m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 22 de gener de 2012

Tarda de diumenge... vora el mar...

De nou la ciutat m'acull...
En una tarda de diumenge d'hivern, humida, fredorenca, solitària,...
el gris del mar i del cel es confonen, la pluja es fa present.

Obro la finestra i m'arriba el so de les onades,
suau, viu, intens.
La fredor de fora m'envaeix.
Un calfred em recorre l'esquena.

Respiro.
Amb els ulls closos empaito instants de felicitat.

La mar em parla, va i ve, en onades,
moviment espiral, una i altra vegada,
l'escolto amb atenció.

Em porta missatges d'amor,
sí, segur que ho són...
Tendres i melindrosos,
em ressonen per dins.
Omplo ampolles de desitjos que llenço mar enllà,
esperant arribin a destí.

Em brillen els ulls.
La grisor desapareix i esdevé platejada, irisada.
Tornassol d'emocions.
La pluja refresca agradablement, sense mullar.
Em fa sentir viva, plena, estimada.

Agraeixo instants dolços viscuts.
Els missatges retornen,
amb el so del mar, de fons,
des del ser profund...

Agraint la vida...


16 comentaris:

  1. Benvolguda Mar, ja et trobava a faltar; aquests instants dolços i la lluïsor als ulls, ens l'encomanes, malgrat no sentir aquesta mar que descrius!!!
    He d'agrair tantes coses, com el fet d'haver-te conegut, per exemple.
    Petons amb salabror, potser per la mar, o per les llàgrimes compartides!!!

    ResponElimina
  2. D'això se'n diu un bocinet de felicitat, oi?
    Un petó ben gran, bonica! :)

    paraula de pas: amicis

    ResponElimina
  3. Malgrat el cel gris, el fred i la pluja, Donostia sempre és un lloc càlid.
    Petons, guapa!

    ResponElimina
  4. Mar de mar a mar...paraules tendres i belles...ni que sigui gris tu hi oses colors una abraçada de sal!

    ResponElimina
  5. El so del mar, sempre dóna tanta pau. Bocins ben bonics! (encara que faci fred!)

    ResponElimina
  6. M'has fet venir ganes d'obrir la finestra i sentir el so de les onades... encara que el mar fos gris.

    Com que no tinc cap finestra que s'obri cap al mar... me n'he inventat una, dibuixant la teva foto amb Paint. Ja tinc una finestra al mar. :)

    I escoltaré els seus missatges.

    M'agrada que et brillin els ulls, i que visquis instants ben dolços, amb so de mar, de fons...

    Del dibuix en faré un post, que no se´ si estarà a l'alçada de la dolcesa d'aquest, però ben bé que ho voldria.

    Una abraçada, fins ben aviat, mar.

    ResponElimina
  7. Aquest vaivé ens gronxa i acarona.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Anda pues, oyes, tú en esta playa y yo, en la misma tarde, tomando un café con un vasco, pues. Claro, mi profe de euskera, pues, oyes! :))

    ResponElimina
  9. quina barreja...
    una mar mediterrània davant d'un mar brau, poderós, com el cantàbric...

    tot el que descrius és tant bell, tendre...
    que de cap manera sembla sigui una tarda grisa i freda...

    no ho sembla en els teus dins...
    i, ves a saber per què, t'imagino amb un somriure enorme...
    d'aquells que s'encomanen...

    i pels quals paga la pena viure la vida...

    un petó dolç i salat...
    de pluja (quina sort) i llum...
    de mar i brisa...
    una abraçada immensa nina estimada i tendre...

    :¬)***

    ResponElimina
  10. Una mar regeneradora i curativa malgrat pugui ser monocromàticament grisa.

    Alguna cosa té la mar...

    ResponElimina
  11. Quin plaer...obrir la finestra i que t'arribi el so del mar!
    Gràcies per compartir-lo, i en certa manera, portar-nos-hi...

    ResponElimina
  12. A l'hivern el mar és diferent. Et fa més companyia. Ell també està esperant que uns ulls li retornin la ullada que ell ja t'ha fet :)
    Una abraçada wapa!!!

    ResponElimina
  13. Un mar amb ulls de Mar, i un mar amb ulls de Carme. El mateix mar en diferents ulls! Que xulo!

    ResponElimina
  14. Dafne
    Gràcies per passar per aquí i deixar les teves boniques paraules... seguirem compartint, i tant que sí!
    Petons guapa!

    fanal blau
    Sí... un bocinet de felicitat per compartir amb tots vosaltres!
    Petons estimada!

    Lluïsa
    Enamorada de la ciutat com estic no et portaré pas la contrària!
    Petons bonica!

    Elfreelang
    De mar a mar... sí!
    d'onada a onada...
    els colors són en els nostres ulls!
    És clar!
    Petons bonica!

    rits
    el so de les onades d'aquell dia era intens... i els bocins ideals!
    Una abraçada guapa!

    Carme
    El dibuix que vas fer, preciós... Vas poder arribar a esbrinar els missatges que duien les onades?
    Espero que sí!
    ;)
    Gràcies per tots els teus bons desitjos, m'agrada també veure't brillar amb intensitat i poder compartir amb tu moments màgics!
    Un petó ben gran!

    montse
    I també ens omple de vida!
    Gràcies per venir!

    Kaixo Ferran!
    Veus quines casualitats més casuals?
    Anda pues tú...
    Petons guapo!

    Barbollaire
    El somriure hi era, t'ho ben asseguro...
    La tarda, grisa, però plena de matisos i contrastos que dibuixaven paisatges d'emocions viscudes...
    I, sí, paga la pena viure tanta intensitat i poder gaudir d'aquests moments d'íntima soledat amb el cor tan ple d'estimació...
    Petons de mar, de brisa, de gotes de pluja......

    El porquet
    La mar té de tot... només cal conèixer-la per estimar-la...
    Petons rei!

    Rachel
    Un plaer que quasi l'hagueu sentit... i poder compartir instants així amb vosaltres, per a mi són tan enriquidors!
    Petons bonica!

    Joana
    A l'hivern la mar té un no sé què que m'atrau i m'encisa... I no em cansaria de mirar-la i fer-li companyia...
    Una abraçada gran!

    Judit
    Sí que és xulo, sí!
    Dues mirades, dues imatges, dues dones i un mateix mar que ens encisa...
    Petons bonica!

    Josep
    Me n'alegro!

    ResponElimina
  15. Jo l'enyoro, el mar, acollidor i font de vida...

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...