celebrant la vida... o de com anem fent-nos grans...

Avui he sortit a passejar el fred i he sentit com el sol m'acaronava els cabells... i així he celebrat un aniversari especial.

Avui escric des del tren... 

Com aquell primer escrit que va obrir una finestra tan gran de vida que ni em podia imaginar.

Una finestra que he obert de bat a bat i per la que hi ha entrat a pleret la vida...

Sí, la VIDA, així, en majúscules!

El bloc, la xarxa, millor dit, els blocaires, les persones que, com jo, sou al darrere de tot plegat i m'heu aportat tantes i tantes coses que només us puc agrair tot el què m'heu regalat...

Sempre, en tots els casos, passar de la virtualitat a la presencialitat ha estat un gran plaer.

Les persones que ens hem fet visibles i reals, amb qui he pogut compartir xerrades, àpats, viatges, passeigs,  algunes o moltes intimitats, amistat, estimació,... vida! i heu volgut viure amb mi petits i grans moments màgics i caminar unes passes junts, us abraço i agraeixo tot el que m'heu regalat, ha estat molt enriquidor i tan plaent que em costaria renunciar-hi i imaginar-me la vida sense vosaltres.

Als qui (encara) sou amics virtuals també tinc molt per agrair-vos ja que cadascun de vosaltres amb els vostres comentaris/lectura silenciosa/reflexions..., m'heu fet veure coses que jo no havia percebut o vist o sentit... o m'heu fet notar la importància del silenci a voltes...

Un luxe poder gaudir de la vostra participació en escriure dia a dia aquest espai que el compto entre els meus tresors de vida.

I vosaltres, tots, en la mida justa per a cadascú, formeu part d'aquest tresor que creix dia a dia i que no té límits.

No té límits perquè és una finestra oberta a la vida i, com a tal, per poder ser necessita albirar un ampli horitzó on tot sigui possible... on tots els somnis puguin ser viscuts... on totes les il·lusions siguin camins de vida... i on tots els entrebancs es converteixin en oportunitats, reptes a superar...

Gràcies a tots per tot!

-------------------------

Aclariments i curiositats:

- el primer escrit del bloc el vaig fer en un viatge en tren... (en algun altre post ho explicava però no m'he entretingut a buscar-lo...) 

- curiosament el primer escrit i l'últim (abans d'aquest) són escrits que parlen de l'enyor, ben diferents però tots dos parlen del mateix! Casualitat? 

- el dibuix que hi surt a la llibreta sí que l'he fet jo... (en el tren també) i està inspirat en la imatge que hi havia en la darrera entrada del bloc i que la Rachel em va preguntar si era fet meu... 

- la llibreta, la meva llibreta, és el meu diari sensitiu que sempre duc a sobre, per quan m'agafa la dèria d'escriure i no vull deixar escapar les idees... (amb la meva mala memòria si espero a arribar a casa i escriure a l'ordinador, em sembla que em quedaria molts cops en blanc)

- el diari sensitiu ja fa anys que circula en les meves bosses (ja en tinc unes quantes de llibretes) i el tinc després d'haver fet un curs d'escolta activa, la proposta era escriure el què ens passava pel cap durant el dia i crèiem que era important fixar d'alguna manera... va ser un bon procés d'autoconeixement.