presentació

Hola estimats llunàtics i estimades llunàtiques...

Abans que res em presentaré.

Sóc la Seshat (sí, sí la de la foto) deessa egípcia de l'escriptura i moltes altres coses que ja anireu sabent poc a poc, i aquest que veieu aquí sota és el meu nom en escriptura jeroglífica, és clar!

Si sou molt xafarders i voleu saber què s'explica de mi... podeu consultar l'enllaç del títol però apart de tot el que allà hi posa (gairebé tot cert...) tinc moltes altres coses a explicar-vos...

Primer de tot, donar les gràcies a la lluna que em deixa escriure a partir d'ara en aquest raconet perdut de la xarxa. Com bé sabreu, haureu llegit o anireu descobrint tinc el títol de senyora de l'escriptura i de senyora dels llibres. Aquests dos títols són els que ara m'impulsen a obrir aquest espai de somnis secrets. Aquesta és una oportunitat única per poder desenvolupar una part de les meves tasques. Durant el període en que vaig ésser venerada com a deessa la meva funció principal va ser la de calcular i mesurar els terrenys sagrats en els que després s'aixecarien els temples. Se m'atribuïen poders màgics...

"SESHAT T'OBRE LES PORTES DEL PARADÍS..."

segons diu en una inscripció dels textos dels Sarcòfags...

Et convido, doncs, a endinsar-te en l'inesgotable món de la fantasia i dels somnis secrets... t'atreveixes?

MUJER AL SOL

Una mujer al sol es todo mi deseo,
viene del mar, desnuda, con los brazos en cruz

y la flor de los labios abierta para el beso

y en la piel refulgente el polen de la luz.

Una hermosa mujer, los senos en reposo

y caliente de sol, nada más se precisa.

El vientre terso, el pelo húmedo y una sonrisa

en la flor de los labios, abierta para el gozo.

Una mujer al sol sobre quien yo me arroje

y a quien beba y me muerda y con quien me lamente,

y que al someterse se enfurezca y solloce,
e intente rechazarme, y que al sentirme ausente
me busque nuevamente y se quede a dormir

cuando yo, apaciguado, me disponga a partir.

VINICIUS DE MORAES

M'agrada el que reflecteix aquest mirall quan el llegeixo, a tu no?

COMPANYS DE VOL

Vol BCN-VLLD

Tal com entro, coincideixen les nostres mirades uns instants.
S'asseu una fila més enrere.
Llàstima!
Un fet inesperat canvia la realitat.
Seu al meu costat, s'ha equivocat de seient.
Un contacte subtil em fa sospirar.
Em fa volar la imaginació sense cap raó aparent.
Em sento atreta per l'ànima que vola al meu costat.
Ell, abstret, continua llegint com si jo fos invisible.
La curiositat m'ofega, les paraules brollen des de dins però moren abans de ser pronunciades.
Una última mirada fugaç.
Companys de viatge amb diferents destins.
Viatge intens, desitjos indefinits.
Diferents camins.
Dolços vols de la imaginació...

EL BRESSOL DELS SENTITS

Respira, olora.
Tasta, assaboreix.
Sent, escolta.
Toca, acaricia.
Mira, veu.

Obre la finestra,

respira l'aire fresc.

Olora tots els matisos.

Reconeix en l'aire tots els aromes.

Acosta't la cullera a la boca,
prova tot el que t'apeteix,

assaboreix cada gust,

troba l'essència del que és desconegut.

Arran de mar

sents el so de les onades,

del seu anar i venir.

Escolta però, allò que t'estan dient.

Parlen de tu,

dels teus anhels,

de les teves il·lusions,

de les teves sensacions i emocions,...

Deixa't bressolar mar endins,

et sentiràs bé.

Vols tocar tot allò que mai has tocat?

Prova d'acariciar-ho,

segur que és molt més plaent.

Acaricia la vida com mai ho has fet,

et sorprendrà la seva resposta.

Tot és tan dolç.

Fins i tot,
en el moment més amarg,
pots aconseguir trobar la dolçor d'un nou aprenentatge.

No t'ho perdis!

Acaricia-ho tot!
Val la pena!
Deixa volar la teva mirada,
no tinguis por!
Segur que arribes a veure paisatges ni tan sols imaginats.
Refia't de tu!
Deixa't portar,
abandona't als sentits.
Al final de tot el camí estàs tu,
et trobaràs a tu mateixa.

GAUDEIX!

OBRE'T

Obre les portes!

Obre les finestres!
No et tanquis en aquesta capsa mal anomenada felicitat.

Tot es mou al teu costat i ni te n'adones!

Sempre capficada en conservar, conservar, conservar,...

Conservar?

Conservar què?

Fes una passa més, atreveix-te a mirar més enllà de les quatre parets que has aixecat i que et protegeixen.

HI HA VIDA MÉS ENLLÀ!

HI HA MOVIMENT!

HI HA GENT!

Atreveix-te a fer allò que mai t'has permès.

Atreveix-te a sortir de la zona de seguretat.

Trasbalsa't,

deixa't trasbalsar!

Obre les portes i finestres, alena amb força l'aire fresc, nou, lliure, fugaç,...

Et sentiràs nova, fresca, diferent, poderosa,

amb una vida plena de noves sensacions per viure.

ATREVEIX-TE!

PLORAVENT

Amor,
si algú et pregunta on he estat,
digues-li
que he estat plorant amb la pluja.

Amor,
si algú et pregunta on he estat,
digues-li
que he estat plovent amb les llàgrimes de pluja,
o, senzillament,
digues-li
que he estat plovent amb la pluja.

VULL ABRAÇAR-TE

Vull abraçar-te
i fondre'm en els teus braços.
Vull sentir-me acollida i protegida.
Vull amotllar-me al teu cos
i sentir la teva pell.
Tancar els ulls i confiar,
volar i imaginar.
Vull sentir-me lliure
però unida a tu
amb aquesta abraçada
dolça, sincera, acollidora.
Vull fondre'm
en una abraçada inoblidable,
i xiuxiuejar-te a l'orella
tot el que he arribat a esperar-te
i tot el que t'he desitjat.
Tancar els ulls i perdre el món de vista...
Només tu i jo...
Nosaltres...
Complicitats desitjades.
Dits entremaliats recorrent nous camins
assaborint noves sensacions.

I altre cop l'abraçada...
honesta, ferma, suau,...
travessant el cos,
viatjant per l'inconscient,
arribant directa a l'ànima...
I,... fent somriure l'esperit.

RILKE

Rilke diu:

"...tota comunitat només pot consistir en l'enfortiment de dues soledats veïnes i que tot allò que sovint s'anomena lliurar-se fa mal a la comunitat essencialment; car si algú s'abandona ja no és res, i si dues persones s'abandonen a fi de penetrar l'una en l'altra, ja no tenen sòl sota els seus peus i la seva companyia és una caiguda constant. No sense grans dolors, estimat Friedrich, ens hem adonat d'això: hem experimentat el que arriba a saber d'una o altra forma tot aquell que vol una vida pròpia".

I després de tractar la dificultat de l'amor i els errors que brollen de voler suprimir la soledat, afegeix:

"Viure és transformar-se, i les relacions humanes, que són un extracte de la vida, són allò que més canvia, pugen i baixen de minut en minut, i els que viuen de debò són aquells que, quan es relacionen i entren en contacte, cap moment s'assembla a un altre; sinó persones entre les quals mai no hi ha res gastat, alguna cosa que ja hagi existit, sinó allò que és nou, veritablement nou i inesperat, allò inaudit. Existeixen relacions així, que han de ser causa d'una joia tan gran, però només poden establir-se entre persones ben plenes, de tal manera que cadascuna d'elles sigui per a si mateixa, rica, ordenada, concentrada. Només dos móns amplis, profunds i propis poden trenar-se. Creu-me, com més som més ric és tot allò que experimentem. I qui vulgui tenir en la seva vida un amor profund, ha d'estalviar, i reunir i aplegar mel. No hem de desesperar si hem perdut alguna cosa, alguna persona, una joia, una felicitat: tot torna altra vegada més esplèndid. Allò que ha de caure, cau, allò que ens pertany resta amb nosaltres, car tot camina seguint lleis que són més grans que la nostra comprensió i amb les quals estem només aparentment en desacord. Hem de viure en nosaltres mateixos i pensar en tota la vida, en tots els seus milions de possibilitats, d'amplàries i futurs, davant els quals no hi ha res passat ni perdut."

RILKE O LA TRANSFORMACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA.

Quadern Privat. Antoni Pascual Piqué.

Papers de l'Exili i del Retorn. Nº 2- Novembre de 1999

ENYOR

Enyoro un passeig per la platja que mai no ha existit però sempre he desitjat.
Enyoro el frec de dos cossos que es busquen i desitgen incansablement.
Enyoro la llum de la lluna i l’aire fresc acariciant els meus sentits.
Enyoro la carícia dolça de les teves paraules que acaronen el meu desig.
Enyoro la suavitat de la teva mirada, enyoro la teva olor que m’embriaga fins a fer-me perdre els sentits, enyoro... la distància que ens uneix en un món màgic i indestructible, un món que res ni ningú pot destruir ni corrompre perquè és nostre... només nostre, teu i meu.
Enyoro el plaer de retrobar-te, de descobrir que el somni torna a ser real.
Enyoro la fragilitat del destí que ens uneix per sobre de tot.
Enyoro la teva veu, la teva mirada, la teva olor, la teva presència,... que tot i que no he sentit mai, formen part de mi des de sempre. Et porto dins meu i la teva presència passa de ser un miratge a una realitat subtil, tangible,... tan real com jo la desitjo en cada moment.
Et porto arrapat a la meva pell, donant voltes pel meu cap i amagat en un racó del meu cor.
Enyoro els moments màgics viscuts plenament, enyoro el desig compartit de la unió.
Enyoro la solidesa del lligam establert.
Enyoro la teva força i el magnetisme que desprèn la teva imatge.
Ho enyoro tot i ... alhora res. El que podria ser i el que no serà.
Enyoro ser teva i fer-te meu, enyoro... poder respirar-te, poder tastar-te, poder acariciar-te,... enyoro... tantes coses!
T’enyoro... des de sempre i com mai ho havia fet. Amb la certesa que haver-te trobat desperta nous sentiments, noves emocions, noves sensacions que volen fluir i sortir i retrobar-se i ser.
SER en tota la seva essència, SER en tota la seva plenitud,
SER en tota la seva potència.
SER per sobre de tot.
SER sense control,... senzilla i definitivament.
SER sense raonament, sense prejudicis, sense culpabilitat, sense retrets, sense justificacions,...
SER per damunt de tot.
SER en estat pur, ni més ni menys... SER.