cap punt del cel no brilla com tu niguls blancs vermells encoixinats impregnats de blau el teu cel aquí en aquest lloc confús brillant desconeguda illenca presonera del roc t'observo com l'oratge deixa sense aire vestida de nit fent constel.lacions eclipsant les nostres mirades tanmateix sé que no pots venir vola amunt somric content contemplant plorós paisatge esdevenint somnis cel d'argent mar blavós roques de sal només si m'enyores
Gràcies per les teves paraules mq... Jo no vaig saber trobar-les i tu omples de mots captivadors els cels que he tingut el plaer de viure i compartir. Una abraçada dolça!
oohhh!!! Els cels enamoren!!! Els que tu ens ensenyes són xulíssims!!
ResponEliminaSi!
EliminaSón ben bonics en general i aquests fan patxoca... per això els volia compartir amb vosaltres!
Gràcies bonica!
Doncs són uns cels preciosos!
ResponEliminaGràcies porquet!
EliminaEls colors i les formes dels núvols enamoren!
Que bé que es veuen els cels des de la nostre terra, per molt temps ho podem fer
ResponEliminaEsperem que sí Joan!
EliminaGràcies per passar per aquí i dir-hi la teva!
Preciosos!!! per perdre's-hi...
ResponEliminaRachel bonica!
EliminaSón per perdre-s'hi i retrobar-s'hi i tornar a perdre's i...
:-)***
Hipnòtics i poètics!
ResponEliminaUn petomàs, bonica!
:)
Gràcies preciosa!
EliminaPetons i abraçades dolces!
;-)
Semblen pintures més que fotografies!
ResponEliminaDoncs ara que me les he tornades a mirar, tens raó Deric!
EliminaUna abraçada!
Quins colors més preciosos!!!
EliminaTé raó en Deric semblen pintures, jo també anava a dir-ho!!!
Una abraçada, mar!
Gràcies Carme!
EliminaTot un honor venint d'una artista...
De vegades m'agradaria saber combinar els colors tan bé com tu.
Una abraçada bonica!
uns cels que són dignes d'emmarcar! el meu cel? l'altre dia el cel lluïa un arc de sant Martí bellíssim!
ResponEliminaabraçades celestials!
I no en vas fer cap foto???
EliminaOoohhh!!
Abraçades Elfree!
cap punt del cel
ResponEliminano brilla
com tu
niguls
blancs
vermells
encoixinats
impregnats de blau
el teu cel
aquí
en aquest lloc
confús
brillant
desconeguda illenca
presonera del roc
t'observo
com l'oratge deixa sense aire
vestida de nit
fent constel.lacions
eclipsant les nostres mirades
tanmateix
sé que no pots venir
vola amunt
somric content
contemplant plorós paisatge
esdevenint somnis
cel d'argent
mar blavós
roques de sal
només si m'enyores
Gràcies per les teves paraules mq...
EliminaJo no vaig saber trobar-les i tu omples de mots captivadors els cels que he tingut el plaer de viure i compartir.
Una abraçada dolça!
Brutals, aquests cels! tens un blog ben càlid i bonic... m'ha fet gràcia Marta - Mar, jo molts cops signo Gem :)
ResponEliminaBenvinguda Gem!
EliminaSón cels de finals d'hivern i de primavera incipient!
Gràcies per venir (aquí i allà!)
Una abraçada!
Uns cels preciosos, tan els del mar com els de la muntanya...Acabo de descobrir aquest blog i m'ha tocat un bonic regal, visual...
ResponEliminaBon capvespre.
Gràcies per la teva visita i el comentari M. Roser i benvinguda a casa teva!
ResponEliminaUna abraçada!