un vol plaent...

O de com una espera i un retard en un aeroport poden arribar a ser ben distretes... 

Asseguda en una filera interminable de cadires esperant altra volta un avió que sembla endarrerir-se tot i que no hi ha cap avís enlloc. 
La quietud de la solitària entrada així ho fa sospitar, tot i que els panells lluminosos continuen anunciant la sortida del vol a l’hora prevista.

Els passatgers comencen a inquietar-se en les seves respectives posicions però de moment impera la calma i la paciència dels submisos viatgers.

De sobte, 
la música del meu mòbil desperta l’avorriment general i sento com les ocioses mirades reposen sobre mi. 
En fraccions de segon, abans de despenjar, faig una ullada al número que apareix a la pantalla. Tot i que no el sé de memòria ni el tinc gravat amb cap nom, el reconec.

Somric i despenjo.

Una creixent escalfor s’instal·la a les meves galtes.

Em mig giro d’esquena als ensopits companys de viatge per evitar radars caçadors de converses personals, íntimes.

Responc amb un sí indecís però sense poder evitar una càrrega de desig que encara m'encén més.

Des de l’altre costat de l’aparell, em vas xiuxiuejant càlides consignes i fantasies...

Un calfred plaent em recorre de dalt a baix.

Premo les cames...

Amb prou feines responc a les teves embranzides auditives, tanco els ulls i m’esborro de l’espai públic on sóc. Em submergeixo en un atac d’insinuacions i imatges que es van dibuixant al so del murmuri embriac.

Sento les inquisidores mirades dels cadacopmésincòmodes companys de viatge, tallants i reprovadores; ja no sé si per l’espera o perquè inconscientment he deixat anar algun sospir o alguna paraula que ha encès totes les alarmes d’alerta.

Aliena al públic, desconnecto i em deixo portar.

Les teves paraules han traspassat els límits raonables i es passegen delitosament pel meu cos. 
Roeixen.


Una a una, van prenent posicions. 
S’entretenen en punts àlgids i vulnerables de la meva anatomia. Juguen alegrement amb les reaccions espontànies, sabedores com són del plaer que arrosseguen.

Tot i els esforços, se m’escapa un altre sospir...

I de cop, en plena efervescència dels sentits,


... 


es talla la comunicació.

...

És la teva manera de dir-me que avui sí, 
avui m’estaràs esperant a l’aeroport de destí.

T-1  Aeroport de Barcelona, diumenge 16 de maig 16:30 h.

---