m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 21 d’abril de 2014

Les altres (CL, 1a trobada) - L'altra


(en aquest enllaç trobareu les arrels del CL de les altres)

En general, ens ha agradat molt a totes. 



A mi, potser més i tot que el seu primer. L’he gaudit molt més, potser el primer el vaig llegir a trossos i amb força distància entre ells (no m’hi acabava d’enganxar) i aquest hi he estat enganxada des del primer dia.

Ressaltem com ens agrada l’escriptura de la Marta Rojals, directa, sintètica i plena de força. En una sola frase diu tantes coses! I t’hi sents tan a prop de l’estat d’ànim i de la situació que dibuixa magistralment amb les paraules. M’ha passat en molts paràgrafs, es nota que és dona i parla des d’aquí.

A algunes els hi ha molestat ‘lleugerament’ el desordre de la cronologia en la narració dels fets, l’anar endavant i endarrere, l’ara aquí l’ara allà. A mi m’agrada, trobo que és un recurs que agilitza els fets i que t’enganxa per saber més. També reconec que en alguns paràgrafs havia de tornar enrere a rellegir el què passava, ja que havent canviat l’escenari (que no els personatges) jo ni me n’havia adonat (segurament fruit de l’avidesa en el consum dels fets relatats).

També destaquem que fins gairebé al final del llibre (darreres 50-70 pàgines) no acabes d’entendre la història realment, el fons, el títol, la gràcia de tot plegat. I que si no ho haguéssim comentat entre totes, ens hauríem quedat amb una versió molt més reduïda de la complexitat de la història i de les derivacions i connexions que té amb la nostra pròpia existència i la de tots els mortals (però especialment la de les dones*?).

I totes, en ple, vam coincidir que teníem ganes de fer una segona lectura per, ara que ja sabem com es desplega la trama, poder copsar tots els detalls que, donem per fet, ens han passat per alt.

Avís important:

Si no has llegit el llibre i vols llegir-lo, potser aquest apartat et desvetlla algunes coses que més val que descobreixis llegint-lo. Para de llegir ara i no te’n penediràs, ja tornaràs, si és el cas, a llegir el final d’aquesta entrada un cop fets els deures.
;-)

Anant més de ple a l’argument, coincidim també, en general, que l’altra la duem tots a dins, en diferents formes, evidentment, però totes tenim un alter ego que potser no duem a descobert i que només mostrem en situacions i relacions més íntimes.

També que la història no gira tant al voltant del tema de les addiccions sinó de com ens mostrem als altres, de com ens amaguem a nosaltres mateixes les pròpies, de com expliquem, de com argumentem i justifiquem les nostres mancances amb paraules que puguem sentir i que siguin acceptables per a la resta del món. De com dibuixem el nostre personatge per fer-lo creïble, perquè sigui acceptat i ben vist. I del què es pot amagar a dins, sense cap aparença ni vestigi de l’iceberg que s’amaga sota la capa de la pell.

Per a mi van paral·leles les dues addiccions, a l’home jove i a la beguda. Com si l’autora hagués volgut explicar-nos una a través de l’altra. La que ens explica, la que pot explicar l’Anna, té a veure amb el desig, amb la carn, amb el sexe; la que no ens explica, ni pot explicar és l’altra, la que la consumeix, la que vol oblidar tant si com no, la que la fa comptar, la que la fa buscar tots els recursos possibles per desterrar de la seva ment. Aquesta és la que la pot destruir.

I la figura d’en Nel, l’home, el pare, el protector. I de la necessitat que en té d’ell i alhora la ràbia continguda que sent. I en l’amor que sent per ell. I en el que ell sent per ella.

Per no parlar de la situació punyent de la crisi que els envolta, de la pèrdua de la feina, de la manca d’oportunitats, de la superficialitat i aparença de les relacions que tenen, de les mentides, de les mitges veritats; del què diem als altres i del què ens diem a nosaltres mateixes. I de la soledat de l’Anna, del seu aïllament voluntari del món, per no ser descoberta, per no descobrir-se i enfrontar-se a la seva realitat.

I de tantes altres coses que van donar tema de conversa!

Una lectura molt, molt ben aprofitada.

Normalment, la meva memòria per a recordar de què van els llibres que llegeixo és minsa, sóc incapaç d’explicar un argument al cap d’un temps d’haver-lo llegit, sí a trossets, sí alguns detalls, però no de construir un text prou coherent perquè l’altre se’n pugui fer una idea. En canvi, sóc molt més capaç de recordar com m’han fet sentir, si m’han impactat les històries o no. Què sentia quan els llegia i si em van fer pensar i donar-hi voltes o no. Curiós.
Suposo que si ens dediquem a desgranar tant peça a peça els llibres que anem triant en el club, aquests sí que els podré recordar millor. I més si a sobre, em dedico a escriure’n els comentaris que n’hem fet (quina feinada!).

Bona setmana a totes les persones que heu passat per aquí i heu tingut la paciència de llegir fins el final!

Seguim llegint, escrivint i vivint!


*Ets home? Has llegit el llibre? Què en penses d’aquesta afirmació? Hi estàs d’acord?

10 comentaris:

  1. Saps que nen faig fer una lectura moderada al Que llegeixes? http://ploma.quellegeixes.cat/ Amb xat inclòs amb l'autora al final. Molt suggeridor, tot plegat...El llibre, em va agradar. Però no tant com el "Primavera, estiu.."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veí!
      Em va semblar veure-ho però com que no m'havia llegit el llibre, ho vaig deixar per 'xafardejar' més endavant. Suposo que ja deu estar tancat, no?
      Ja la buscaré a veure si coincidim en algunes coses amb les altres lectores que vau compartir la lectura.
      A mi sí que em va agradar més!
      Contra gustos…
      ;-)

      Elimina
  2. He parat de llegir al punt del teu avís ;) Diguem que tinc intenció de llegir-lo he he.
    Respecte al que dius al final del post, en blau, dir-te que no ets la única a la que li passa lo de recordar més les sensacions que t'ha provocat la lectura que el que passa a la novel·la. A mi i algunes de les tertulianes del club de lectura que jo vaig també ens passa. ;o)
    Doncs a continuar llegint, escrivint, comentant i vivint
    Forta abraçada
    ;o)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Miquel,
      quan te l'hagis llegit en parlem doncs!
      ;-)
      És xulo tenir aquests records emocionals de les lectures que fem i que alhora vivim mentre llegim.
      Seguim avançant…
      Molts petons

      Elimina
  3. Ah! Per cert, el comentari de l'asterisc...No cal dir que les dones sou complicades de collons. Segurament L'altra" havia de ser una dona.Amb un paio,.la cosa no hauria aguantat 50 planes ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. mmmm…
      no n'estic tan segura, els homes deunidoret com sou…
      ;-)
      jo crec que fins a cent arribaríem
      ;-P
      molts petons i bona diada!

      Elimina
  4. estic d'acord amb tu en tot menys.... en el desordre :-)

    ResponElimina
  5. ostres, una síntesi fantàstica i molt bones reflexions. Ens continua donant molt!!!! L'Olive i l'Amanda ens portaran tantes reflexions i pensaments? ai, ai, ai....

    ResponElimina
    Respostes
    1. i taaaant!
      jo ja en tinc algunes d'apuntades...
      espera quan arribis més enllà de la pàgina 300, ja veuràs com si...
      ;-)

      Elimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...