unes altres pinzellades de vacances... (també...)

Em llevo cansada,

conscient d’haver lliurat batalles invisibles en móns paral·lels plens de dracs i ombres, de roses fantasmagòriques sense pètals, farcides d’espines punxants.  De nits sense dies, de sobreviure en cambres folrades de paraules buides i somriures fràgils que s’esmicolen amb el gebre de les intencions infiltrades sota la pell.

Abatuda per la resistència inútil enfront la força aclaparadora de la natura que lluita contra si mateixa, ofegada en un fil d’aigua que es converteix en un oceà de llàgrimes, esgotada de navegar enmig de turmentes desbocades que cerquen un port on amansir la seva voracitat destructiva i alhora renovadora...

Por.

Ràbia.

Angoixa.

Em llevo mirant d’obrir els ulls per veure què queda al meu voltant  i què ha fugit després d’assistir com a espectadora  a un espectacle titànic, cíclic, esglaiador i em sento formiga davant les meves pròpies ombres d’elefant reflectides en un mur que sembla infranquejable però amb una petita esquerda, un bri d’esperança,... sembla que el sol allarga un raig brillant tot vorejant el mur... a l'altra banda s’albira una nova realitat per viure...

Avui m’he llevat cansada, sense energia...

Me’n vaig a dormir a l’altra banda del mur... segur que demà la formiga es convertirà en una preciosa princesa elefanta guarnida amb teles brillants que il·luminaran els meus cels...

Bona nit i bona setmana...