Enyoro un passeig per la platja que mai no ha existit però sempre he desitjat.
Enyoro el frec de dos cossos que es busquen i desitgen incansablement.
Enyoro la llum de la lluna i l’aire fresc acariciant els meus sentits.
Enyoro la carícia dolça de les teves paraules que acaronen el meu desig.
Enyoro la suavitat de la teva mirada, enyoro la teva olor que m’embriaga fins a fer-me perdre els sentits, enyoro... la distància que ens uneix en un món màgic i indestructible, un món que res ni ningú pot destruir ni corrompre perquè és nostre... només nostre, teu i meu.
Enyoro el plaer de retrobar-te, de descobrir que el somni torna a ser real.
Enyoro la fragilitat del destí que ens uneix per sobre de tot.
Enyoro la teva veu, la teva mirada, la teva olor, la teva presència,... que tot i que no he sentit mai, formen part de mi des de sempre. Et porto dins meu i la teva presència passa de ser un miratge a una realitat subtil, tangible,... tan real com jo la desitjo en cada moment.
Et porto arrapat a la meva pell, donant voltes pel meu cap i amagat en un racó del meu cor.
Enyoro els moments màgics viscuts plenament, enyoro el desig compartit de la unió.
Enyoro la solidesa del lligam establert.
Enyoro la teva força i el magnetisme que desprèn la teva imatge.
Ho enyoro tot i ... alhora res. El que podria ser i el que no serà.
Enyoro ser teva i fer-te meu, enyoro... poder respirar-te, poder tastar-te, poder acariciar-te,... enyoro... tantes coses!
T’enyoro... des de sempre i com mai ho havia fet. Amb la certesa que haver-te trobat desperta nous sentiments, noves emocions, noves sensacions que volen fluir i sortir i retrobar-se i ser.
SER en tota la seva essència, SER en tota la seva plenitud,
SER en tota la seva potència.
SER per sobre de tot.
SER sense control,... senzilla i definitivament.
SER sense raonament, sense prejudicis, sense culpabilitat, sense retrets, sense justificacions,...
SER per damunt de tot.
SER en estat pur, ni més ni menys... SER.
Enyoro el frec de dos cossos que es busquen i desitgen incansablement.
Enyoro la llum de la lluna i l’aire fresc acariciant els meus sentits.
Enyoro la carícia dolça de les teves paraules que acaronen el meu desig.
Enyoro la suavitat de la teva mirada, enyoro la teva olor que m’embriaga fins a fer-me perdre els sentits, enyoro... la distància que ens uneix en un món màgic i indestructible, un món que res ni ningú pot destruir ni corrompre perquè és nostre... només nostre, teu i meu.
Enyoro el plaer de retrobar-te, de descobrir que el somni torna a ser real.
Enyoro la fragilitat del destí que ens uneix per sobre de tot.
Enyoro la teva veu, la teva mirada, la teva olor, la teva presència,... que tot i que no he sentit mai, formen part de mi des de sempre. Et porto dins meu i la teva presència passa de ser un miratge a una realitat subtil, tangible,... tan real com jo la desitjo en cada moment.
Et porto arrapat a la meva pell, donant voltes pel meu cap i amagat en un racó del meu cor.
Enyoro els moments màgics viscuts plenament, enyoro el desig compartit de la unió.
Enyoro la solidesa del lligam establert.
Enyoro la teva força i el magnetisme que desprèn la teva imatge.
Ho enyoro tot i ... alhora res. El que podria ser i el que no serà.
Enyoro ser teva i fer-te meu, enyoro... poder respirar-te, poder tastar-te, poder acariciar-te,... enyoro... tantes coses!
T’enyoro... des de sempre i com mai ho havia fet. Amb la certesa que haver-te trobat desperta nous sentiments, noves emocions, noves sensacions que volen fluir i sortir i retrobar-se i ser.
SER en tota la seva essència, SER en tota la seva plenitud,
SER en tota la seva potència.
SER per sobre de tot.
SER sense control,... senzilla i definitivament.
SER sense raonament, sense prejudicis, sense culpabilitat, sense retrets, sense justificacions,...
SER per damunt de tot.
SER en estat pur, ni més ni menys... SER.
