tenim la lluna a favor...
sempre????
Sense dubte,
perquè la lluna m'ho diu,
avui provaré sort amb l'amor.
I vindré...
Amb un petó desbocat i el gest de saber que serà ben rebut.
Què et sembla si et convido a sopar?
(amb aquella confiança que dóna saber que l'horòscop avui diu la veritat...)
I dormiré al teu costat...
No ho saps,
però avui dormiré amb tu.
He escoltat aquesta cançó centenars (milers?) de vegades...
m'encanta...
potser perquè sóc cranc...
i em pregunto si en Joan també ho deu ser...
Ja ho sé, no té perquè... però... i si ho fos?
Algú ho sap?
#dubtesexistencials
;-)
La lletra és molt maca, la lluna, gran companyia...
ResponEliminaLa lluna és màgica!
EliminaFa somniar, imaginar i somriure!
nosaltres els terricolas som atracció total com la lluna.
ResponEliminam'agrada l'atracció total...
Eliminasona magnètic...
;-)
ei!!! jo sóc capricorn però també vull tenir la lluna al meu favor de tant en tant.
ResponEliminacrec que hi ha lluna per tots els signes :)
i tant rachel!
Eliminala lluna és per a totes!
petons!
Serà qüestió d'anar a per feina, així! No sé per que dubtem tant! Si l'Horòscop diu això!
ResponEliminaTant de bo fos així!
I si, jo sóc cranc!
;)
Una cançó molt bonica! Crec que me l'emporto cap a meu blog pera penjar-la quan tingui un moment!
Petons!
exacte!
Eliminasense dubtes... directes al gra!
és una cançó que em motiva i em fa ballar...
la resta del disc també m'agrada molt...
en Joan Dausà em té enamorada amb les seves cançons i la seva veu!
;-)
I gràcies per la difusió!
EliminaJa he passat per casa teva!
Petons!
Llunàtica? Ja em som multitud!
ResponEliminaBenvingut al club veí!
EliminaLa lluna no té amo, ni senyor; ella és lliure i s'instal·la a casa de qui vol, o de qui la somnia, o de quo l'espia o de qui la cerca desesperadament!!! Només cal creure-hi, i ella es fa present!!!
ResponEliminaSóc taure, aferrada a la terra, però amb els braços enlairats tot cercant tocar el cel, la lluna i els estels!!!
Jo crec que la lluna s'instal·la als dins de qui la somnia i sempre, sempre ens acompanya arreu...
EliminaTinc amics taures, somniadors i poetes, de bon cor...
Un petó bonica!
En Joan és cranc! com ho dubtes?
ResponEliminaEstic contenta d'estar un altre cop aquí!
Un petonet! :D
Guspira!
EliminaDe debò m'ho dius? El coneixes?
mmmmmmmmm...
Jo també me n'alegro que tornis a rondar per aquests verals!
Benvinguda bonica!
Doncs visca la lluna! Un petó, MAR.
ResponEliminaVisca, visca!
EliminaI més si és tan bonica com l'he vist avui... i tant Jordi!
Petons i abraçada.
no ho sé
ResponEliminaperò possiblement
sempre tindrem la lluna a favor