m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 27 d’agost del 2009

silencis...



Reprenc silencis oblidats...

Els observo,
apareixen densos i incòmodes.

Deixo que m'envaeixin...

Em trasbalsen
i els trenco amb paraules absurdes
que repiquetegen a les parets de cambres buides.

Altra volta se m'escapen
i emmudeixo.

Reprenc silencis perduts...
els deixo fer...
m'omplo del buit dels seus mots
i s'enduen el desassossec.

Reprenc vells silencis amagats...
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

18 comentaris:

  1. Striper27 d’agost del 2009, a les 22:02

    Els silencis son durs amagats encara mes.

    ResponElimina
  2. Odiseo de Saturnalia27 d’agost del 2009, a les 22:03

    No dejes que suene ningún silencio que te incomode...

    Habla con el silencio... dile que es libre y... se irá...

    Sólo existe un silencio y es tu morada, no dejes que nadie se apropie de esa cueva, aun si la tienes olvidada.

    ResponElimina
  3. Jesús M. Tibau27 d’agost del 2009, a les 23:47

    el silencia hauria de ser sempre voluntari

    ResponElimina
  4. Violeta28 d’agost del 2009, a les 2:06

    Els silencis, molt sovint, ens duen les paraules i els versos més bells...

    Petons, Mar.

    ResponElimina
  5. El Company de Venus28 d’agost del 2009, a les 8:14

    Els silencis, a vegades, són balsàmics... ens acosten a nosaltres mateixos... ens concentren... ens traslladen a un estat de relaxació...

    ResponElimina
  6. TORO SALVAJE28 d’agost del 2009, a les 8:24

    Quina por em fan aquests silencis.
    Els tinc molt a prop.

    Petons.

    ResponElimina
  7. mas de mi que de... lirio28 d’agost del 2009, a les 8:53

    Pues déjalo ser ya que en tus silencios también nos regalas tus pensamientos.

    Gracias por pasarte por Bajo Llaves... ese rinconcito amagat (jajaja) que conservo pero no ventilo.

    Mil besos desde mi alma.

    ResponElimina
  8. Déjà vie28 d’agost del 2009, a les 16:06

    vells silencis amagats...kina frase mes bona...fa pensar.

    ResponElimina
  9. mas de mi que de... lirio28 d’agost del 2009, a les 18:35

    "Como no creo que vuelvas a por mi respuesta ya que en Bajo Llaves pocas veces contesto, vengo hasta yo para dejártela."

    Besos desde mi alma.

    Gracias chicas por alentarme en esta faceta de mi yo, gracias por cada palabra que mi cerebro transforma mediatamente en caricia para mi alma.

    Les recuerdo que casi todos los escritos son del años 2007/08 por que un buen día, en plena discusión con que entonces era mi León, sin querer (supongo que queriendo) lo borre por completo.

    Cuando ha tocado parar... sin duda pare!!!!!!

    ResponElimina
  10. Elfreelang28 d’agost del 2009, a les 23:48

    Es bo reprendre silencis oblidats, perduts i amagats encara que puguin semblar densos i incòmodes moltes vegades no ho són i ens parlen molt més que les paraules

    ResponElimina
  11. Eli29 d’agost del 2009, a les 15:19

    En ocasiones son necesarios para poder encontrar las palabras que nos liberen.

    Un beso

    ResponElimina
  12. khalina31 d’agost del 2009, a les 1:14

    Has llegit "El silenci"? L'acabo de llegir, clar que els teus silencis em semblen d'una altra mena.
    La percepció dels silencis pot ser variada

    ResponElimina
  13. Jordicine31 d’agost del 2009, a les 12:25

    Rependre. Una paraula bonica. Un petó, Mar.

    ResponElimina
  14. GEMMA31 d’agost del 2009, a les 18:38

    M'ecanten els silencis, els calmats i armònics, aquells que malgrat tot em parlen, potser fins i tot massa! Petons

    ResponElimina
  15. moonlight1 de setembre del 2009, a les 9:23

    he donat un cop d'ull ràpid pel bloc i m'agrada... i el nom m'encanta!

    ResponElimina
  16. Les Coses són com Som1 de setembre del 2009, a les 10:21

    és bo escoltar els silencis perquè et permeten viatjar.
    De moment no tinc feina, ja anirà sortint, només he de tenir una mica de paciència i esperar. Gràcies!!! Muack!!!

    ResponElimina
  17. Anònim2 de setembre del 2009, a les 14:08

    Els silencis a vegades són la nostra font d'inspiració.

    Blog fantàstic, t'he agregat als meus enllaços :)

    ResponElimina
  18. mar3 de setembre del 2009, a les 23:06

    Si, Striper, aquests silencis ennueguen, oi?

    Odiseo... te haré caso...

    Jesús M.Tibau... a vegades costa guardar silenci encara que sigui el més sensat.

    Violeta.. sí... tens raó... escoltant la bellesa del silenci esdevenim un xic més rics...

    Company... aquests silencis són plaents i totalment recomanables...

    TORO... la por encara els fa créixer més... en aquests casos millor respirar profundament i asserenar-se...

    mas de mi que de... lirio... los silencios me dejan escuchar los pensamientos más fugaces... (gracias por tu aclaración)

    Déja vie... silencis amagats... en tenim tots, oi?

    Elvira FR... aquests silencis ens ajuden molts cops a conèixer-nos i estimar-nos millor, t'ha passat també?

    Eli... toda la razón...

    Khalina... no, no l'he llegit... me'l recomanes?

    jordicine... reprendre... a mi també m'agrada molt aquesta paraula...

    GEMMA... a mi també m'agraden quan m'encomanen serenitat i bones vibracions...

    moonlight... benvinguda! m'agrada que passegis per aquí...

    instints... i aquests viatges sovint t'enriqueixen més que no pas els que creuen mil fronteres... (per cert, ahir vaig renunciar a una plaça... ja veus... donen feina a qui no en vol... i obliden els que en voleu... vaig estar temptada de cedir-te-la directament... però no em van deixar...aix...)

    janapirinea... molt benvinguda!

    petons i gràcies a tots per les vostres paraules... acompanyeu els meus silencis i els feu més rics i profunds....
    gràcies de debò... m'agrada tenir-vos per aquí...

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...