respirar verds, alenant vida
el blau em retorna al camí...
enfoco la mirada
és allà,
en un present infinit...
tot sembla tan senzill
i alhora aquesta complexitat em desborda
segueixo avançant...
ara caic, ara m'aixeco
el camí s'estén davant meu, inabastable a voltes...
sortosament...
l'abraçada em sosté
el bes m'empeny
l'amor em fa creure en els somnis...
i segueixo avançant...
respirant...
estimant...
Ondia...
ResponEliminaara, per fer-me el xulu, la cagaré...
però això semblen les Guilleries, i allò d'allà baix el pantà de Sau...
O el revolt aquell on es troba Sant Pere de Casserres...
Tot i que no identifico des d'on pot estar feta.. perquè jo diria que ni des de Cantonigrós, ni des de l'Esquirol es té aquesta vista...
Pot ser Tavertet?
Ja! i ara em diràs que això és la Garrotxa i una vista del Pasteral o Susqueda...
jajajajajajaja!
Ei! de tota manera, pel que escrius, crec que ets una dona prudentment afortunada...
Una bosseta plena de petons verds i blaus, nina estimada... ah! i dolços, dolços, dolços com la mirada més preuada...
Ja veig que ets un home de món...
Eliminamenys mal que això no era un concurs ni res de tot això que si no t'emportes el premi gros!
Efectivament,
Tavertet.
I mira que la foto és una mica (molt) bírria (comparada amb les que tu fas...) però ja veig que, malgrat tot, tens bon ull...
;)
Diria que sóc una dona MOLT afortunada,
bàsicament perquè les persones que m'acompanyen i amb qui tinc el plaer de fer aquest camí de vida són excepcionals, en tots els sentits.
;)
Et retorno els besets de tots colors!
Si davant hi tens aquesta meravellosos paisatges... que res no t'aturi. Agafa't de bracet de qui et sosté i et besa i no pareu de fer camí!
ResponEliminaGràcies El porquet!
EliminaEn això estem... en seguir caminant i avançant amb els qui ens estimem!
Et desitjo un bon camí també per tu, ple de paisatges meravellosos i únics amb les persones especials que t'estimes.
Endavant!
Abraçades!
Estimar com respirar i respirar estimació bon còctel primaveral!
ResponEliminadigues que sí Elfree!
Eliminacóctel vitamínic!
respirar i sobretot estimar és avançar..
ResponEliminam'han agafat ganes de caminar per la muntanya:)
és tan sa!
Eliminacaminar i respirar i estimar!
a què esperes doncs?
Quanta vida i serenor desprenen les teve paraules i la imatge!. Em quedo amb estimar, avançar, respirar...
ResponEliminaPetonets,
vida sobretot Audrey!
Eliminala serenor es va conreant dia a dia...
i no sempre ens en sortim...
però anem fent, sense parar de caminar i de somriure...
petons guapa!
Com diu la cançó, "Fent camí per la vida, ens tocarà menjar la pols...", si sabessin tot el que ens ha de tocar, no??? Sortosament tenim aquells qui ens ajuden a avançar, i ens esperen quan hem d'agafar alenades noves, i seguir, sempre endavant!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!
i tant Dafne!
ResponEliminacrec que si sabéssim tot l'esdevenir, no podríem dedicar-nos a somniar ni a desitjar ni a somriure...
estaríem sempre amoïnades pel següent entrebanc...
em sembla que prefereixo anar descobrint dia a dia les 'novetats' que ens depara el camí...
i comptar amb els éssers estimats per anar superant-les...
abraçades guapa!
Aire fresc.No deixis mai de respirar ni d'estimar.De fet són ben complementaris. Sense respirar estaríem morts i sense estimar, també
ResponEliminaMar wapíssima ens veiem el 14. Em sembla que ens hauràs de donar un cop de mà
Petons wapa
En això estem Joana!
EliminaEn viure plenament!
Estimar, somriure, respirar, gaudir, somniar, desitjar...
;)
Sí!
Ens veiem, ja en tinc ganes!
Ja direu què!
Petons bonica!
Que bé aquests post! Aire fresc i ànims per començar el dia :-)
ResponEliminaEndavant i força! Sempre tindràs gent al teu costat per ajudar-te :-)
un petonet DooM!
Eliminagràcies per passar per aquí i dir-hi la teva!
Mar, sóc un desastre, i no sé com ho he fet, però amb el tema de verificar els comentaris, els he esborrat.Si ets tan amable, de tornar-me´l a dir!!! No estic feta a aquest món, suposo que ja n'aprendré!!! Petonsss
ResponEliminaTu em deies això: una iniciativa genial!
ResponEliminaespero que en sigueu molts els parçoners i parçoneres!
bones vacances!
QUan puguis, m'ho deixes al blog. Perdonaaaaa!!!
Fet Dafne!
EliminaEspero que ara arribia bon port!
Vagi bé!
Preciós! caure i aixecar-se, i caure, i axecar-se i nar fent...forma part del joc. Pel q escrius, segur q no et fan falta, però no estar de més! així q t'envio una abraçada virtual per si tornes a caure! petooons!
ResponEliminaRachel! Mil gràcies!
ResponEliminaUna abraçada mai està de més!
Abraçades i petons!
mar, arribo molt tard, però és que estava ben desconnectada, fa tots aquests dies... :)
ResponEliminaDoncs seguirem, ni que sigui amb l'ara caic i ara m'aixeco i sobretot no deixem d'aixecar-nos... dones afortunades, malgrat tot.
Sempre els verds de la natura ens eixamplen l'ànima i els blaus de l'aigua i tots els colors de l'amor.
Avancem, respirem, estimem... una abraçada, bonica!
Carme...
Eliminamai és tard per les llegir teves paraules...
Les desconnexions van bé per tornar a connectar amb més intensitat...
Espero que hagis tornat amb les piles ben recarregades!
Una abraçada de retorn!
Fins aviat!