m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 30 d’abril del 2014

Tots els sants tenen el seu monstre. Recital de narrativa breu i música viva. Sant Jordi 14.

L'OMBRA
Feia dies que endreçava i redecorava mentalment l’estança, perfilant amb precisió mil·limètrica tots els detalls. 
Les flors, els coixins, la il·luminació,...
Un espai càlid, un espai viscut. 
Així és com el volia.
L’ocre de les parets reflectia ombres en dansa al ritme de dues espelmes juganeres. Un esclat de vainilla i cera va omplir l’espai respirable i se la va endur, breument, a un univers conegut i acollidor però molt llunyà. 
Va dubtar. 
Per un moment la temptació la va estirar més enllà del què era raonable. En un esforç de serenor, les cames, força més sensates que el cor, la van dur cap a la cuina. 
Afortunadament, la nevera farcida de colors la va distreure de cabòries. En qüestió de segons va fer i desfer diferents plats i combinacions possibles.
El vi, triat especialment, s’airejava ja feia uns minuts al decantador. A la sala, la tauleta rodona; per estovalles el mocador de fer farcells. A joc, els tovallons de cotó, color xocolata. Un parell de copes de vi, grans, esplèndides, brillants i, arrodonint el conjunt, un breu però aromàtic pom de flors blanques. Un quadre perfecte. Tot a punt.
Camí del menjador, una gota d’oli brillant damunt una fulla d’enciam. Una petita espurna, una ombra invisible buscant recer per créixer. 
Allà amb ella.
A la dutxa, l’aigua li regalimava per les sines. 
L’escalfor la va fer recuperar el somriure i la confiança i en un no-res va estar llesta.
A punt. 
Amb l’ombra allà. Imperceptible. Transparent. 
Allà, dins seu. Persistent.
Seria puntual. N’estava ben segura. Aquest cop sí.
Feien patxoca la saleta i la taula, i també l’ombra. Tan seves, tan a mida.
Un mig somriure li va il·luminar el rostre i, resignada, va respirar fons.
Tot aniria bé. Aquest cop sí. N’estava ben segura.
***********************
Text elaborat en el taller d'escriptura creativa de Raquel Picolo i llegit en el recital de narrativa breu i música viva de la Biblioteca Ernest Lluch i Martin de Vilassar de Mar, el 25 d'abril de 2014.



5 comentaris:

  1. Quan es prepara una trobada (retrobada¿?) amb tanta cura i , m'atreviria a dir, amor... Segur que tot anirà be
    Llegit per tu Oi? ;o)
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte miquel, el que compta és l'actitud i la intenció... i l'amor!
      La resta són les nostres ombres que, de vegades, ens volen jugar males passades, però en aquest cas...
      segur que anirà bé!
      Bon cap de setmana llaaaarg!
      Molts petons

      Elimina
    2. I, sí, el vaig llegir jo mateixa...
      ;-)

      Elimina
  2. i jo me l'he hagut de llegir dues vegades per entendre'l... com l'altra :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe...
      ara no sé si prendre-m'ho com un compliment (per la semblança) o com una crítica (per no haver-me explicat prou bé)...
      ;-P

      és un text una mica críptic sí,
      ja veig que hauré de practicar més!
      ptns guapa!

      (i que consti que el vaig escriure abans de llegir l'altra...)

      Elimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...