No us en parlaré jo del II Sopar Blocaire... ja sou molts i moltes les que n'heu fet ressenya i n'heu parlat abastament. (la
Carme,
el veí, la
Bargalloneta, na
Joana, la
Goculta, l'
Elfreelang, la
Llanterna màgica, l'
E-Lecta, la
kweilan, la
rits, la
fanal blau, en
barbollaire, en
jordicine, l'
òscar,... i alguns més que potser cauran i alguns més que potser em deixo... si veieu que m'he deixat algú i m'ho feu notar, l'afegiré de seguida!)
Encara que no us puc assegurar tampoc que no se m'escapi algun gest, alguna mirada o algun sospir mentre hi penso... disculpeu-me si em repeteixo... la xarxa catosfèrica en va ben plena...
No, jo us parlaré del pre, de com va anar tota la part que no heu vist, tot i que sí imagino que heu intuït o, fins i tot, imaginat... (que d'això, d'imaginació en sou els reis i les reines...).
Quan en
Jordi(cine) ens va enviar un mail als quatre organitzadors del I Sopar Blocaire (celebrat l'any 2009, tot i que alguns deien que havia estat l'any passat...), quan en jordi ens va enviar el mail deia... jo no vaig dubtar ni un segon que sí, que volia ser-hi i, perquè no?*, organitzar-lo amb un equip fantàstic de blocaires amb qui ja hi havia hagut molt bon rotllo en la preparació de la primera edició.
Tot i saber que em ficava en una despesa d'hores que no tenia... però, què coi! em venia tant de gust que... no vaig dubtar ni un segon a dir que sí...
Total, que de seguida vam fer plans, i ens vam començar a fer preguntes... anem al mateix lloc que fa dos anys? provem alguna cosa nova? és que aquest local està molt bé de preu però no és massa acollidor, aquest altre és massa car, el de l'altra vegada el menú és molt senzill i quasi igual que l'anterior, i si fem un pica pica a peu dret per tenir més mobilitat i poder parlar tots amb tots?, i si...... poc a poc vam anar veient quines eren les prioritats i vam anar descartant opcions que no ens semblaven que estarien a l'alçada,... és així com, després de compartir dos dinars vam rebotar al Romero, que finalment, va ser l'escollit ja que complia certes condicions que el feien molt atractiu, ja sabeu, espai per a nosaltres sols, un pica pica d'allò més apetitós, un espai agradable i acollidor,... i un preu final, que sense ser massa barat era força raonable.
Les idees sobre les activitats i sobre què fer durant el sopar també ens van anar venint soles... que si podem fer-los escriure un post 'in-situ', que si podem publicar algun post durant l'event, que si podem fer una quiniela dels òscars (la gala era a l'endemà i dos dels organitzadors, ja ho sabeu, són cinèfils, cinèfils, cinèfils...), que si podem fer acreditacions, que si podem fer alguna cosa amb música, que si,... ja us podeu imaginar... van sorgir força idees i moltes les vam haver de deixar reservades en un calaix... (potser per a properes edicions...) i així poc a poc es va anar conformant el
II Sopar Blocaire.
Tot això, sense saber massa de quanta gent estàvem parlant, ni de si seríem deu, vint, trenta,... anàvem fent amb ser una vintena, potser arribaríem a vint-i-cinc aquesta vegada...
Per això, la vostra resposta, va ser una immensa satisfacció per a nosaltres, tot un èxit!
Veure que la llista anava creixent cada dia i que estàveu també tan engrescats, ens va animar moltíssim, també ens va omplir de responsabilitat per tal que no se'ns escapés cap detall...
Preparar els cd's (feliciteu a l'
òscar sobretot), preparar les travesses dels òscars (tot i que al final no vam fer-les, feliciteu a la
mònica!!!), controlar que tot estigués al seu lloc, estar atent a que no faltés de res, estar pendent de veure qui faltava i preocupar-se de trucar i interessar-se per les persones (feliciteu sobretot al
jordi) i, finalment, preparar els dossiers de posts (una servidora que va fer un taller de manualitats aquell matí de dissabte mateix...). Res, no sé què diran els meus companys, però jo si que us dic que va ser un making-off molt i molt agradable, i per repetir-lo quan calgui!
Tot això amanit, és clar!, com podia faltar! de mails amunt i avall, una corrent de missatges que paral·lelament als vostres, als del grup de participants que déu n'hi do també com veu engrescar la festa, anaven i venien i treien fum... els nervis per tal que tot anés bé eren presents també!
Total que quan vaig veure com anàveu arribant i saludant i que les timideses hi eren però tothom venia disposat a passar-ho bé i a compartir i a xerrar i a viure una nit màgica... els nervis van anar desapareixent per anar transformant-se en plaer i felicitat de veure com ,
GRÀCIES A VOSALTRES, tot va anar com una seda i se'ns va fer curt i voldríem repetir per tenir temps de... i d'allò altre, i de xerrar més amb aquell i amb l'altra de més enllà...
BON SENYAL... molt bon senyal quan les vetllades es fan curtes i tenim ganes de més... això vol dir que n'hi haurà més... i que la realitat SEMPRE supera la virtualitat... tot i que la virtualitat que compartim està plena de vida i de realitat i de picades d'ullet, i de ganes de regalar el millor de nosaltres als altres... aix que m'estic posant nyonya... (jijiji...)
Bé, res més... (ja m'he enrotllat prou per avui).
GRÀCIES A TOTS PER SER-HI I PARTICIPAR AMB TANT BON HUMOR I AMB TANTES GANES AL SOPAR...
VA SER, COM JA HAN DIT MOLTS, UNA NIT MÀGICA!
UN PLAER!
Aprofito per dir-vos també que aquest mes de febrer el meu bloc va fer tres anyets!
I que em va encantar que participéssiu un sopar blocaire tan bonic (;)) per poder-ho celebrar amb vosaltres! Qui m'havia de dir fa tres anys que el 26 de febrer de 2011, exactament tres anys i 23 dies després de deixar
un escrit amb una vergonya horrorosa que algú em llegís i pogués conèixer-me i preguntar-me res sobre aquell escrit, dissabte estigués amb una bona colla de tots vosaltres sense cap mena de vergonya (desvergonyida!) celebrant que un dia gairebé per casualitat, obrís un bloc i hi pengés una 'paranoia' que en aquells moments em passava pel cap i volia compartir amb algú invisible...
GRÀCIES per tot!
SOU UNA CANYA!
_______________________________________________________________
*v
aig tant colgada de feina que si el meu 'jefe' ho sap... buuufff... no ho digueu a ningú, eh? (ji ji ji...)
Les fotos són, la majoria, una gentilesa d'en Barbollaire... (i alguna de meva, ja la veureu...)
Per cert, si algú es veu en alguna foto i no vol sortir que m'ho digui que la trauré ràpidament.
Sols radiants que il·luminen els espais més foscos i amagats. Poder obrir finestres i airejar els racons.
Treballar a hores intempestives... Llevar-me molt d'hora i veure sortir el sol...
