Però darrerament em pica el cuquet de tastar la muntanya...
Aquest matí mentre em calçava sabates i roba còmoda per anar a caminar, dubtava... mar o muntanya avui?
finalment he tirat amunt...
caminar o córrer?
sóc dona de caminar... no m'agrada córrer...
però darrerament un altre cuquet m'està picant força i ja fa uns dies que el caminar va progressant cap al córrer...
i ja em veieu, caminant i corrent, mar i muntanya...
a les 8'30...
pujant... muntanya...
ara corro, ara camino,...
aquest ramet és per tu rits... (com que et va agradar tant l'altre... avui en comptes de collir-lo te'l regalo al natural... :)
la casa aïllada al mig de la muntanya...
cap a les nou...
gaudint ja del meravellós paisatge... des de dalt...
mar i muntanya...
no cal triar si ho pots tenir tot!
no cal renunciar a res...
quina mania haver de triar sempre una sola cosa i descartar les altres que també m'agraden!
un secret?
sóc de les que faria un tastet amb cada un dels plats de les cartes dels restaurants...
no us passa a vosaltres?
em costa tant sempre decidir-me per un sol plat...
tot el que m'agrada em ve tant de gust!
és per això que m'agrada compartir els plats amb tots aquells qui s'hi avinguin... o fer un pica-pica,...
així em perdo menys coses...
;)
i començo a baixar...
ara el pas es fa més lleuger i m'atreveixo a córrer una mica... :)
si això no és vida... ja em direu el què sí que ho és!
Je, je, je... jo no puc triar entre mar i muntanya. Surto a caminar cada dia (tampoc no sóc de córrer i ni ho intento, no fos que m'agafés alguna cosa) per la muntanya, des d'aquí no es veu el mar. Però també m'agraden els pica-pica i poder tastar tots els plats de la carta. Tens raó, quina mania d'haver de triar sempre una sola cosa!
ResponEliminaBona nit, mar, ja plego que demà me'n vaig a caminar ben aviat!
ei! és aquí on un s'apunta al club dels "no triar només un" X¬DDDDDD!
ResponEliminajo córrer, tal i com tinc els genolls... però anar en bici, si!
Ah! i posats a fer muntanya.. podria ser un xic més al nord i una miqueta més alta. D'acord.. el mar queda més lluny. Però es respira tant bé i fa de tant bo escoltar aquell silenci.
I quan dieu que quedem per dinar? X¬DDDDDDDDD
Un cabaset de petons dolços (perquè tinguis més per triar i remenar!)
:¬)******
Per el paisatge no ets molt lluny de mi...
ResponEliminaBonica caminada.
Jo sóc moooolt més de muntanya que no pas de mar. Tot i que una setmaneta de relax en alguna illa baleàrica és espectacular.
ResponEliminaI evidentment, sóc mooooolt més de caminar que no pas de córrer, tot i que fa ja uns anyets que m'ha picat el cuquet d'anar corrent alguna cursa, com aquest dissabte!
Molt bona trescada! Això és vida!
Doncs jo sóc més de muntanya que no pas de mar, i més de córrer que no pas de caminar. Però renunciar a la resta em semblaria una heretgia.
ResponEliminaTastem tots els plats que ens cridin.
Mar, sempre, ja ho saps. I caminar abans que córrer. Jo només corro si m'empaiten. Millor nedar. Un petó i fins aviat.
ResponEliminasoñar o estar muy despiertos?
ResponEliminaJo també sóc de mar i muntanya, la veritat! Muntanya a l'hivern i a l'estiu! Mar a l'hivern i a l'estiu!
ResponEliminaTu ho has dit: això és vida.
ResponEliminaI jo, conformista de mena, que em limito a jugar al tenis.
(grrrrrrrrrrrrrrr)
Jo de muntanya però al restaurant "un mar i muntanya" i picar de tots els plats.M'agrada tot.
ResponEliminaVols venir a fer un trosset del camí de santiago? :)
A finals de maig preparo la motxilla :)Records wapa!
Sóc més de muntanya que de mar encara que no tinc temps d'anar ni a un ni l'altre....caminar m'agrada molt, córrer els meus genolls no m'ho deixen fer gaire...però mira gracies al teu post he pujat, baixat, corregut, admirat el paisatge i he fet esport virtual que de moment ja m'està bé...
ResponEliminamar i muntanya...
ResponEliminaen qualsevol cas sempre buscant la soletat i el silenci.
però només caminar... ben a poc a poc si pot ser...
:-)
moltes gràcies, Mar!
ResponEliminam'agrada molt la ginesta!!!
a mi em passa com a tu, sóc de mar, però de tant en tant, necessito la muntanya! i caminar, caminante no hay camino!!
espero que aquest cap de setmana hagi estat fantàstic!
A mi m'enamoren el mar i la muntanya. Vivint a muntanya, vaig arran de mar sempre que puc. Caminar sí, córrer no que m'ofega...potser quan deixi de fumar...
ResponEliminaSón molt agradables aquestes caminadetes...
També sóc de les que m'agrada tastar-ho tot, serà la curiositat que em pot i que diuen que "sólo se vive una vez"!
Tinguis un bon dia, bonica!
Carme...
ResponEliminaestem massa acostumades a seguir rutines socials que moltes vegades ens paralitzen... però què bé quan ens n'adonem i podem fer ni que sigui petits canvis (encara que només siguin de pensament ja es mou alguna cosa), oi? (tu ja m'entens...)
petons
Barbollaire...
siiii....
aquí és!
quedes oficialment apuntat al club tastaolletes!
també m'agrada anar en bici (és una d'aquelles coses que tinc pendents... per quan sigui gran... jajaja!)Ei, que a mi també m'agrada la muntanya muntanya! (fatantquenohivaig...buufff)
posa data, posa data,...
petons
Joana...
ben properes estem... sí! quan vulguis compartim caminada!
una abraçada!
El porquet...
jo trobaria a faltar el mar si visqués en plena muntanya... però reconec que m'encantaria viure-hi a temporades...
Ja veig que ets dels meus... tot i que jo no tinc cap intenció d'anar a cap cursa!
abraçades!
Joan...
tastem, tastem tot el que ens vingui de gust!
però amb mesura que els empatxos no són massa aconsellables! (sobretot si són de pollastres a l'ast i macarrons amb pica-pica per davant i postres per darrere!)
;)
petons!
jordicine...
jajaja... ets un encant... avui et llegeixo i m'ho prenc com una floreta...
nedar també m'agrada molt!
molts petons!
Odiseo...
soñar despierta... sueños intensos y reales...
como la vida misma!
besos soñadores...
El Company...
ets dels meus!
;)
petonets!
òscar...
el tennis també és moviment i vida!
petons guapo!
Joana!
com m'agradaria venir!
ja fa temps que hi penso però encara no he trobat el moment d'anar-hi... segur que ens ho passaríem d'allò més bé...
petons guapa!
(en quines dates hi vas? aix... que encara m'hi apuntaré...)
Elfree...
ep! cal fer exercici real també... si ens n'oblidem i ho deixem pel final de tot ja estem perdudes! jo ara, començo el dia fent exercici i així no s'esvaeix el temps en altres coses...
Petons!
Kika...
si, m'agrada anar a caminar per escoltar els sons i trobar-me amb mi mateixa enmig del silenci...
jo vaig fent una mica de cada...
petons guapa!
rits...
de res! el vaig veure i vaig pensar en tu...
ja veus...
que poc costa fer somriure algú...
jejeje...
passa un bon cap de setmana tu també guapa!
fanal blau...
ets tastaolletes com jo doncs? això, això... sólo se vive una vez... i cal que aprofitem tot el que la vida ens ofereix, no?
doncs ja saps... abandona el fum i tira't a la salut de cap!
:)
petons bonica!
Bon cap de setmana a totes i tots!