un canvi de graduació a les ulleres. Però cal saber si mirem el mateix.

    ResponElimina
  5. Crec que la generació que ve darrere nostra serà més oberta de "mires", viurà més relacions i en traurà de cadascuna allò que els farà grans i confio que madurs i madures. El que sí constato de primera mà és que maduren més tard i volen viure l'amor sense exclusivitat ni possessió, amb més llibertat.El que no sé és si ho aconseguiràn o sí realment seran feliços o si sabran destriar les emocions ...
    Bona tarda wapa!

    ResponElimina
  6. Quina edat tan peculiar, l'adolescència. Tot és il.lusió, espontaneïtat, ganes de viure...Tant de bo tothom pogués gaudir en bones condicions d'aquesta època tan especial.

    Una abraçada, Mar.

    ResponElimina
  7. els adolescents són tan intensos! parlar amb ells pot donar lloc a reflexions d'aquelles de fer-te pensar i pensar...

    ResponElimina
  8. Cert, són diferents totes les maneres d'estimar, ara bé si aquest diferent es refereix al més o al menys...és clar que com es mesura? amb quina unitat? trobo sincera la conversa i el millor de tot es poder tenir-la

    ResponElimina
  9. que gran poder entendre això! a l'edat que sigui! :-)

    ResponElimina
  10. Lo bonic es poder compartir aquestes confidències i instants....

    ResponElimina
  11. Mentre l'amor hi sigui, com s'expressa probablement no sigui tan important...

    Menteixo fatal. És molt important saber que l'amor hi és, i com saber-ho si l'altre no ho expressa com nosaltres necessitem que s'expressi?

    Aitx, complicades, les relacions...

    ResponElimina
  12. Fet i fet, podem acabar sorprenent-nos del que ens expliquin, del que sentim. Encara que creguem que el nostre interlocutor té menys experiència que nosaltres.

    T'aniré visitant!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Tantes maneres com amors hi ha. Et dono la raó, MAR. M'ha agradat aquesta reflexió teva. Un petó.

    ResponElimina
  14. lisebe...
    jo no distingiria tant entre homes i dones com entre persones... tots som diferents i així és com estimem... diferent!
    petons bonica!

    Company...
    és una manera de despullar-nos i parlar llenguatges similars i apropar-nos els uns als altres... i estimar-nos...

    Clídice...
    en això rau la salsa de la vida... en descobrir el que té de diferent l'altre i també el que ens uneix...
    està millor la Nostraprotgonista? mira que està patint, eh?

    Joan...
    és bonic aprendre a mirar el món amb ulls de nen, de nena... deseducar-nos d'aquelles coses que hem après automàticament i ens esbiaixen la mirada amb pre-judicis inútils i que ens lliguen de mans i peus... no sé si es tracta tant de mirar el mateix o de poder compartir el que veiem cadascú en cada moment...

    Joana......
    no sé ells però està la mar de bé això de viure l'amor amb més llibertat i sense exclusivitats ni possessions... a on ens hem d'apuntar? en podem aprendre encara? sense dubte seria un bon aprenentatge a fer abans de marxar...
    petons bonica!

    Violeta...
    siiii... és una etapa que val la pena viure-la plenament i gaudir-la intensament... de vegades penso que no em vaig donar a mi mateixa aquesta oportunitat i de vegades (només de vegades... ) l'enyoro...
    tot millor bonica?
    petons de companyia...

    nimue...
    és envejable aquesta intensitat... i aquestes ganes de menjar-se el món... i alhora aquesta incertesa del futur...
    una etapa per viure i somniar!

    Elfreelang...
    no té mesura...
    no es pot comptabilitzar...
    ni quantificar...
    per sort!
    només sentir...
    emocionar-se...
    plorar i riure alhora...
    estimar...
    i regalar el que som als altres...
    un plaer de conversa...

    Odiseo...
    suena bien verdad?
    como un susurro leve,
    suave, dulce, sincero,...

    kika...
    sí... és com si de sobte se t'encengués una llumeta i poguessis entendre-ho tot...
    com si fins el moment t'hagués encegat el propi ego i no te n'adonessis que tan sols són maneres diferents d'estimar...
    de vegades les filles... ens sorprenen agradablement...
    petons bonica!

    Ferran...
    sí que són complicades si...
    l'amor hi és...
    jo necessito una cosa i l'altre una altra...
    com ho fem?
    doncs deixant que l'amor parli i ens envaeixi... segur que ho acabarem notant... sense tenir una llista de tot el que volem... simplement deixant que les coses flueixin... regalant el que som...
    complicades les relacions...
    aviat ens veiem!


    Joana...
    si, això sí que val molt la pena!
    i poder-los compartir amb tots vosaltres també!

    Sànset...
    això està més que demostrat... els petits acostumen a formular sentències que em deixen ben al·lucinada i els no tant petits també te'n deixen anar cada una que et quedes sense arguments i els dónes la raó amb els silencis...
    s'aprèn molt escoltant els altres...
    benvingut!
    (ens veiem aviat també!)

    jordi...
    l'amor és tan especial... cadascú l'expressa i el sent de mil maneres segons sigui la situació i el moment i la persona a qui estimem...
    petons!

    ResponElimina
  15. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  16. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. De vegades mun germà, que té 13 anys, també em deixa ben parada amb la seva visió del món, moltes vegades molt més encertada i lliure de prejudicis que els més grans i que ens creiem amb més seny.

    Utnoa

    ResponElimina
  18. L'adolescència és tot un món per descobrir, per moltes adolescències que coneguem... El cas és que impera l'esperit lliure i esbojarrat, les ganes de menjar-se el món i de vegades, aquesta enteresa en saber exactament allò que es vol i allò que no, allò que es té i allò que no.

    M'ha agradat aquesta conversa.
    La manera d'estimar pot canviar amb el temps. Les maneres d'estimar es poden percebre des de qualsevol edat...

    Una abraçada ben gran, bonica!

    ResponElimina
  19. Aquest J de qui parlen...deus seu un inspector d'hisdenda, oi?

    ResponElimina
  20. Diferents maneres de fer-ho tot, cada personeta té una visió del món i aquesta canvia amb el temps, o no... Mai un i un en fan dos.

    ResponElimina
  21. Sempre m'ha fet gràcia això de que una persona diu que vol més a una altra. Qué és voler? Entrega? Oblidar-se de les coses d'una/d'un, renúncia? Hi ha gent que ho entén així. Jo penso que voler és davant tot manifestar-se a l'altre tal com se és, amb la tendresa i la mala llet, la llum i la foscor, tenir la valentia de ser tal qual tots dos...i a partir d'ahí a veure qué fem. Negociar, segur, si volem continuar la relació. Gràcies pel teu escrit, m'ha fet reflexionar.

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...