m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 3 d’octubre de 2008

Reptes...

Fa dies que no tinc temps ni per pensar...
Ofegada en un mar de feina que m'empeny i m'arrossega,
vertigen plaent que m'engoleix i m'atrapa ...
Em deixo seduir i conduir per la intensitat del moment
amb ganes d'assaborir cada instant però amb molt de respecte...
Repte important,
constància i persistència.
Camins de vida?
Camins de felicitat?
Bon cap de setmana!

18 comentaris:

  1. El temps avegades s'hauria de parar per poder disfrutar de les coses que duren poc com una abrassada,un peto, una mirada de complicitat,un sonriure i altres tantes coses.una abrassada des de Mallorca

    ResponElimina
  2. si striper,
    camins a recórrer plens d'arbres i natura que els fan més agradables al pas...

    endsi,
    quanta raó tens!
    una altra abraçada per tu acompanyada d'un somriure matiner...

    ResponElimina
  3. constància i persistència, gran repte. bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Camins, en definitiva, complementats d'una manera o d'una altra: de vida, de felicitat...

    Allò que importa és, com deia Martí i Pol, el fer i desfer de cada dia...

    ResponElimina
  5. Amb respecte i amb ganes es va a tot arreu, si et deixes portar per absorvir instants, no te n'arrepentiràs, mai saps on seràs demà, absorveix i somriu, serveix per recrodar bons moments :)

    ResponElimina
  6. estrip,
    reptes importants perquè a voltes la vida ens vol posar a prova... i ens ho posa difícil i fa pujada... però ens en sortirem segur!

    el tacte de les paraules, benvinguda!
    si, noia, fer i desfer de cada dia, sense parar, amb constància...

    cesc,
    gràcies, el somriure sempre hi és...
    cal conservar les il·lusions i,
    caminar sense parar?

    petonets de cap de setmana a tots!

    ResponElimina
  7. La constància es fonamental, això està clar. Jo també sóc dels que intento assaborir cada bocinet de felicitat, per petita que sigui. A voltes, les coses més petites són les que generen els plaers més grans.

    M'agrada haver caigut per aquí. Tornaré, Mar. Bon cap de setmana. Un petó.

    ResponElimina
  8. De vegades vivim tant intensament que no tenim temps d'assaborir minúsculs espais de felicitat. D'altres en canvi, tenim molt temps buit d'espais. El problema no crec que estigui en el temps, crec que està dins nostre i del que som capaços d'extreure de les nostres vivències.
    Que tinguis camins plens de felicitat.

    ResponElimina
  9. hola jordicine!
    les petites coses...
    estic totalment d'acord... instants de felicitats...
    m'agrada que t'hi hagis trobat bé per aquí, la porta és oberta... torna quan vulguis.
    un petó

    praxis,
    encantada que vinguis a veure'm també, moltes gràcies pels teus desitjos.
    És veritat que tot és dins nostre i depenent de com visquem el que ens passa en tindrem una percepció o una altra.
    Assaborir els espais petits de felicitat que tenim és tot un art... cal aprendre'l i practicar-lo amb constància i persistència.
    un petó.

    ResponElimina
  10. Què seria dels pobres humans una vida sense reptes? Endavant... sense deixar de prémer l'accelerador, i saber frenar quan ve un revolt.

    ResponElimina
  11. Aquestes ràfegues ja van bé per a mantenir-se activat. Si no notes que et desborda o que t'angoixa el fet de no pensar, no hi ha problema, penso jo. La vida va fent, i tu en aquesta dinàmica et mantens connectada al món. A vegades més val així. La vida també és simple.

    Una abraçada :)

    ResponElimina
  12. certament company...
    els reptes ens donen vida, perquè ens empenyen a superar-nos i millorar...
    m'agraden els reptes!
    i sobretot m'agrada adonar-me'n que els vaig assolint amb constància i treball.
    petonet!

    I tant Xitus!
    Mantenir-se viu i en moviment...
    de moment no m'angoixa però sé que la realitat m'exigeix molt i no puc (ni vull) perdre l'oportunitat que tinc al davant. Això sí, sense perdre la salut i gaudint del que vaig trobant pel camí.
    petonet!

    ResponElimina
  13. Hola Mar,

    Com m'agradaria poder-te fer arribar tal com és la snesació quan et llegeixo.

    Va ser ben bé una troballa el teu blog.

    Una abraçada

    ResponElimina
  14. horabaixa...
    hola...
    no saps com m'agradaria poder-te explicar el sentiment que generen les teves paraules...

    gràcies maca!

    m'agrada que vinguis per aquí...
    una abraçada

    ResponElimina
  15. horabaixa...
    tens raó, ho intento...
    llegir les teves paraules em fan sentir bé perquè allò que escric(penso/sento) i que em surt de dins, sembla que ressona en altres persones... i m'agrada saber que algú em va llegint, i que em digui que li transmeto certes sensacions és molt plaent per a mi. També saber que t'agrada el meu espai (que té tant de mi...).
    És important saber-ho...
    Quan una comença a escriure i publicar posts hi ha una certa por(respecte) per la reacció que tindran els qui et llegeixin i més sabent que mai m'havia despullat tan endins davant dels altres...
    Bé podria continuar explicant-te... però potser seria massa llarg... hauré de deixar tots aquests pensaments per algun post...
    gràcies altre cop!
    petons i bona setmana!

    ResponElimina
  16. Hola de nou Mar,

    Tens molta raó i t'ho agraeixo. Has fet un esforç considerable. Sento coses semblants també amb el meu blog. Quasi totes bones. Però si t'he de ser sincera. Hi ha coses que se'm escapen i em desborden.

    Moltes gràcies. Un petó

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...