m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 3 de febrer de 2012

celebrant la vida... o de com anem fent-nos grans...




Avui he sortit a passejar el fred i he sentit com el sol m'acaronava els cabells... i així he celebrat un aniversari especial.

Avui escric des del tren... 

Com aquell primer escrit que va obrir una finestra tan gran de vida que ni em podia imaginar.

Una finestra que he obert de bat a bat i per la que hi ha entrat a pleret la vida...


Sí, la VIDA, així, en majúscules!
El bloc, la xarxa, millor dit, els blocaires, les persones que, com jo, sou al darrere de tot plegat i m'heu aportat tantes i tantes coses que només us puc agrair tot el què m'heu regalat...

Sempre, en tots els casos, passar de la virtualitat a la presencialitat ha estat un gran plaer.

Les persones que ens hem fet visibles i reals, amb qui he pogut compartir xerrades, àpats, viatges, passeigs,  algunes o moltes intimitats, amistat, estimació,... vida! i heu volgut viure amb mi petits i grans moments màgics i caminar unes passes junts, us abraço i agraeixo tot el que m'heu regalat, ha estat molt enriquidor i tan plaent que em costaria renunciar-hi i imaginar-me la vida sense vosaltres.

Als qui (encara) sou amics virtuals també tinc molt per agrair-vos ja que cadascun de vosaltres amb els vostres comentaris/lectura silenciosa/reflexions..., m'heu fet veure coses que jo no havia percebut o vist o sentit... o m'heu fet notar la importància del silenci a voltes...

Un luxe poder gaudir de la vostra participació en escriure dia a dia aquest espai que el compto entre els meus tresors de vida.

I vosaltres, tots, en la mida justa per a cadascú, formeu part d'aquest tresor que creix dia a dia i que no té límits.
No té límits perquè és una finestra oberta a la vida i, com a tal, per poder ser necessita albirar un ampli horitzó on tot sigui possible... on tots els somnis puguin ser viscuts... on totes les il·lusions siguin camins de vida... i on tots els entrebancs es converteixin en oportunitats, reptes a superar...

Gràcies a tots per tot!
-------------------------

Aclariments i curiositats:
- el primer escrit del bloc el vaig fer en un viatge en tren... (en algun altre post ho explicava però no m'he entretingut a buscar-lo...) 
- curiosament el primer escrit i l'últim (abans d'aquest) són escrits que parlen de l'enyor, ben diferents però tots dos parlen del mateix! Casualitat? 
- el dibuix que hi surt a la llibreta sí que l'he fet jo... (en el tren també) i està inspirat en la imatge que hi havia en la darrera entrada del bloc i que la Rachel em va preguntar si era fet meu... 
- la llibreta, la meva llibreta, és el meu diari sensitiu que sempre duc a sobre, per quan m'agafa la dèria d'escriure i no vull deixar escapar les idees... (amb la meva mala memòria si espero a arribar a casa i escriure a l'ordinador, em sembla que em quedaria molts cops en blanc)
- el diari sensitiu ja fa anys que circula en les meves bosses (ja en tinc unes quantes de llibretes) i el tinc després d'haver fet un curs d'escolta activa, la proposta era escriure el què ens passava pel cap durant el dia i crèiem que era important fixar d'alguna manera... va ser un bon procés d'autoconeixement.



25 comentaris:

  1. Felicitats per aquest aniversari, Mar. Em crida l'atenció això que expliques del tren. Quan jo vaig començar el meu blog, va coincidir també que viatjava diàriament 140 km en tren. I ho poso en l'encapçalament. Tantes hores de tren, durant dos anys, van donar per a molt, especialment per escriure. El Relat a dues mans, "Retrobament", amb el Veí de dalt, està escrit íntegrament al tren.


    Espero que siguin més anys que ens regales amb la teva visió del món i amb els teus escrits.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hosti! L'atzar té coses que em fan flipar a vegades...Saps? Estava ara mateix (no em diguis perquè) rellegint el post que vaig fer a un any pel sopar blocaire que vau organitzar, al qual em vaig apuntar a darrera hora. Entre els molts links que hi havia, clico el teu i llegeixo el post que s'adiu de ple en el to nostàlgic d'aquell escrit. I a sobre, la Violeta que fa segles no sé on para, va, i em cita al teu comentari! I m'entero que el post a dues mans el va escriure en un tren, com tu el teu d'ara! És per flipar, no? I això que no crec en el destí...
    En fi, que està bé sentir enyorament però no viure en ell, eh? Records veïnals.

    ResponElimina
  3. nina estimada...
    gràcies per ser-hi...
    per totes i cada una de les teves paraules...
    per compartir-les amb nosaltres...
    per permetre que hi siguem...

    si m'atrevís (tot i ser gamberru sóc tímid...) et diria, t'escriuria, com em commous i enamores amb moltes de les coses que escrius, que sento properes...

    molt més properes del que, segurament, imagines...

    com de fàcil se'm fa estimar-te impregnant-me dels sentiments dels teus post....

    aiiiixxxx! mira que de vegades em poso retòric...
    tot per dir-te que ets un amoret dolç...

    Moltes, moltes, moltes gràcies per ser-hi, Mar..
    una bossa farcida de petons i abraçades de tot tipus i colors, nina...

    (espero no haver escrit res que t'hagi pogut molestar, en cas contrari elimina el comentari i en paus...)
    :¬)*****

    ResponElimina
  4. Cada dia descobrim alguna cosa, alguna persona, una mirada, una forma de veure el món... descobrim un desig que no coneixiem, la por a alguna cosa, l'esperança que algun desig es faci realitat... I els blocaires, a més de tot això, cada dia descobrim alguna cosa en aquest univers virtual-presencial que la modernitat -i nosaltres mateixos- ens ha volgut regalar.

    Ets un regal, Mar. Un petó d'aniversari.

    ResponElimina
  5. M'agrada el teu dibuix, més que l'original... :) ja anem escurçant distàncies, mirallet, he, he, he...

    Moltes, moltíssimes felicitats pels 4 anys de blog!!!

    El teu escrit reflecteix ben bé el que ha representat per a mi el món dels blogs. I això que jo no vaig començar especialment nostàlgica ni enyorada. Però ha estat una immensa finestra a la Vida. Plena de coses per aprendre, de complicitats i de coneixement de les persones.

    Ha estat una gran sort i una gran aventura haver-te conegut, mar, una amistat, una estimació i una confiança que no ha fet més que començar.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Viure ja ho té això, vas omplint la bossa de petites (o grans) coses, de moments especials, de desitjos, de... i també de coses més difícils de portar, però sempre hi ha qui t'ajuda a fer-ho.

    Ets una joia i poder compartir moments sempre és un regal.

    Molts petons d'aniversari, bonica.

    ResponElimina
  7. Encara que gairebé no exerceixi (de blocaire), no puc evitar entrar a mirar de tant en tant i, avui, entrar, veure't i llegir-te m'ha emocionat: que bé que ho descrius, mar!

    Ens ha regalat moltes coses aquest món virtual i conèixer-te i compartir moments amb tu ha estat un d'aquests regals i dels bons.

    Feliç aniversari blocaire, mar!
    Petons!

    ResponElimina
  8. felicitats per tot el que has viscut i tot el que has compartit...

    petons de sargantana

    ResponElimina
  9. Enhorabona i espero i desitjo que segueixis fent post tant encisadors i tendres i màgics com aquest i per molts anys celebrem la vida ...t'envio una gran abraçada mar!

    ResponElimina
  10. Moltíssimes felicitats!!!! i a seguir regalant-nos els teus escrits!!

    per cert, vas començar a escriure un dia abans que jo! com passa de ràpid i quan vaig trigar a descobrir-te

    ResponElimina
  11. Felicitats, mar!
    Per la màgia, pels somnis, i per totes les realitats possibles!
    Un munt de petons! :)

    ResponElimina
  12. Violeta...
    Hola!
    Gràcies, per passar, per comentar, per ser-hi...
    Jo no hi vaig gaire en tren però haig de reconèixer que sempre m'ha inspirat... algun dia faré un viatge llarg en tren... potser arribaré a escriure algun relat i tot!
    A veure si rescato el relat a quatre mans... segur que m'agrada!
    Petons guapa!

    veí!
    És justament aquesta la màgia dels blocs, que ens anem interrelacionant entre nosaltres... saltant d'un a l'altre, com en una escala de veïns ben heterogènia... però haig de reconèixer que m'agraden molt més els meus veïns virtuals que no pas els reals...
    I quina casualitat! O és el destí? En això del tren i en això que llegissis el post del sopar... precisament jo també vaig anar a parar a rellegir algunes cròniques del sopar abans d'escriure aquest post!
    I algú altre també m'ha comentat que els havia rellegit...
    ja veus...
    deu ser cosa de l'enyor, o del destí o casualitats de la vida!
    Petons rei!

    ResponElimina
  13. Ferran...
    Sóc afortunada.
    Em sento molt afortunada per haver tingut la gran sort de poder compartir un cap de setmana gloriós (berlinès, volia dir!) amb tu i altres tretze blocaires fantàstics!
    Quin descobriment millor hi pot haver que envoltar-se de gent meravellosa en un entorn idíl•lic com és Berlín?
    Gràcies per ser-hi també, per ser com ets i per compartir tantes coses amb nosaltres!
    Petons i abraçades!


    Lluïsa...
    Omplir la bossa (la vida) de petits-grans moments blocaires és tan i tan agradable amb vosaltres que no me’n cansaria mai...
    I les coses que costen, amb companyia com la vostra sempre són més lleugeres encara que només sigui pel fet de compartir-les...
    Gràcies per ser-hi també!
    Tenim alguna trobada pendent, oi?
    A veure si anem enfilant calendaris...
    Petons bonica!

    Rita!
    Uauuuuuuu!
    Quin honor!
    El què descric és tal i com ho em viscut oi?
    I això emociona perquè te n’adones de la grandesa de les persones. Dels blocaires.
    Persones que, segurament, no hauríem trobat mai en l’entorn habitual, ni amb qui haguéssim pogut compartir un cap de setmana genial, uns dinars plens de complicitats i mails encadenats llarguíssims plens d’il•lusió i d’amistat...
    Gràcies preciosa!
    I et dic com a la Lluïsa, tenim un dinaret pendent... No?
    ;)

    Petonàs i abraçada immensa!

    ResponElimina
  14. Barbollaire!
    Poeta estimat, les teves paraules són com una abraçada dolça i un bes suau...
    Vols dir que no em veus amb massa bons ulls?
    Em dius unes coses tan boniques que no sé ben bé si les mereixo gaire... però faré veure que sí i deixaré que l'autoestima s'enlairi una mica que també li va bé de tant en tant...

    Vés que dient-me aquestes coses no m'enamorés de tu...

    Mil gràcies estimat...
    Petons dolços...

    (com em podria molestar res del que escrius? va home va!)
    ;)


    Carme...
    Gràcies per ser-hi també, per fer-me sentir tan bé vora teu i per oferir-me la teva amistat de manera tan i tan generosa...
    Tens un cor gran...
    I un somriure que fa confiança i que convida a compartir tot el que se’ns acudeixi... (entre tu i jo, ara que ja hem crescut i ens hem fet –una mica- grans, podem començar a proposar alguna “iniciativa interessant” (altrament anomenada trapelleria?) i així inventar-nos noves vides per viure...
    ;)

    Sembla una tonteria això del mirall, però hi he estat pensant i encara he anat descobrint més coses, en el post dels quinze anys hi ha moltes pistes!
    Ja et contaré...
    Un gran petonàs bonica!


    fanal blau...
    Gràcies!
    La teva llum omple aquest espai d’una calidesa especial.
    Gràcies per portar-la fins aquí.
    Estic convençuda que entre tots...
    Si ho desitgem molt...
    la màgia, els somnis i totes les realitats imaginades les farem possibles, i tant que sí!
    Una abraçada immensa i molts petons!

    ResponElimina
  15. sargantana...
    Gràcies per passar i fer-te visible!
    Una abraçada!
    Torna quan vulguis!

    Elfree...
    Gràcies guapa!
    Per molts anys que puguem seguir llegint-nos i desitjant-nos feliç aniversari!
    A veure si ens veiem aviat!
    Petons!

    rits!
    Gràcies bonica!
    Ostres!
    No ho sabia!
    L’any vinent, que en farem cinc, busquem un local i fem festa grossa, no?
    ;)
    Un petonàs i una abraçada immensa!

    ResponElimina
  16. Moltes felicitats Mar!!!!
    La vida passa per a tots, i en aquest viure, de sobte descobrim persones que mai abans havien format part del nostre dia a dia; i que a poc a poc configuren una porció del nostre ser.
    Aprenem i compartim tot allò tan nostre, i que ens fa sentir més enllà d'aquesta pantalla i d'aquestes lletres.
    Per molts anys ens anem retrobant, i potser algun dia podrem sentir fins i tot les nostres veus. Mentre aniré sentint les teves paraules i tot el que s'hi desprèn!!!!
    Petonssssssss

    ResponElimina
  17. Fins ara no he tornat a veure les respostes... si sabessis la de pistes que hi havia al post del 15 anys... moltes més, o és que que potser havies llegit l'esborrany que vaig canviar? :)

    En realitat algunes de les coses que explico no van anar tan successives com poden semblar... jo també t'explicaré.

    ResponElimina
  18. És bonic traspassar la frontera de la virtualitat a la realitat, és bonic, sí. També és bonic saber-ne treure dels escrits lliçons de vida quan tens la sensació que la solitud t'invaeix i el cami s'estreny. I és bonic donar i rebre gràcies per les paraules, pels sentimens...
    Un petó!

    ResponElimina
  19. Saps, passar-se per aquí és un regal. Sempre s'hi troba una mica de sucre per endolcir.

    Aix. Felicitats. I gràcies.

    ResponElimina
  20. Gràcies a tu per compartir la teva llibreta de sensacions. El teu dibuix m'agrada més! Per cert, molt interessant el curs aquest q expliques d'escolta activa...
    i sobretot, felicitats!
    Segueix escrivint, m'encanta llegir-te!

    ResponElimina
  21. Moltes felicitats, MAR. Jo també penso que aquest món virtual no és tant fred com molts diuen. A més, nolsaltres en 'liem' alguna un cop a l'any no? Ja tocaria... Un petó i felicitats pel post.

    ResponElimina
  22. Toc, Toc... Bona tarda. Avui és dissabte, ah! que ja ho sabies? Ja, però, potser el que no saps és que demà diumenge fem un #esmorzarblocaire a la #FMB i he pensat que havia de venir a dir-t'ho perquè estic segur que no te'l voldràs perdre. Serà a les 10 del matí i després anirem plegats a dir la nostra davant del TSJC amb #escolaencatalà

    Vindràs, oi? Què no saps on és? Cap problema, aquí tens l'enllaç a l'esdeveniment al facebook, on no només hi tens l'adreça, sinó que a més t'hi podràs apuntar. Fins demà a la Fàbrica Moritz Barcelona
    Ronda de Sant Antoni, 39, 08011 Barcelona

    http://www.facebook.com/events/270364776365427/

    ResponElimina
  23. Dafne...
    gràcies per passar per aquí i deixar les teves paraules i desitjos: descobrir, construir, compartir, aprendre... Són la base de la vida!
    Afegiria estimar i ja ho tenim!
    Esperem que ben aviat ens puguem escoltar i veure per tal de compartir els somriures i les mirades.
    Una abraçada guapa!

    Carme...
    Necessitarem més que un te per posar-nos al dia de tantes coses!
    Però com que en tenim tantes ganes crec que no importarà pas... Això sí, ens prendrem el temps que calgui, oi?
    Petons estimada!

    Judit...
    El més bonic de tot és que quan traspasses la línia et trobes amb una calidesa i una amistat sincera que vol créixer...
    Donar, regalar, saber rebre també... claus de vida i estimació.
    Ep! i recorra que per aquí mai no et sents sola, siempre hi ha algú que t'envia algun missatge i et dóna la mà.
    Petons bonica!

    ResponElimina
  24. Joan...
    El rebost és ple de sucre i el què faci falta per compartir!
    La porta és oberta, ja saps que pots venir quan et falti una mica de dolçor...
    Petons guapo!

    Rachel...
    Gràcies bonica!
    Quantes floretes que em deixes!
    Són oloroses i la seva aroma impregna tot l'espai, sembla que ja vagi arribant la primavera!
    Plena de colors i de vida!
    Una abraçada i petons de colors per a tu també!

    jordicine...
    Gràcies per passar per aquí guapo!
    Recullo les teves felicitacions i coincideixo que el món virtual pot ser molt càlid i humà per les persones que som al darrere de cada una de les paraules que escrivim.
    Ja saps que m'encanten les trobades presencials i que només cal que algú en tingui ganes per fer-la ben grossa!
    Sembla que el veí en porta alguna de cap, estarem a l'aguait, no?
    I si no, quan vulguis en preparen alguna altra tinc enyorança del darrer sopar (ja fa un any quasi!) i va ser un dia genial ple de noves coneixences i de vida!
    Petons guapo!

    el pensador...
    gràcies per convidar-me, no vaig poder venir però #escolaencatalà sempre!
    una abraçada!

    ResponElimina
  25. Gràcies per aquestes estones i "dibuixos" que ens regales!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...