Ara mateix acabo de llegir la sinopsi de la pel·lícula. L'estrenen avui. Tinc ganes de veure-la però no sé quan hi podré anar.
Potser es planteja alguna reflexió nova, alguna possibilitat de poder viure l'amor lliure i sincerament, poder viure les dues històries amb naturalitat. Potser...
Però pel que llegeixo (intueixo) veig que el quid de la qüestió torna a ser prendre una decisió entre un amor o l'altre... I així continuar perpetuant únicament l'amor exclusiu com a opció vàlida i ben acceptada socialment, l'amor possessiu (en què ens lliurem a un altre exclusivament i renunciem a poder gaudir de la riquesa de dues (o altres) realitats que, de ben segur, ens farien créixer i madurar en l'amor i l'estimació fins a llocs que ni imaginem...).
Potser m'equivoco... i els protagonistes decideixen no haver de triar i tastar el sentit profund de l'amor des d'aquesta perspectiva.
Potser algun dia totes les modalitats i opcions d'estimar siguin vàlides i ben vistes i ben acceptades... Potser veure-ho en una pel·lícula com un fet natural seria una bona manera de normalitzar situacions com aquesta...
Potser si...
Però mentre encara no ho són... anirem aprenent i avançant passet a passet en la complexitat i riquesa de les relacions personals...
(si algú la va a veure i ens vol explicar el què... sense descobrir-nos el final és clar! endavant, seran benvinguts tots es comentaris constructius per reflexionar conjuntament)
(per no treure el tema ja de si la història fos al revés i la protagonista fos una noia que tingués dos amors... també hauríem de fer campanya en aquest sentit penso... però aquest ja seria tot un altre tema...)
Una abraçada a totes i tots!
Bon cap de setmana!
Bon cap de setmanaaaaaa!
ResponEliminaSegurament la peli apuntarà a escollir entre una opció a o b. Vamos, això que està tant de moda a Barcelona la darrere setmana :)
Els meus pares encara no han entès que l'amor no es tria. Si jo hagués pogut triar, ho hagués tingut molt fàcil, i tot hagués estat molt fàcil.
ResponEliminaPerò no és així.
Els sentiments no donen opció a triar.
Un petonàs!!
Pinta interessant doncs si va d'això.
ResponEliminaPlanteges un bon debat. Això d'estimar és tan complexe...
A veure qui la veu i qui ens en parla... :-)
Bon capde i petons, maca!
L'amor és lliure....però nosaltres ho som? Hi ha massa convencions, pressions....si dos o més persones hi estan d'acord...la llibertat s'ha de posar en pràctica ara reconec que és molt difícil encara que res és impossible....Bon cap de setmana i abraçades mil!!!
ResponEliminaNo dudo que sea una buena película... pero, ese actor... uhmmmm.... no.
ResponEliminaHe llegit bons comentaris de la pel.lícula i la veritat és que m'han vingut ganes de veure-la... si ho faig ja te la comentaré... un petó i bon cap de setmana viatgera!!!
ResponEliminaPot ser molt bonic, preciós... Però en qualsevol cas, és contranatural, és sempre un sacrifici compartir parella. L'amor suposa tenir una quantitat de químics al cos que ens fan ser possessius respecte a una persona: l'escollida (biològicament, inconscientment) per a la reproducció. Però jo crec que aquest sacrifici no li treu valor, al contràri, perquè totes les grans coses es fan amb cert sacrifici, el de dominar la naturalesa i donar-li d'alguna manera noves formes mitjançant la cultura. És un somni bonic, com més serem més riurem diuen, i fins ara a mi la vida m'ha mostrat que sovint és així.
ResponEliminaUna abraçada :)
Bon tema exposat al post. De fet cadascú és lliure de viure l'amor com vulgui (respectant les persones implicades això si), altre cosa és atrevir-se a canviar i trencar esteorotips socials, jo diria que en general es viu reprimint estats estúpids. S'ha de ser més valent.
ResponEliminaesperem la teva opinió.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
òscar... gràaaacieeeessss!
ResponEliminaha anat bé?
ja veus, sempre havent de decidir... amb 'lo bonic' que seria poder tenir-ho tot!
Aquí a Bcn i a Tombuctú!
instints...
l'amor se sent o no se sent... hi ha gent que mai ho entendrà això... què hi farem!
mentre siguem capaces de viure segons les nostres preferències sense fer 'massa cas' al cos social que ens envolta... serem felices!
petonets guapa!
Rita...
l'estimació és complexa perquè s'ho val, no?
encara no tenim notícies d'algú que l'hagi vist... esperarem...
una abraçada!
Elvira FR...
la llibertat? aix.. es fa difícil ser lliure en aquesta societat... estem ben apamats per tot arreu... però no per difícil deixarem d'intentar viure tal com creiem que hem de fer-ho...
bona setmana!
Odiseo...
los actores son importantes pero sólo como modelos... por eso cuestionaba el argumento...
me gusta ser la protagonista de mi propia película y tomar decisiones arriesgadas si es necesario... como a ti, no?
Bargalloneta... doncs ja m'explicaràs quan la vegis... ara que em dius això encara tinc més ganes de veure-la...
un petó des de Donostia...
;)
Efrem... no sóc una entesa... no m'atreviria a dir contranatural a res que tingués a veure amb sentiments i emocions de les persones... estaria d'acord amb tu si em diguessis que és "contrasocial" (entenent que la nostra cultura i educació no està
preparada per això i es rebutja des de moltes posicions creient que no es poden donar situacions d'aquestes... )
però, jo em pregunto... i quan ja has passat la fase de procreació? i quan ja ha passat l'estat d'enamorament que et manté 'capturat' químicament?
...
no és llavors possible?
és veritat... no és fàcil... però com tu dius... no per això deixarem d'intentar ser lliures per decidir viure el que vulguem, no?
bona setmana!
GEMMA...
exacte!
aposto per ser valentes i atrevir-nos a trencar aquells estereotips que no ens serveixen ni ens agraden...
costa tant!
petons!
Mireia...
si la veus abans que jo... també espero la teva ressenya!
petons i bona setmana!
No l'he vista encara! Petó.
ResponEliminaDoncs no la he vist però no descarto poguer anar a veure-la.
ResponEliminaEl tema es del tot contradictori, l'amor no es fisic es un sentiment, però hi ha diferents maneres d'estimar.. aquí es a on esta el 'quid de la questió'..
Ja et diré quan hi vagi a veur-la al cinema.
Petons preciosa
jordicine...
ResponEliminamira que jo ja esperava que em diguessis que sí i ja me'n fessis cinc cèntims per anar una mica més guiada!
petonets!
lisebe...
i tant! començo a creure que hi ha tantes maneres d'estimar com persones...
em sembla que el quid de la qüestió en aquesta peli (pel que he llegit en alguns comentaris dels que ja l'han vist)és la decisió entre atrevir-se i arriscar-se a viure o assegurar-se una vida més traquil·la i còmoda...
ja us diré quan la vegi...
petons!
Vista!
ResponEliminaA la peli el personatge tria (el xicot) però les circumstàncies acaben decidint per ell.
Passa sovint a la vida... tu tries una cosa però després les circumstàncies et porten cap a un altre resultat que, en principi no esperaves.
Sovint la química t'arrossega cap a una decisió intuïtiva i gens raonada i el pes de la realitat, la consciència, et fa retornar a allò que d'entrada no t'acabava de fer massa el pes però és un valor segur... Mai se sap com acaba l'opció que no vivim... sempre ens queda l'interrogant de com hagués estat i de com hauria esdevingut el nostre camí...
Bona setmana a totes i tots!