"Nunca es demasiado tarde o temprano para ser quien quieres ser. No hay límite de tiempo, empieza cuando quieras. Puedes cambiar o quedarte igual. Esto no tiene reglas. Sacarle lo mejor a tu peor momento. Ojalá le saques lo mejor. Ojalá puedas ver cosas que te detengan. Ojalá puedas sentir cosas que jamás sentiste. Ojalá conozcas personas con puntos de vista diferentes. Ojalá vivas una vida de la que te enorgullezcas. Y si no es así, ojalá tengas la fuerza para empezar de cero."
De la película "El curioso caso de Benjamin Button"
Tant de bo sí...tant de bo....canviar des d'ara mateix...amb empenta i fermesa...fruir dels petits i importants detalls que ens ofereix la vida i viure plenament....molt encertades les paraules a veure si les podem convertir en accions! Bon dia primer de maig!
ResponEliminaCom molt bé dius tant de bo...
ResponEliminaBonic text. Bonica lliçó.
Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
ResponEliminaSalutacions Striper.
No he vist aquesta pel·lícula, perque, francament, no m'interessava gens. Potser em vaig equivocar, a la vista d'aquest paràgraf que m'ha agradat molt i subscric del tot.
ResponEliminaMai és massa tard. Mai. Mai.
Em va agradar la pel.lícula per les sàvies reflexions.
ResponEliminaBon cap de setmana.
tant de bo...
Cal no apendre a deixar de banda lo petit i lo que creiem insinificant ens sembla que una llangosta es el sumun de un menjar , pro la ceba es present a molts plats, aixo també passa a la vida.
ResponEliminaElvira... espero que sí que les convertim en accions de cada dia...
ResponEliminaGabriel... és imprescindible fer-ho possible en el dia a dia per tal que tot prengui sentit i puguem ser aquells que volem ser...
Striper... et veig atabalat... seu i reposa... gaudeix dels petits moments... gràcies per acostar-te per aquí...
Ferran... jo tampoc l'he vista però t'asseguro que després de llegir aquestes paraules me n'han entrat les ganes... Mai mai mai és massa tard per res... MAI...
Joana... i ara, després del teu comentari encara tinc més ganes de veure-la... a veure si la localitzo i me la miro tranquil·lament...
Gurmet... m'encanta la ceba!
Petons a totes i tots!
Crec que NO he vistr la pel.li!! Si té reflexions com aquesta, l'hauré de veure.
ResponEliminaque comencis bé la setmana, una abraçada
Si, ojalá, però a no deixar d'intentar-ho!
ResponEliminaReflexivo y buen texto,
ResponEliminaun placer leerte.
feliz semana.
Nunca debiera ser demasiado tarde... para nada.
ResponEliminaT'ho sentit a dir molts cops. La felicitat és la suma de petites coses que mai hem de perdre de vista. Un petó, MAR.
ResponEliminaUna vida de detalls es una vida plena de grandesa!!Tots son importants i cap está de més..
ResponEliminaPetonets preciosa
Mireia, jo tampoc!
ResponEliminaja veig que haurem de fer un cine fòrum!
GEMMA...
no deixarem d'insistir, oi?
RICARDO MIÑANA...
bienvenido, vuelve cuando quieras...
Odiseo...
deberíamos grabarlo a fuego eso que dices...
mucho me temo que estamos demasiado limitados por cuestiones de edad, de educación, de estatus social... a coartar nuestra propia libertad de escoger...
jordicine...
ja ho sé ja ho sé...
sóc una mica pesada... però és que tinc la sensació que si no m'ho vaig repetint contínuament... de vegades ho perdo de vista... i no vull de cap manera!
(o potser vaig perdent la memòria? potser és cosa de l'edat... jejeje)
lisebe... els petits detalls afegeixen un plus a la nostra cotidianitat que la fa més rica i interessant...
Petons a totes i tots i mil gràcies per continuar passant per aquí i llegint allò que deixo anar...
Sempre he pensat que qui no canvia actituds, és perquè no s'hi posa. El missatge és ben clar, tot i que no hagi tingut la oportunitat encara de veure la peli. Me l'anoto. Com estem? Jo torno a estar per aquí!!!
ResponEliminaMuack!!!
instints!
ResponEliminabenvinguda!!!
molts petons!