No m'agraden (gaire) les tradicions.
Suposo que perquè a casa tampoc hem estat massa de tradicions, tot i que sí de costums.
Però el cert és que tampoc m'acaben de fer massa el pes els costums que són perquè sí, perquè sempre s'han fet així.
També reconec que hi ha costums que ni em plantejo si m'agraden o no (deu ser que ja em van bé) i d'altres que em fan una mica de nosa...
Així és com en aquesta època que vivim, seguim tota una sèrie de rituals (com més o menys tothom suposo) i que hem anat fent i canviant una mica a mida de necessitats i de gustos dels participants.
La majoria venen de lluny, i els hem anat combinant, en cada moment, segons les circumstàncies de vida.
Com que ja fa anys que vam aconseguir que l'agenda d'àpats familiars quadrés amb les diverses necessitats familiars de manera força satisfactòria, i de moment no hi ha hagut canvis, ja no l'hem canviat.
Ja fa uns quants anys també, més de vint, vam decidir que passaríem els caps d'any a diferents ciutats d'arreu.
París, Madrid, Londres,... van ser les primeres de la llista.
Al quart any, però, no va poder ser.
Una nena de mes i escaig ens va aturar.
I va ser llavors, quan ens vam inventar una festa de comiat de l'any a mida de les circumstàncies.
Vam decidir fer un bon soparet.
Una mica de marisc i altres menges exquisides van omplir la taula.
Vam comprar també una ampolla de Moët Chandon per fer el brindis.
I per no quedar-nos massa ensopits, vam comprar globus i garlandes per guarnir el menjador...
Tot a punt...
Vam sopar, vam brindar,...
Tot boníssim!
Però vam acabar de sopar d'hora i encara faltava més d'una hora per poder menjar-nos el raïm.
...
Avorridots com estàvem (la televisió tampoc no ajudava gaire la veritat...) i mirant els globus que havíem penjat, no se'ns va acudir altra cosa que posar-nos a escriure missatges pel nou any, agraïments per tot el què havíem viscut en l'any que s'acabava, tot allò que volíem que passés durant el nou any, tenir salut, seguir conservant la feina,... per nosaltres, per la família, pels amics,...
L'espai es va anar omplint d'energia positiva i bones vibracions.
Ens vam engrescar tant que tots els globus van quedar plens de missatges i desitjos pel nou any.
Es van fer les 12 i vam menjar-nos el raïm i vam acabar-nos l'ampolla de cava...
L'endemà vam petar tots els globus i els vam guardar en una bosseta.
I així, ens vam inventar un ritual, costum, tradició,... digueu-li com vulgueu... que ha durat fins avui...
I aquest any hi tornarem.
Ara ja som quatre a inflar, a escriure, a desitjar, a sopar i a celebrar el comiat de l'any i l'inici del següent amb el nostre ritual particular.
La màgia d'aquesta nit és ben especial.
Pensar i escriure el que volem que passi durant el proper any és una bona manera de començar a construir realitats possibles.
I, per això, cada any, hem anat vivint desitjos, somnis, projectes,... amb més o menys esforç, això sí... però no ens ha anat malament del tot la veritat. No ens podem queixar...
Això sí, entre els desitjos no se'ns ha acudit mai posar que ens toqui la loteria
(potser per això mai ens toca! O potser serà perquè no en comprem?)
I aquest any, de nou, l'activitat de la tarda del 31 serà preparar el sopar, refredar l'ampolla de Moët i escriure les nostres il·lusions en els globus.
I avui us convido a que, si us ve de gust, compartiu els vostres desitjos i els escriurem en els globus i serà una manera de compartir amb vosaltres la nostra tradició.
El meu desig per a tots vosaltres és que, malgrat tot el que ens envolta, sigueu feliços i pugueu tirar endavant tot allò que us proposeu pel 12.
Una abraçada a tots i totes!
I un 2012 ple d'oportunitats per gaudir, estimar i viure!
