Avui faig quinze anys...
Ens fem grans, oi?
Quinze anys plens de moments, d'imatges, de situacions viscudes, de llàgrimes, de petons, de petits aprenentatges, d'anar creixent, de trobar el punt just, de contradiccions, de límits, de cessions i concessions, de dubtes, de seguretats, d'incerteses, de preguntes sense resposta, de respostes sense pregunta,...
Quinze anys, caminant pas a pas, minut a minut, des de la dependència absoluta a petites cullerades d'autonomia, petits espais de llibertat, negociats i consensuats, confiances i desconfiances,... anar deixant la corda que ens uneix, cada cop més llarga, una mica elàstica encara...
Quinze anys d'estimació, de convivència, de creixences, d'aprendre conjuntament,...
Aprendre a fer de mare al compàs del teu aprenentatge com a persona, al mateix ritme, aprenent i desaprenent juntes, fent i desfent camins,...
Aprenent a ser persones... més lliures, més autònomes, més responsables, més respectuoses amb l'altre, més honestes, més sinceres,...
Celebrar...
celebrar i haver pogut gaudir d'aquests quinze anys...
tot un regal!
Records plens de vida...
Celebrar i gaudir de les il·lusions properes...
tot un regal!
I felicitar-te...
i donar-te les gràcies per haver-me ensenyat tantes i tantes coses que creia sabudes...
i no sabia...
i per haver-me donat l'oportunitat de ser la teva mare...
Un petó...
Una abraçada...
Ens fem grans, oi?
Quinze anys plens de moments, d'imatges, de situacions viscudes, de llàgrimes, de petons, de petits aprenentatges, d'anar creixent, de trobar el punt just, de contradiccions, de límits, de cessions i concessions, de dubtes, de seguretats, d'incerteses, de preguntes sense resposta, de respostes sense pregunta,...
Quinze anys, caminant pas a pas, minut a minut, des de la dependència absoluta a petites cullerades d'autonomia, petits espais de llibertat, negociats i consensuats, confiances i desconfiances,... anar deixant la corda que ens uneix, cada cop més llarga, una mica elàstica encara...
Quinze anys d'estimació, de convivència, de creixences, d'aprendre conjuntament,...
Aprendre a fer de mare al compàs del teu aprenentatge com a persona, al mateix ritme, aprenent i desaprenent juntes, fent i desfent camins,...
Aprenent a ser persones... més lliures, més autònomes, més responsables, més respectuoses amb l'altre, més honestes, més sinceres,...
Celebrar...
celebrar i haver pogut gaudir d'aquests quinze anys...
tot un regal!
Records plens de vida...
Celebrar i gaudir de les il·lusions properes...
tot un regal!
I felicitar-te...
i donar-te les gràcies per haver-me ensenyat tantes i tantes coses que creia sabudes...
i no sabia...
i per haver-me donat l'oportunitat de ser la teva mare...
Un petó...
Una abraçada...
(Imatge de Google)
Moltes felicitats a totes dues!
ResponEliminaCarai que bonic, hi ha molt amor en aquest petit text. Com diu la rita, felicitats a totes dues! Smuak.
ResponEliminaen sèrio que fas 15 anys? d'edat cronològica?
ResponEliminasí és així, la veritat que no ho sembla!!!
de totes maneres, per molts anys a les dues!!!
Enhorabona a les dues.
ResponEliminaGràcies rita!
ResponEliminaSí jordicine, amor i estimació. Gràcies també a tu!
jejeje,
instints...
15 anys...
de mare!
gràcies també a tu striper!
esteu convidats a una copa de cava ben fresquet!
Felicitats :) res com tenir algú de qui cuidar
ResponEliminaHola Mar,
ResponEliminaI és ara quan entenc moltes coses.
Arriba un moment que no et dones ni compte, és fa gran i no t'adones. Aprendre conjuntament, mutuament, és sencillament, emocionant. Tant com aquest escrit.
Et/us desitjo el millor.
Una forta abraçada
bona celebració 15 anys de vida. Juntes. Felicitats!
ResponEliminagacies bruixoleta!
ResponEliminaun petó
Moltes felicitats, mar. Quina manera més bonica d'explicar-ho. De segur que n'estarà molt orgullosa, de tu,
ResponEliminacesc! horabaixa!
ResponEliminaquin despiste!
gràcies també pels vostres comentaris...
cesc,
és bonic tenir algú a qui cuidar... i algú que et cuidi...
però hem de saber cuidar-nos i mimar-nos a nosaltres mateixos per poder esdevenir lliures i indepnedents i poder gaudir dels altres sense haver de necessitar-los...
buuufff, què difícil oi?
però anirem fent...
horabaixa,
anem trenant dia rere dia i, de sobte, obrim els ulls i ja són més alts, més guapos i més... que nosaltres...
quina satisfacció, oi?
company...
gràcies, així és tal com ho veig i com surt del cor...
mai se sap amb les adolescents...
però el que sí sé és que jo sí que n'estic d'ella...
petonets a tots!
i ja ho sabeu... hi ha cava fresc per brindar...
per la vida!
moltes felicitats amdues! com diuen als altres límits ... "y lo que te rondaré morena". així que a seguir aprenent i caminant plegades!
ResponEliminam’ha encantat!!
ResponEliminaés increïble com transmets la relació que hi ha entre la teva filla i tu
a mi m’agradaria haver tingut una relació així amb la meva mare
la teva filla té molta sort!!
salut!!
doncs moltes felicitats per aquests 15 anys!!
ResponElimina15 anys de mare, moltes felicitats!
ResponEliminaa les dues!
Paraules encertades que detallen instants, segons, hores, 15 anys de les vostres vides. Paraules plenes de tendresa que relaten la vostra vida en comú. Paraules delicades que expliquen les pors i les il·lusions compartides. Mar, són les paraules més boniques que qualsevol filla podria escoltar de la seva mare. Segur que per la teva petita de 15 anys ets la millor mare del món i segur, que està molt orgullosa de tu. I segur que t'estima amb deliri, com tu a ella...
ResponEliminaLi has fet un regal preciós... Moltes felicitats a les dues!
Un petó ben i ben fort!
Per cert... on és la festa???? :)
òscar,
ResponEliminai quanta raó tens! les adolescents... ja la tenen aquesta virtut de fer-nos rondar... ho deuen fer perquè no ens avorrim?
els hauríem de dir que no cal, que ja sabem distreure'ns tots sols...
;)
mq,
les relacions entre mares/pares i fills/es no sempre passen per bons moments, fins i tot, de vegades no acaben de ser mai com voldríem... sempre són un difícil equilibri entre l'estimació i la llibertat (estimar i deixar créixer i no envair i donar espai...). El problema és que no s'ensenya enlloc a ser pares i mares i en vas aprenent a mida que van creixent... (tot i que sempre tens la sensació de no fer-ho prou bé)
l'aprenenta,
moltes gràcies aprenenta!
estrip,
i a tu també!
guspira,
estàs convidada!
la meva petita... (jejeje.. ja és més alta que jo! encara que no cal córrer gaire per això...)
regalar paraules que expressen sentiments i emocions sempre ve de gust, oi?
de vegades, a mi em passa, costa d'expressar tot el que sents amb paraules (parlant vull dir) i escriure-les sempre és un bon exercici per ordenar idees i pensaments...
ei!
esteu tots convidats a la festa!
podeu passar i picar el que vulgueu... comenceu a ser part dels amics habituals...
(un dia us faré cinc cèntims culinaris de les viandes d'aniversari)
petonets a tots i bon cap de setmana!
Felicitats atraçades pels 15 anys de la teva filla, i també per aquests 15 anys compartin una vida i una relació tan unida entre mare i filla. Espero que la teva filla sàpiga valorar a qui té per mare, perquè que jo sàpiga la meva mai m'ha fet un escrit així... i bé perquè enganyar-nos, jo tampoc :( Mmm mira m'has donat idea per un regalet. Que us provi molt la celebració!
ResponEliminagràcies rosseta...
ResponEliminam'agrada donar-te bones idees... sempre hi ha algú que ha de començar a provar de fer regalets d'aquests... acostumen a donar bons resultats...
petonet!
Hi ha coses que no tenen preu...I ser mare n'és un!
ResponEliminaFelicitats a les dues!
Moltes gràcies Joana!
ResponEliminaUn petó!