Jo mai mai...

Estimats Reis d'Orient,
fa dies que penso en vosaltres...
i en com podria agrair-vos tantes coses... de tants anys...

Avui, un regal petit que s'ha anat fent gran,
m'ha encoratjat a escriure-us.

Un regal inesperat,
misteriós,
un regal sorpresa...
mig amagat entre altres paquets més grans, embolicats amb papers de colorins...

Un paquet petit,
amb un paper discret, poca cosa... un CD.

Música que aquests darrers dies m'ha fet somriure...
lletres en les que em reconec i endevino properes, humanes, humils, sinceres,...
paraules amb vida, quotidianes, melangioses, vitals...
que a voltes ploren, riuen i esternuden.

Versos que criden i tremolen.
Honestos,
optimistes i amb un deix de desencís també.

Lletres que travessen la pell i nien als dins,
sense poder evitar-ho,
de fet, sense voler fer-ho.
Música que m'abraça...
que m'acompanya, m'omple i va creixent...

I així, d'un regal petit petit... insignificant, poca cosa..
avui tinc un gran regal, un regal immens que em retorna al dia de reis.
I em recorda que quan el vaig desembolicar no vaig ser gens capaç d'imaginar tot el què duia dins...
i que tampoc vaig saber agrair prou...
per petit que fos...
ha estat un gran regal!

Un gran descobriment que em té ben encisada...

Jo mai mai...

havia imaginat que em regalaries tants somriures,

Jo mai mai ...

hauria imaginat que seria tan feliç al teu costat.

GRÀCIES!