Ara despunta ja el sol per la finestra tot i que els núvols encara mandregen a l'horitzó proper...
Tot el matí per endavant.
Em cal aprendre a distribuir el volum de feina desmesurada amb el temps que em queda... cal ser molt estratègica per aconseguir-ho. Encara no n'acabo de saber prou.
Tot un repte.
Possible?
Sí, segur que sí... però cal esmerçar-hi hores i prendre les decisions encertades.
Difícil?
També. Però segur que estic més preparada del que em penso.
I abans d'endinsar-me a l'apassionant tema que m'ocupa, dir-vos que demà dissabte a Barcelona tindrà lloc un taller que ha organitzat una persona ben especial.
Una persona a qui admiro per la seva generositat i per la il·lusió que posa en tot allò que fa. I per la seva creativitat i per les ganes que tot estigui bé, fins a l'últim detall...
I que no sap que tot plegat la fa ser una persona ben especial...
Vosaltres mateixos...
Entreu i remeneu... i si us agrada la proposta, aneu-hi!
És per una bona causa!
 |
Bon divendres!
Gaudiu del dia!
S'ho mereix!
Una proposta molt bona, MAR. M'agrada aquesta vessant solidària que tens sempre. Un petó i fins aviat.
ResponEliminaMoltes gràcies Marta , les teves paraules m' encongeixen el cor i en fan sortir les llàgrimes d' alegria, d' emoció. Sens dubte la recompensa emocional val molt més que l' económica.
ResponEliminaGràcies, t' estimo,
Carmen
Bon dia ple d'energia.
ResponEliminaUi quina llàstima que ja faig tard...feina acumulada ai las jo també en tinc una muntanya! ens en sortirem de tot! almenys així ho espero ! abraçades!
ResponEliminajordi... sí, va ser una molt bona pensada! van recollir vora set-cents euros! Tot el mèrit és de la Carmen, no meu!
ResponEliminaBona setmana santa de sant Jordi!
Carmen... les paraules quan són sinceres i surten de dins, del fons del cor, són sempre emocionants i provoquen reaccions en els que les rep...
només volia posar en evidència la meva admiració cap a allò que és realment essencial... poder ser una mateixa i regalar aquest tresor que tots posseïm als altres, com tu fas cada vegada amb més força i convenciment...
jo també t'estimo!
petons i bons dies de festa!
montse... sí, un dia ple de... coses!
Elfre... no pateixis, no fas gens de tard... la feina espera! (jejeje...)
i tant que ens en sortirem, no en tinguis cap dubte!
una abraçada i gaudeix d'aquests dies tant com puguis!