m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 19 de maig del 2010

un vol plaent...

O de com una espera i un retard en un aeroport poden arribar a ser ben distretes... 



Asseguda en una filera interminable de cadires esperant altra volta un avió que sembla endarrerir-se tot i que no hi ha cap avís enlloc. 
La quietud de la solitària entrada així ho fa sospitar, tot i que els panells lluminosos continuen anunciant la sortida del vol a l’hora prevista.
Els passatgers comencen a inquietar-se en les seves respectives posicions però de moment impera la calma i la paciència dels submisos viatgers.

De sobte, 
la música del meu mòbil desperta l’avorriment general i sento com les ocioses mirades reposen sobre mi. 
En fraccions de segon, abans de despenjar, faig una ullada al número que apareix a la pantalla. Tot i que no el sé de memòria ni el tinc gravat amb cap nom, el reconec.
Somric i despenjo.

Una creixent escalfor s’instal·la a les meves galtes.
Em mig giro d’esquena als ensopits companys de viatge per evitar radars caçadors de converses personals, íntimes.
Responc amb un sí indecís però sense poder evitar una càrrega de desig que encara m'encén més.

Des de l’altre costat de l’aparell, em vas xiuxiuejant càlides consignes i fantasies...
Un calfred plaent em recorre de dalt a baix.
Premo les cames...

Amb prou feines responc a les teves embranzides auditives, tanco els ulls i m’esborro de l’espai públic on sóc. Em submergeixo en un atac d’insinuacions i imatges que es van dibuixant al so del murmuri embriac.
Sento les inquisidores mirades dels cadacopmésincòmodes companys de viatge, tallants i reprovadores; ja no sé si per l’espera o perquè inconscientment he deixat anar algun sospir o alguna paraula que ha encès totes les alarmes d’alerta.

Aliena al públic, desconnecto i em deixo portar.

Les teves paraules han traspassat els límits raonables i es passegen delitosament pel meu cos. 
Roeixen.


Una a una, van prenent posicions
S’entretenen en punts àlgids i vulnerables de la meva anatomia. Juguen alegrement amb les reaccions espontànies, sabedores com són del plaer que arrosseguen.
Tot i els esforços, se m’escapa un altre sospir...
I de cop, en plena efervescència dels sentits,


... 


es talla la comunicació.
...



És la teva manera de dir-me que avui sí, 
avui m’estaràs esperant a l’aeroport de destí.

T-1  Aeroport de Barcelona, diumenge 16 de maig 16:30 h.


14 comentaris:

  1. Així sí que val la pena que els vols surtin amb retard, no?

    ResponElimina
  2. Noia quin vol mes alegre i expectant.. només pensant en el retrovament del desig esperant-e..

    Petonets preciosa

    ResponElimina
  3. Si l'espera de tots els retards aeris fossin com aquesta, estaríem encantats!

    I quina emoció pensant en l'arribada! ;-)
    Petons!

    ResponElimina
  4. Amb unes ganes enormes, doncs, que el vol arribés al seu destí!

    ResponElimina
  5. fins i tot a mi em vene ganes de agafar un vol i d'esperar-me a l'aeroport!!

    ResponElimina
  6. Realment si el volcà continua promocionant aquestes esperes....foc i brases, incandescència en les paraules i la pell ....carai!

    ResponElimina
  7. Així sí que no emprenyen els retards!!

    ResponElimina
  8. A partir d'ara procuraré canviar el sentit del "avui sí", sembla molt emocionant!!!

    ResponElimina
  9. company...
    sí, val (molt) la pena...

    lisebe...
    així una cada dia, oi?
    ;)

    Rita...
    tots faríem una altra cara segur! fins i tot creuaríem els dits perquè hi haguessin + retards...
    jejeje...

    estrip...
    ja veus els volcans són a l'ordre del dia...
    ;)

    Albert B. i R...
    les ganes per arribar a destí sempre hi són, no? (encara que de vegades poden arribar a ser fins i tot urgents...)
    ;)

    Bargalloneta...
    som-hi?
    ;)

    Elvira FR...
    ja saps si el volcà revifa... no pateixis, serà a fi de bé...
    ;)

    Mireia...
    així són ben agradables i fins i tot desitjats...

    instints...
    ja ens ho contaràs doncs...

    bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  10. Això es una espera de primera.

    :)

    Petons.

    ResponElimina
  11. Nenaaaaaaa!!! que estic per anar-hi jo i tot a l'aeroport! :)

    Una bona història, insinuadora, emocionant i sobretot, discretament calenta...

    Que tinguis molt bona setmana, guapa!

    ResponElimina
  12. Sensual i provocador. M'encanta auquest post, MAR. És molt 'teu'. Petons.

    ResponElimina
  13. TORO...
    sí, són esperes que valen molt la pena...

    Guspira...
    ja saps... darrerament en els aeroports corren uns aires que... fan de bon esperar...
    ens anem de viatge? vols venir?
    ;)

    jordicine...
    molt meu?
    mmmm...
    ;)

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...