Tasta, assaboreix.
Sent, escolta.
Toca, acaricia.
Mira, veu.
Olora tots els matisos.
Reconeix en l'aire tots els aromes.
Acosta't la cullera a la boca,
prova tot el que t'apeteix,
assaboreix cada gust,
troba l'essència del que és desconegut.
Arran de mar
sents el so de les onades,
del seu anar i venir.
Escolta però, allò que t'estan dient.
Parlen de tu,
dels teus anhels,
de les teves il·lusions,
de les teves sensacions i emocions,...
Deixa't bressolar mar endins,
et sentiràs bé.
Vols tocar tot allò que mai has tocat?
Prova d'acariciar-ho,
segur que és molt més plaent.
Acaricia la vida com mai ho has fet,
et sorprendrà la seva resposta.
Tot és tan dolç.
Fins i tot,
en el moment més amarg,
pots aconseguir trobar la dolçor d'un nou aprenentatge.
No t'ho perdis!
Acaricia-ho tot!
Val la pena!
Deixa volar la teva mirada,
no tinguis por!
Segur que arribes a veure paisatges ni tan sols imaginats.
Refia't de tu!
Deixa't portar,
abandona't als sentits.
Al final de tot el camí estàs tu,
et trobaràs a tu mateixa.
GAUDEIX!
Un poema que traspua optimisme! Gràcies per la visita. Ens llegim!
ResponEliminaGràcies per aquest escrit , m' el vull fer meu perqué es del tot cert avançar mira endevant i aprofitar tot lo bó i lo dolent.
ResponEliminaAixò es la realitat autentica.
petonets
Carmen
Gràcies a tots dos!
ResponEliminaBons ànims per continuar fent d'aprenent d'escriptora.
Una abraçada!