Us deixo amb en Pessoa... i una imatge de Lisboa...
ben aviat passejaré pels seus carrers i m'amararé de la seva llum i del seu aroma...
petons!
Ricardo Reis
No sols qui ens té odi o enveja,
ens limita, ens estreny; qui ens estima
no ens limita menys.
Concedesquen-me els déus que, deslliurat
d'afectes, tinga la llibertat freda
dels bergants sense res.
Qui vol poc, tot ho té; qui no vol res
és lliure, qui no té ni desitja
és home igual als déus.
Per a ser gran, sigues sencer: no-res
de teu exageres o exclogues.
Sigues-ho tot en tot. Posa el que ets
en el mínim que fas.
Així en cada llac la lluna tota
brilla, perquè viu ben alta.
Fernando Pessoa
(1933)
Fernando Pessoa és un dels meus poetes preferits, un cop el vaig posar a una de les històries que vaig escriure ejeje.
ResponEliminaTinc moltíssimes ganes d'anar per Lisboa. Aprofita-ho i ja ens explicaràs!!!
Petonets!!!
Bon viatge, bonica!! Jo vaig ser-hi un any per Nadal i vaig trobar-la una ciutat encantadora. Petons.
ResponEliminainstints...
ResponEliminahe descobert Pessoa justament ara amb aquest viatge... i el poc que encara he llegit, m'ha encantat... alguna recomanació especial?
petons lisboetes...
fada...
coincideixo amb tu que és una ciutat encantadora plena de racons màgics per passejar, descobrir, escriure, imaginar,...
m'ha agradat moltíssim... crec que hi tornaré per gaudir-la encara més...
petonets encisadors...
Tants blogs meravellosos en la llengua catalana! He estat a Lisboa i m'encantava la ciutat. El poema de Pessoa és bonic. Una bona traducció que estic segura! Aquí a la meva ciutat Hèlsinki tenim també tramvies, m'agrado ells.
ResponEliminabenvinguda Merike!
ResponEliminaLisboa està preciosa...
gràcies per venir...