tens un desig?

desitjos, projectes, somnis, il·lusions,...
paraules que aquests dies són a les converses quotidianes...
toca fer balanç,
valorar si ha estat un bon o mal any...
i plantejar-se nous reptes per al 13.

Personalment, no m'agrada gens fer balanços,
ni jutjar els fets en positiu o en negatiu i anar acumulant-los en els platerets de cap balança...



Sóc de les que penso que no hi ha coses bones ni dolentes,
sinó que sovint és l'actitud amb què ens enfrontem al què vivim i, per tant, no és tant el què sinó el com.
(com diu un bon amic estimat, només la mort és definitiva, la resta sempre té solució...)

Com decidim viure,
com decidim enfocar els esdeveniments i els fets de cada dia...
Com donem la volta al què, d'entrada, ens podria semblar un daltabaix...
Com intentem veure els fets des de diferents punts de vista i trobar-ne la millor versió...
Com ens ho fem per somriure, tot i que les coses no sempre surtin com havíem imaginat...

I no, no parlo de conformisme,
ni d'autoenganys,
ni de ser innocent,
ni de pintar les coses de color de rosa,
ni de... res de tot això!



Parlo de tenir la mirada oberta,
de ser flexible i no tancar-nos en les versions oficials del què està bé fer, sentir o pensar,
de saber trobar el positiu que pot haver-hi en qualsevol fet,
parlo de saber posar-me en el lloc dels altres...
de ser capaç d'escoltar totes les versions (tot i que de vegades... segons quines... em costa molt!)
de seguir sent tossuda i perseverant amb el què em proposi, sigui el què sigui...
de no deixar que m'envaeixi la mandra, la por, la desesperança, el desencís,...
parlo de conservar l'actitud...
l'actitud de ser feliç, l'actitud d'estimar, l'actitud de no esperar que les coses passin sense més...
l'actitud de fer que les coses que vull, passin...
sense excuses... sense culpar els altres...
perquè la responsabilitat és meva...
del què he fet i el què no.. per aconseguir-ho...
de si hi he treballat de debò o no tant...
perquè tinc el convenciment, la certesa que només es faran realitat aquells somnis, desitjos, projectes, il·lusions,
que, per impossibles que semblin, me'ls cregui (de debò) i pugui construir-los cada dia...
pas a pas...
amb la constància que es mereixen...
i, si no, és que no són prou de veritat, prou intensos,
que, tot i semblar-m'ho, no me'ls creia sincerament...
que no hi he esmerçat tot el meu impuls, tota la meva energia, tots els meus esforços...
que no els he prioritzat prou,
sempre, tot, és una qüestió de prioritats en aquesta vida...
i, per això, segur que no mereixien la pena...

Desitjo, doncs, per aquest any que estrenem d'aquí res, seguir conservant i millorant l'actitud per assolir els somnis, per millorar el dia a dia i poder oferir el millor de mi, del que sóc, als qui estimo, als qui conec i també, aportant el meu petit gra de sorra a construir també aquest nou país que volem.

Si en teniu i voleu, us convido a deixar els vostres desitjos pel 2013...
la millor manera de començar a construir la realitat que volem, passa per verbalitzar-la i fer-la present en forma de paraules...
Si voleu participar, aquest any també farem el ritual dels globus de cap d'any i escriuré els vostres desitjos per tal que, amb aquest inici d'any, siguem capaços de convertir els somnis que semblen impossibles en realitats possibles...

Us desitjo una bona entrada d'any... 
i que les campanades siguin de nou el tret de sortida per renovar la nostra actitud per assolir reptes cada cop més alts i més complexes, amb l'actitud constructiva dels què confiem que els esforços individuals sumen en els projectes col·lectius i poden dur-nos allà on vulguem i decidim...

Una abraçada a totes i tots!

(imatges d'Internet)