Berlinejant...

Ja hi som... 
17 hores i trepitjant sòl berlinès amb una bona colla de blogaires atrevits que compartirem cap de setmana!
En Ferran ja ha començat a relatar els primers contactes amb un parell d'expedicionaris que han anat a l'avançada a fer un reconeixement del terreny per quan arribem demà la resta de la delegació catalana de blogaires poder organitzar la recepció de benvinguda amb tots els honors...
En DoomMaster, la Kika, l'Eulàlia, la Rita, la Nur, en Sanset i la Utnoa, la Francesca, la Lluïsa,.. Anirem fent la crònica dels fets i  els reporters del viatge potser fins i tot actualitzen blogs des de terres berlineses... (n'hi ha que porten els portàtils...).
Una servidora (que no s'endurà el portàtil, però si la llibreteta d'apunts personals) anirà prenent nota de tot per poder fer-ne un petit apunt a la tornada...


No patiu... crec que tindreu notícies nostres fins a quedar-ne tips!


Passeu un bon cap de setmana!
Nosaltres tenim la diversió assegurada!

Confidències universals

Imatge de google

...

M - I tu creus que en J t'estima?

A - Pse...

M - I això? Em pensava que...

A -  M'estima diferent...

M - Què vols dir?

A - Doncs que jo l'estimo d'una altra manera que ell a mi.

M - I com l'estimes tu?

...

A - Diferent...

M - ¿?

A - Jo l'estimo molt més que no pas ell a mi...

M - Vaja... I....(què penses fer)?

A - Continuar-lo estimant... (és clar!)

M - ...

+*+*+*+*+*+*+*+*+*+*

M - mare, 45 anys, dona madura, amb experiència, equilibrada,... i un llarg etcètera d'adjectius 'acumulats' amb el pas del temps...

A - filla, 16 anys, adolescent responsable quan vol i l'interessa, amb un deix d'immaduresa encara, amb idees fresques i somniadores... poc moldejades encara per la realitat, esperit jove... el pas del temps no ha deixat prou petjada encara... (fins quan?)

O és a l'inrevés? Mare i filla, filla i mare...
De vegades, aquest jovent te'n deixen anar cada una que et fan pensar si no són ells que posseeixen la saviesa autèntica... aquella que encara no ha quedat malmesa pel pas del temps, ni de l'experiència, ni de...

*************************

De vegades, les converses més intranscendents i senzilles venen carregades de veritats profundes, per parar-se a pensar...

Cadascun de nosaltres tenim maneres diferents d'estimar i de demostrar-ho...
I cap d'elles és millor ni pitjor...
Simplement... són diferents...
O no?

una habitació amb vistes... (actualització)

diumenge 17 d'octubre, 18 h
en un hotelet ple d'encant...

tinc la Kontxa i el seu passeig emmarcats en una finestra...

amb llum de tardor, de capvespre...

vaig a fer un passeig...

i a olorar el mar que és a tocar...

i, de pas, tancaré els ulls i imaginaré presents que no esdevindran...

i viuré el moment amb intensitat...

una abraçada des de Donostia...

(ja veig que la foto que havia penjat us va agradar a tots molt... no era meva... la vaig baixar d'Internet fins avui que ja teniu les que jo vaig fer... no són tan vistoses... però són el paisatge que jo veia des de la finestra...)

I aquí us deixo les de l'endemà també... en llevar-se el dia...

mireu què atrevit!

Qualsevol s'atreveix a no començar bé la setmana així, oi?

Apa! 

Una abraçada... ara ja des de terres catalanes!

instants i vida

UN SOLO INSTANTE DE INTENSIDAD ES MAS GRATIFICANTE QUE TODA UNA ETERNIDAD DE VIDA MEDIOCRE

Escucha a lo desconocido

Lo conocido es la mente. 

Lo desconocido no puede ser la mente. 

Será otra cosa pero no la mente. Lo único seguro es que la mente es una acumulación de lo conocido. Por ejemplo, si llegas a una bifurcación en el camino y la mente dice, «vamos por aquí, me suena familiar», eso es la mente. 

Si escuchas a tu ser, querrá ir a lo que no es familiar, a lo desconocido. El ser siempre es un aventurero. 

La mente es muy ortodoxa, muy conservadora. Quiere andar por la senda, por el camino trillado una y otra vez, el camino de menor resistencia. 

Escucha siempre a lo desconocido. Y reúne valor para adentrarte en lo desconocido.

Es necesario ser muy valiente para desarrollar tu destino, no hay que tener miedo. 

Las personas que están llenas de miedo no pueden ir más allá de lo conocido. Lo conocido da una especie de comodidad, seguridad, confianza, porque lo conoces. Estás perfectamente informada, sabes cómo abordarlo. Puedes estar casi dormida y seguir haciéndolo, no necesitas estar despierta; es la ventaja que tiene lo conocido.

En cuanto atraviesas la frontera de lo conocido surge el miedo, porque ahora estarás en la ignorancia, no sabrás qué debes hacer y qué no. No estarás segura de ti misma, podrás equivocarte; podrás perderte. Este miedo es lo que mantiene a la gente maniatada, y una persona que está imposibilitada para lo nuevo está muerta.

Sólo se puede vivir la vida peligrosamente, no hay otra forma de vivirla. La vida sólo alcanza la madurez y el crecimiento a través del peligro. Tienes que ser una aventurera, siempre dispuesta a arriesgar lo conocido por lo desconocido. 

Y en cuanto hayas probado la alegría que produce la libertad y la ausencia de miedo, nunca te arrepentirás, porque sabrás qué significa vivir al máximo. Sabrás qué significa quemar la antorcha de tu vida por los dos extremos. 

Un solo instante de esa intensidad es más gratificante que toda una eternidad de vida mediocre.

Osho

Quanta raó té!

Moltes vegades ens adormim en la comoditat i ens despertem en la incomoditat de veure que no ens hem mogut d'allà on érem.

Fa por... si, una mica... però qui ha dit que era fàcil?

No em penso adormir!  I menys ara!

Encara que no doni gaires senyals de vida sóc aquí al darrere... més viva i també més enfeinada que mai!

Gràcies a totes i tots! Llegir-vos m'enriqueix molt!

escurant les engrunes...

de les vacances que avui s'acaben... 

aprofitant la nit per no pensar que demà comença altra volta la quotidianitat menys quotidiana (=pares treballant, nens de vacances) amb l'agravant que haig de treballar a casa (alguns ho consideren un avantatge, jo també ho feia quan treballava fora però ara ja no m'ho sembla tant... es fa difícil concentrar-se en alguna cosa i estar pendent alhora de controlar el temps de TV, plais i altres entreteniments virtuals que vulguis que no, es converteixen en cangurs ideals ja que mantenen el personal quiet i distret, però evidentment... no és gaire bon pla...) i, per tant, seran unes setmanes d'equilibris  que intentarem que no desestabilitzin l'harmonia familiar aconseguida amb molt d'esforç durant les vacances, compartint àpats, platja, jocs, lectures,...


han estat unes vacances diferents... difícils d'explicar, però molt profitoses, això si...


un resum?

obres, obres i més obres...

bricolatge, pintura, cortines, llums,...


no, no hem canviat de casa... senzillament teníem moltes coses pendents i no hi havia manera de tirar-les endavant amb el ritme frenètic del dia a dia...
i vam prendre la genial decisió d'enllestir-les aquestes vacances...
tot i sabent que les obres i reformes mai s'acaben del tot i sempre queden coses per fer i acabar...

han estat tres setmanetes de no parar... a ritme de vacances això si... intercalant platja, àpats, migdiades, cinema, celebracions vàries...

encara han quedat detalls pendents...
poc a poc s'aniran enllestint... segur...


ara, això si... està quedant un piset d'allò més bonic i acollidor...
i ara (important!), ja dormim sobre una tarima ben robusta... que fins ara... segons on posaves el peu... podies ser engolit per un forat negre que et podia traslladar al subsòl de l'habitatge... tota una odissea!


com us deia...
demà (avui ja?) sant tornem-hi...
el despertador sonarà a les cinc... potser hauria d'anar recollint ja...






Bon dilluns a totes i tots!
I encara millor als qui retornen a la 'normalitat' després d'unes vacances ben merescudes!

crida a la creativitat...

Atenció CREATIUS!
En Ferran ha convocat un concurs per triar un logo per la 1TBfC...


Qui s'anima?
Totes les propostes seran molt benvingudes!

llegint blocs...

Eva Montanari

en un blog amic (el llegeixo sovint i m'agrada el que hi trobo)...llegia l'altre dia la resposta d'una blocaire que deia que es podia descobrir molt millor la seva essència a partir dels seus comentaris en els blocs amics que no pas llegint les seves entrades al seu propi bloc...
ja passa això...
a mi també em passa sovint en els comentaris, quan comentes les entrades dels altres (que acostumen a parlar de coses ben diferents i variades a les teves entrades...)
hi poses molt de tu...
de vegades, més i tot que en els teus propis posts que poden ser més personals però més monotemàtics... (potser és que tinc la sensació que de vegades em repeteixo una mica i les meves reflexions giren sempre al voltant del mateix?)


llegir-vos em dóna ales... imaginació... obre finestres que no veia o que estaven encallades... o que no podia obrir tota sola...


em feu veure les mateixes coses de sempre des de diferents perspectives...
i això és molt enriquidor...
i el fet de parar-me i d'escriure algun comentari... és un exercici de reflexió molt interessant...


perquè m'obliga a endreçar les idees, pensaments, sentiments i vivències al voltant del tema en qüestió i a reflexionar sobre allò que llegeixo que es distancia de les meves pròpies visions egocèntriques de la realitat subjectiva que envolten la pròpia vida...


amplia horitzons i puc agafar distància de la meva quotidianitat...
i alhora enriquir-me amb el que pensen els altres (blogaire i lectors/comentadors)...


de vegades també em deixo emportar per l'emoció que em transmet algun escrit i tan sols hi deixo algun mot o petita idea de l'espai on m'han traslladat aquelles lletres...
i també hi ha l'opció de restar en silenci... (tot i que aquesta estaria bé que arribés a l'autor d'alguna manera bé sigui per grat o per desgrat del què s'hi llegeix...)


m'agrada aquesta literatura planera, popular i fresca que ens regala la blogosfera i els seus protagonistes blogaires!
m'encanta poder tenir el plaer d'escriure i comentar escrits d'altres...


Gaudeixo llegint-vos!


Això és literatura en viu!


(cercant una foto a google per poder il·lustrar aquest post he trobat aquest estudi sobre els lectors de blogs... ja té uns anyets però és curiós...)

contigo... o de l'art d'escriure un post mentre plego mitjons... :)

  

 

avui sonava a la ràdio...
després d'una conversa lleugera sobre aquests temes de l'amor i les relacions...
i del model (quasi únic) de vida de parella que tenim...
i de llegir sobre el mateix tema en un blog que he descobert fa ben poc...


m'ha fet pensar...

paraules sàvies (la majoria *)...
que entren suaus**...
paraules profundes...
que van més enllà del que se sent...


* potser, en aquesta lletra encara hi ha algunes paraules que grinyolen una mica... 

però al contrari del que canten la majoria de cançons (que sonen habitualment per la ràdio i puc entendre)... la lletra d'en Sabina em suggereix idees molt encertades.... 


**ens apedreguen amb lletres de cançons (que entren suaus i directament a l'inconscient) que ens fan creure en models de relacions que ja no haurien d'existir (parlo de relacions que es basen en la possessió i el poder d'uns sobre els altres... i de les mitges taronges... i del no sóc res sense tu... etc etc etc... que encara n'hi ha i moltes són ben amagades i vestides amb aparença de 'normalitat'... fins i tot ens podrien fer creure que viuen felices... aix...)
(si és que hi ha cançons que... buufff.... per llogar-hi cadires, no?)


Imatges de google

fent temps...

va passant la vida...

i en aquest anar i venir ens anem fent grans...

I la veritat, 

en confiança, 

em comencen a pesar...

(i no parlo de quilos evidentment...que aquests es poden perdre i els anys no!)


però com que mirarem les coses bones que té el fet de celebrar l'aniversari...               (per allò de pensar en positiu i no caure en la 'depre'...)


faig un llistat...
(si me'n deixo alguna, segur que sí,... ja sabeu... afegiu-les al final!)

• cada dia que passa acumulem experiència i experiències...                     (per tant, com més anys hi posem... més expertes som...)
• amb el temps tot és més relatiu... 
• cal gaudir de cada dia... (i com més dies a l'esquena... més gaudi!)
• les arrugues? no existeixen! el que si que passegem amb orgull són solcs de saviesa que se'ns dibuixen a la pell i ens fan més interessants (sobretot a les dones, oi?)
• les canes... tocs platejats de la lluna que es reflecteixen en els  cabells... 
• tenim tantes 'batalletes' (ai perdó!) històries per contar!
• la memòria se'ns torna selectiva... guanya en qualitat... (vull dir que només recordem allò que ens interessa i el que no, ho amanim al nostre gust per poder-ho contar...)
• tenim l'esperit jove (fem els anys que fem i això ens fa sentir més vives...)
• ...

I tantes i tantes coses...

Bé, ja veieu, qui no s'anima... és perquè no vol...

Us deixo el meu desig d'aniversari... en forma de frase feta...

La millor manera de predir el futur és inventant-lo.

Alan Kay

Així que ... 

aquí em teniu... 

inventant un futur a la meva mida!

Sigueu feliços!!!

actualitzant... i altres bestieses

Fa dies que redacto posts mentalment...

Els enllesteixo gairebé per complet...

Em surten rodons.. amb substància, crec que serien de bon llegir...

Però (vatua l'olla!) quan m'assec per transcriure'ls... no em surten les paraules...

amb tantes coses que tinc per dir!

No hi ha manera, és com si el fet de seure i posar-me a escriure m'esborrés la memòria... navego en una llacuna erma que no em permet comunicar-me, si més no per escrit. NO tinc cap mena de problema en la comunicació oral... no és això... 

No m'amoïna, sé que tornaran les paraules, les idees, els pensaments, la imaginació,... tot fa xup-xup... però ara per ara no acaba de materialitzar-se en res concret...

Mentrestant, avui, en un nou intent de centrar la meva ment en alguna temàtica concreta i prou interessant i veure que altra volta estava en blanc, m'he entretingut a redissenyar aquest espai (amb les facilitats que ens donen és gairebé impossible no sortir-se'n, per a una inexperta i impacient com jo, això d'impacient és només per a temes informàtics, si no em surt amb més o menys rapidesa allò que vull ja claudico... i aquesta actitud els ordinadors i aparells diversos ja se la coneixen i se n'aprofiten...sembla a més a més que la seva lògica i la meva no coincideixen gairebé mai...), però això ja són figues d'un altre paner...

Tot i que, ara que hi penso, potser vosaltres els més traçuts em podeu donar un cop de mà... he intentat de mil maneres (bé, d'acord, potser he exagerat, direm que he provat cinc o sis vegades de fer diverses coses i cap d'elles ha prosperat), deia que haig de confessar que estic ben intrigada per dues coses... una és com us ho feu per poder escriure en negreta  els comentaris, i la segona és com poder posar-hi enllaços (en els comentaris també). 

Ja veieu... sóc una mica patata en aquests temes... i em costa reconèixer-ho... però és així!

Ja està ja ho he dit!

Ja m'he quedat tranquil·la!
Ara, si algú de vosaltres ha tingut la paciència de llegir-me fins al final tot i haver escrit a raig el que m'ha passat pel cap (també diuen que és una altra tècnica per escriure,no?) i sap la resposta a alguna de les preguntes o a totes dues i sou tan amables de fer-me'n cinc cèntims, tot això ja haurà servit per alguna cosa...

Perdoneu per la parrafada... (per no tenir les paraules a punt déu n'hi do!).

Espero que us agradi aquest nou disseny i que us hi trobeu bé quan em vingueu a visitar.

Petons a totes i tots i bona setmana!

La imatge és una il·lustració de Cathy Delanssay (descoberta gràcies a la fada)

Berlín? (1.TBfC)

Vols conèixer Berlin de la mà d'un blocaire catberlinès o bercatalà?

Amb la 1.TBfC (Primera Trobada Blocàire fora de Catalunya), en Ferran de l'In Varietate Concordia ens fa una proposta molt suggerent i gairebé irrenunciable per a tots aquells blocaires que vulgueu visitar la ciutat en ple hivern!


A mi ja quasi m'ha convençut!
Una proposta ben engrescadora i atractiva!


Vens?

imaginant...

                                        tot i saber que no vindries...

                                             he jugat a imaginar-me que si...

                            i he vestit el meu cos nu amb cremes i perfums...

                 i t'he esperat al jaç entre llençols blancs immaculats
                                                   jugant al joc de l'amor...

                                    i m'he deixat endur pel teu record 

                                  que segueix ben viu a la meva imaginació...