Retornes d'un llarg viatge...
un viatge que t'ha dut a conèixer altres móns,
altres vides,
altres espais,
altres persones...
Retornes després d'haver viscut altres vivències,
que t'han dut fins on ets ara,
que t'han fet créixer,
plorar,
riure,
estimar,
gaudir,
desitjar,
altres camins que t'han omplert de felicitat,
i que també t'han causat dolor,
un dolor profund i intens,
i que t'ha fet dubtar de tu mateix i dels qui t'envolten i dels qui t'estimen...
Retornes ple d'experiència, amb la certesa, com sempre, que el camí recorregut era imprescindible per ser on ets i per arribar fins aquí...
No et penedeixis de res,
tot era necessari,
no malgastis paraules...
tan sols digue'm...
T'ESTIMO
aquestes són les úniques paraules que vull escoltar per tornar a reprendre un nou camí al teu costat...
un NOU camí ple de reptes i il·lusions
i diferent al que hem recorregut fins ara...
un NOU camí ple d'oportunitats per créixer i aprendre...
un NOU camí per ser i estar plenament a la vida...
Benvingut company de viatge,
t'he enyorat,
he caminat per altres camins també,
però sé que val la pena viatjar amb tu...
i, segurament per això, tornem a coincidir en aquest punt del camí...
per tornar a gaudir del paisatge que ens ofereix el dia a dia
i compartir també les adversitats que ens depari el mateix fet de caminar...
per tornar a gaudir plenament del viatge i viure'l intensament...
ANEM?
Es important el compàny del cami endevant si creus que val la pena.
ResponEliminaEls viatges ens ensenyen i ens ajuden a créixer com a persones. Les persones que ens trobem recorrent aquests camins ens aporten i molts cops ens fan adonar del que ja tenim, o del que encara no hem trobat...
ResponEliminaPerò malgrat tot, no t'has de penedir mai d'allò que has fet (eeei, no matis a ningú, eh?!). Si mai t'has de penedir d'alguna cosa, és d'allò que no t'has atrevit mai a fer.
Celebro que t'hagis atrevit a fer aquest viatge i desitjo que el teu "company" et digui aquestes paraules tan preades perquè pugueu caminar junts cap a un nou destí.
(Trobàvem a faltar les teves paraules! La pròxima vegada, allà on vagis, mira que hi hagi internet!) ;)
Una abraçada!
Unes paraules molt boniques la veritat, company de viatge dius, és genial :)
ResponEliminaHola Mar,
ResponEliminaN'estic segura que ningú no pot negar-se.
A vegades, viatjar és necesari tot i sabent el mal que fem i el risc que és corre.
Bona nit i un petó
"Que tingueu sort i que la vida us doni un camben llarg" i si voleu, junts. Bona setmana. Una abraçada.
ResponEliminaUna proposta molt engrescadora. Crec que el teu company de viatge acabarà acceptant. O pot fer altra cosa? Un petyó i fins aviat.
ResponEliminaLa vida és això, caminar i descobrir nous camins, vivències i nous reptes i al final de tot, si ho treballem amb el cor, de ben segur que ens retrobarem en algun lloc o altre. Aquest és per mi, el camí de la llibertat... Que tinguis sort en el teu nou viatge i puguis compartir els teus desitjos.
ResponEliminaUn escrit molt maco i emotiu
Una abraçada
i qui diu que no a aquestes paraules?
ResponEliminatu aprens, i el company de viatge ha après. Tu vols viatjar, ell vol viatjar, el camí està mig fet si els dos hi voleu anar. M'ha encantat!!!
una bonica declaració!
ResponEliminaAmb invitacions com aquestes, és difícil de desdir-se'n. Molta sort.
ResponEliminaStriper,
ResponEliminaels companys de viatge han de ser ben triats i valdre la pena, si no el viatge perd el seu sentit...
una abraçada
guspira,
el viatge és imprescindible per créixer i avançar... els camins triats són les possibilitats que cerquem... i crec que no em penedeixo de les decisions importants que he pres fins ara, moltes han estat arriscades i contra corrent, però t'asseguro que aquestes són les que m'han portat més lluny i m'han permès conèixer-me més a mi mateixa... el viatge com sempre ha tingut de tot, però ha valgut la pena el recorregut i la retrobada, t'ho asseguro...
És un plaer i un honor que hagis trobat a faltar les meves paraules... però de vegades, no tens més remei que fer silenci... i esperar que tornin les paraules...
un petó bonica!
cesc,
és genial compartir el viatge amb companys com tu també...
petonet
Horabaixa,
evitar els riscos en el viatge és com lligar-se de peus i mans i no respirar...
cal assumir-los per prendre consciència de la nostra llibertat i fer-ne un ús responsable i honest.
Gràcies per ser-hi també.
una abraçada sincera.
fada,
és un bon desig aquest...
un petonet per agrair la teva poció màgica...
jordicine,
intueixo que també ets bon company de viatge...
les propostes han de ser engrescadores i vitals per poder esdevenir... i aquesta ho és...
però crec que no m'agradaria que acceptés, el que vull és que decideixi si aquest també és el millor camí per a ell ara i aquí, demà qui sap on seran les nostres passes...
petonet
praxis,
coincideixo amb tu en el plantejament del camí de la vida, del camí de la llibertat,... i tenir reptes i descobrir nous camins i compartir-los... des del cor...
L'escrit surt del cor...
petó
instints!
encantadora!
aprendre, viatjar, compartir camins,...
això és l'essència de la vida!
una abraçada vital!
estrip,
una declaració de vida!
una declaració de desitjos!
una declaració de...
petó
company,
el viatge mateix convida...
difícil desdir-se de la vida...
i caminar amb companyia des de la pròpia individualitat és el millor regal...
un petó
Saps allò que diuen que de vegades amb un sol gest, una paraula o tan sols una mirada és suficient per veure coses que no veies, per fixar-te en coses que fins aleshores no miraves, doncs jo ho he fet al entrar al teu blog, i quin gran descobriment! M'ha encantat el poema, trobo que és una autèntica declaració de principis, de com uns camins es poden separar i tornar a creuar, com la distància fa que t'adonis de quant d'important és aquella persona i és igual els camins que formis al final et creuaràs al seu camí...
ResponEliminainiciar camins conjuntament (i potser fins i tot, de recórrer-los feliços)
ResponEliminasalut!!
gràcies rosseta!
ResponEliminales teves paraules encoratgen a escriure!
un petó
estimat mq,
recórrer els camins conjuntament és el millor que ens pot passar... i si estan plens de moments de felicitat encara més...
bon cap de setmana!
M'encanta el que escrius. Fa creure que tot és possible, que encara hi ha esperança. Qui sap... potser d'aquí a uns anys el meu company de viatge torna.
ResponEliminaAmèlia...
ResponEliminaTOT és possible!
N'estic plenament convençuda i per això moltes coses que semblen impossibles acaben passant...
això si, has de tenir la ment oberta i esperar qualsevol cosa i saber treure'n sempre el que té de positiu tot el que vius...
De moment, em dóna bons resultats... t'ho recomano fervorosament...
Si torna fantàstic! però mentre has de viure i aprofitar totes les oportunitats per fer allò que t'agrada, molts cops és quan menys t'ho esperes que passen les coses...
un petó maca!
Que bonic, mar, aquest post...
ResponEliminaEt, us, desitjo tot el millor!
Uns petons!
Gràcies Rita!
ResponEliminaJo també et desitjo el millor per tu i els qui estimes.
Un petó.
ni hi ha millor camí que el que es comença a refer amb el primer pas del t'estimo.
ResponEliminaQuanta raó tens òscar!
ResponEliminaquin altre primer pas podria ser sinó?
si torneu a coincidir i us estimeu, val la pena fer el camí junts
ResponEliminasí que val la pena bruixoleta!
ResponEliminapetó nocturn d'un nou dilluns!
Bona setmana!