que deixàvem el fred intens a les portes del somni
i nus i abraçats,
entre mirades brillants i escalfor de pells,
acotxant-nos entre paraules suaus,
gaudíem la intensitat de l'abraçada.
Ewelina Ladzinska |
en el desig de ser i d'estimar-nos...
I avui,
que la distància és gran i l'enyor intens,
omplim de somriures el record i seguim alenant la vida...
I serà demà,
quan retrobarem l'instant de ser.
I així, de colors i traços tendres,
anirem dibuixant les nostres nits...
i escrivint els nostres dies...
inventant noves vides.
que bonic que és inventar noves vides....una abraçada!
ResponEliminainventar i imaginar és la sal de la vida!
Eliminapetons guapa!
Quina escalforeta que desprèn el que escrius :o)
ResponEliminaVe de gust...ara que arriba el fred
B7s
és que com que no tinc llar de foc...
Eliminas'ha de fer passar el fred com sigui!
;-)
petonets!
Una manera molt bonica de dibuixar els teus dies, i els teus records...Felicitats!
ResponEliminaJo no sempre en els sé pintar d'aquest color...
Rachel...
Eliminajo tampoc!
però quan els veig així, els escric per no oblidar-los
i poder rellegir-los els dies que no sé ni com agafar els colors!
una abraçadeta guapa!
Aquest enyor intens, que ens acompanya avui, demà i sempre!!!
ResponEliminaAnem traçant la vida de la millor manera, amb nits dibuixades, somriures, malgrat les llàgrimes encaputxades, que no ens manqui el somriure!!!
Com sempre amb una tendresa que em meravella!!!
malgrat les llàgrimes Dafne, que també hi són...
Eliminacal dibuixar els somriures i els somnis per recordar-los en tot moment...
gràcies bonica!
una abraçada dolça!
A vegades, penso, mar, que no hi ha més remei que tornar a l'època dels somnis, quan els somnis eren només somnis i no s'acostaven a les realitats. Sovint recordo aquella època amb una certa nostàlgia.
ResponEliminaInventar la vida, sense haver de demostrar-nos res... d'una manera fàcil i senzilla, quan tot és dins... no deixa de ser inventar, també.
Una abraçada llarga i tendra, bonica!
Carme...
Eliminaés veritat, de vegades cal tornar als somnis per agafar forces i recarregar energia i tornar a la realitat amb la convicció que si ens ho creiem, tot és possible!
i sí, els entrebancs són molts, les dificultats, les ensopegades, la incomprensió, els egoïsmes,... de vegades cansen!
però ningú va dir que seria fàcil...
ja ho sabíem...
I no, no cal haver de demostrar res...
només cal viure per allò que creiem i volem...
per construir nous espais on poder somniar i somriure de veritat...
Aixó sí que val la pena!
Un petonàs immens i una abraçada plena d'esperança!
Quan la distància és gran i l'enyor intens és quan somniem i quan desitgem més...
ResponEliminaUna abraçada càlida Mar i Bones Festes!
ResponEliminaJa és això ja...
;-)
Una abraçada ben dolça bonica!
I bons desitjos per al nou any!
ara mitjanit
ResponEliminaassociem nit:
foscor
solitud
neguits
pors
però
prefereixo associar la nit:
recolliment
companyia
tendresa
no-res
prop del mar
corrents marines
blau turquesa
aire marí
estels
somnis
carícies
potser soc jo el que te por a la foscor (por a perdre'm)
potser soc jo el que caminava més a poc a poc (por a arribar a enlloc)
potser por a sentir l'abraçada de les teves paraules
potser por al tacte dels teus sentiments
torna a sortir el sol
a vegades
salut estimada!