m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 9 d’octubre del 2008

percepcions d'un viatge en tren...

Nuvolada espessa a l'horitzó.

Horitzons foscos pressagien futurs incerts,
núvols que aclaparen i conviden a recloure's.

Una pinzellada suau em saluda.
Tanco els ulls.

El seu traç,
la teva mà,
desprèn calidesa.

Fugissera i etèria
apareix i desapareix,
rere un delicat i imperceptible joc de núvols
que evoca records imaginaris de carícies invisibles.

Recorda'm, company,
que prepari estris i pinzells
per poder sentir els altres colors de les teves carícies.

15 comentaris:

  1. Carícies de colors i mans calentes. Un quadre preciós, com la foto. Un petó.

    ResponElimina
  2. De segur que dibuixara la caricia mes bonica del mon a sobre la teva pell.

    ResponElimina
  3. Les pinzellades suaus de colors tendres que et fan tancar els ulls són les que desprenen més calidesa. M'agraden els teus records o el teu futur imaginari...

    ResponElimina
  4. gràcies jordicine,
    els quadres de carícies i mans... m'agraden!

    Ptnet

    segur que sí striper,
    una carícia dolça com el raig de sol que escapoleix de la nuvolada.

    si guspira,
    d'aquelles pinzellades que ens fan tancar els ulls i ajuden a escampar la imaginació...

    una abraçada!

    ResponElimina
  5. Qui sapigués dominar el pinzell per retratar moments com aquest! Una imatge molt maca, com el que escrius. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Que suggerents les carícies invisibles... Un petó.

    ResponElimina
  7. Conec un lloc on pots triar pinzells i colors... fins i tot un quadre en blanc...
    Poètic, com sempre... màgic.

    ResponElimina
  8. caricies al cos nu de la teva estimada,son moments de petits plaers, pero li dono mes importancia a aquelles caricies que ens fem quan ens despedim per anar a la feina o simplement quan ens agafem de la ma

    ResponElimina
  9. No tothom sap pintar un quadre. Però sí que sabem pintar el nostre quadre, posant-hi colors, agafant el pinzell amb amor, fer traslladar a qui el mira més enllà dels seus traços, i portar-nos a un món que només qui el pinta i qui el rep coneix.
    M'ha agradat molt!! Petonets!!!

    ResponElimina
  10. I de vegades, darrere aquests horitzons foscos, algú et dóna l'empenta necessària per agafar els colors de les carícies i que tot esdevingui cert i clar.

    M'ha agradat! :)

    ResponElimina
  11. Ben aviat vindran llargues tardes de recolliment on aquestes carícies complauran els desitjos tan enyorats.
    Un sentiment molt dolç i una imatge amb molta força per complementar-lo... M'ha fet pensar...Gracies!!!

    ResponElimina
  12. gràcies jualuz...
    per cert, he vingut a fer-te una visita i no he pogut entrar, ni deixar-te unes paraules... així que benvingut(da)? i gràcies per venir per aquí...

    fada,
    les carícies invisibles són plaents perquè surten de dins, de la imaginació... i té tant de poder!
    petonet i gràcies per venir!

    company...
    m'hi acompanyaries a aquest lloc a triar pinzells i colors? deu ser màgic també...

    endsi,
    és evident que cadascú acaricia aquells qui més s'estima, sàpigues que totes les carícies són benvingudes a casa meva...

    instints,
    és un plaer poder acolorir el quadre personal i fer partíceps els altres i poder traslladar-nos a altres móns, i poder sentir... i poder ser... i poder gaudir...
    un petó

    el tacte de les paraules,
    i quan aquest algú es llença amb tu... llavors ja és indescriptible la sensació i els colors, els gustos i el tacte, i...

    praxis,
    aquestes estones de recolliment alimenten la vida interior que recupera forces per poder gaudir i viure sentiments dolços i plaents...

    bon cap de setmana a totes i a tots!
    (i gràcies per les vostres paraules, paraules que es converteixen en energia per viure plenament)
    un petó a tots!

    ResponElimina
  13. A mi els horitzons em fan viure en records de quan va ser, de que avui pot ser m'obro a l'horitzó i allò queda allí, les mans, instants vestits en pinzellades, molt bon escrit, com sempre :)

    ResponElimina
  14. Hola Mar,

    Que n'és de curiós. Justament el dia del teu post tornava de Madrid amb tren, l'AVE.

    Em vaig estar fixant amb els núvols, m'agrada mirar-los, eren impresionants. Molta part del recorregut és quasi desertic d'habitatges.

    Desitjo que gaudeixis força dels colors.

    Una abraçada

    ResponElimina
  15. gràcies cesc,
    gaudeix dels horitzons que t'obren noves perspectives i et conviden a viure-les.
    un petonet

    horabaixa,
    quina coincidència, oi?
    potser era la mateixa hora i tot...
    jo també et desitjo un bon cap des setmana ple de colors...
    petonet

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...