m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 9 de maig de 2011

a mar obert...


(o sobre l'escriure 'cartas que curan'... gràcies Francesca!)

Des de darrere la finestra de l'habitació es respira estiu... la platja és plena i el passeig un riu efervescent de vida que em crida insistentment...
Em faig pregar... el fotografio d'un costat i de l'altre, però no m'acabo de decidir...


El temps es va esllanguint al ritme de la tarda mandrosa de diumenge...


Finalment, i abans que el sol s'amagui darrere el turó m'atreveixo a sortir...


M'agrada sentir-me anònima enmig del brogit*, em creuo persones diverses que parlen diferents llenguatges verbals i no verbals,... gestos, mirades, llengües que no entenc... i bado imaginant la vida rere els finestrals majestuosos que ressegueixen el passeig...










Joves i no tan joves amb mànigues curtes, tirants, sandàlies,... fins i tot n'hi ha que prenen el sol i d'altres xipollegen a la vora del trenc de les onades!

Desitjos àvids d'estiu que m'acompanyen riallers i burletes...
jo, però, amb màniga llarga i jaqueta i mocador de coll...
dec portar l'hivern a sobre encara...
tot i que la càlida brisa m'acaricia no tinc gens de calor.

Surto del cor cap a l'exterior... i arribo a l'extrem... a mar obert...
aquí les onades trenquen amb força, sense control i em veig a mi mateixa en aquest anar i venir...
en aquest puja i baixa de marees emocionals que deixo que m'exhaureixin física i químicament...

Aquí, racó ombrívol on el sol ja no arriba, comença a infiltrar-se la fresca en els racons intersticials de les ferides obertes i que no m'esforço a tancar... el vent i el sol i l'aire lliure i el caminar ja s'ocupen d'aquests menesters... amb molts millors resultats evidentment...

I escric, com a efecte balsàmic, cartes a mi mateixa, que curen, que m'ajuden a resituar-me i a valorar el que sóc i qui vull ser...

cartes que em permeten espolsar pors i inseguretats que m'acompanyen i que sé que no acabo de fer fora perquè em pertanyen, em fan ser com sóc i com vull ser... però que a voltes també sé que em paralitzen...


cartes que em donen l'energia per seguir construint un present autèntic i únic perquè en cada paraula hi deixo una espurna de l'assossec i les angoixes quotidianes...

cartes que quan rellegeixo em serveixen per observar-me des de fora i desdramatitzar tot el que visc i sento...

Només una cosa em sap greu d'aquestes cartes 'electròniques' actuals... i és que no s'hi puguin endevinar les restes d'alguna llàgrima perduda que desdibuixa la tinta d'alguna paraula estimada...

---
I en aquest espai on Chillida va voler pentinar el vent, jo he posat ordre als meus pensaments i sentiments i els he allisat i desenredat, els he acaronat i admirat i així he aconseguit fer un pentinat ben bonic per començar la setmana amb bon peu...
---
I manllevo aquesta cita que he llegit avui al bloc de la Francesca...

"Las cosas que vemos son las mismas cosas que llevamos en nosotros. No hay más realidad que la que tenemos dentro. Por eso la mayoría de los seres humanos viven tan irrealmente; porque cree que las imágenes exteriores son la realidad y no permiten a su propio mundo interior manifestarse. Se puede ser muy feliz así, pero cuando se conoce lo otro, ya no se puede elegir el camino de la mayoría."
Demian. Herman Hesse

potser és per això que de vegades em sento 'rarota' i esquerpa... i situada en una altra realitat...




 I en el retorn a la realitat... he pogut gaudir d'aquest espectacle...







i ja és quan m'he quedat sense paraules...

___________
*gracias Idoia, por 'calarme' tan rápido y respetar mi paseo anónimo... (gracias por tu generosidad y buena acogida...de corazón, un beso!)

16 comentaris:

  1. Mar...

    el sentiment...
    dolçor...
    melangia...
    llàgrimes...
    somriures (perquè hi han!)...
    tendresa...

    que hi ha al teu post, em remouen els dins...

    tot el que has escrit i les imatges!!! Són d'una bellesa esfereïdora... malgrat hi ha un fons dur i, sembla, dolorós, ho gires i redibuixes, amb la dolcesa del teu somriures, dels teus ulls...

    i un calfred m'acarona, per un moment, l'ànima...

    i em quedo sense paraules...

    amb el teu permís, dolcíssima nina, et deixo una bosseta plena d'abraçades llargues, infinites, de les que "apreten" i de les que fan pessigolles...

    i una capseta (hi ha qui diu que màgica) plena de petonets: dolços, salats, juganers, entremaliats, blaus, amb els so dels capvespres, amb les rialles dels matins, els colors dels somriures dels infants...

    ...per si et poden fer servei...

    :¬)*

    ResponElimina
  2. Preciós post, Mar, en el que m'honora que estigui el meu nom!
    No sabia que eres a Donostia, una de les ciutats que més estimo i més he visitat. Un petó molt fort i gaudeix de moments com ara el del teu passeig solitari, dins ells es concentra l'essència del que som!

    ResponElimina
  3. Preciós, Mar: m'ha agradat molt llegir-lo i llegir-lo després del de la Francesca. He d'aprendre molt de totes dues, em falta molt per arribar a ser com vosaltres; hauré de fer molts exercicis introspectius i, sobretot, d'escriptura, precisament l'origen del que em va portar a escriure un bloc i del qual me n'he oblidat fa temps.

    Gràcies pel post. Per moments, m'he tornat a sentir jo també a Donosti i he sentit certa enveja del teu moment viscut.

    ResponElimina
  4. quina tarda més ben aprofitada.
    un petó!

    ResponElimina
  5. nineta...ets molt rica !!!
    felicitats!!

    ResponElimina
  6. Em fas pensar, mar, que jo que he estat una escriptora de cartes infatigable, i mai, mai no en tinc prou, potser no he fet altra cosa que escriure-me-les a mi mateixa, encara que semblés que les he escrit a d'altres persones.

    Potser així prenen un significat nou i acabat d'estrenar.

    Un post preciós de paraules i imatges. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  7. oh, Donostia! és tan màgica que ajuda molt més del que sembla. La foto de la posta de sol és.... ais, em quedo sense paraules.

    M'has fet pensar en lo de les cartes. M'alegra que t'ajudin a tirar endavant. A mi, darrerament no m'ajuden gaire. I n'escric eh, però no sé, hi ha alguna cosa que no acaba de marxar.

    ResponElimina
  8. Preciós, preciós i preciós!
    Felicitats per la escapada :-)

    ResponElimina
  9. Bellesa i tendresa en les imatges i en les paraules....abans escrivia cartes a mà ara les substitueixo per correus electrònics i ja no és el mateix...hi ha cartes curatives cartes melangioses, cartes sense respostes, cartes perdudes, cartes a l'infinit i cartes no llegides...i sovint cartes mai escrites...
    una forta abraçada!

    ResponElimina
  10. A Donosti miro d'anar-hi, al menys, un cop l'any. Uns dels indrets més bonics de gaudir.

    ResponElimina
  11. Al cap i a la fi, respirar profundament i amb calma sempre ens torna a terra, oi?

    ResponElimina
  12. M'ha aencantat el post. El mar ja saps que m'apassiona. Unes fotos precioses i un text suggerent, com sempre. I que maca que és la Idoia! Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  13. Mar... és un post deliciós i no ho dic pel paisatge reflectit en aquestes fotografies, sinó per les paraules, per aquest exercici de mirar-se endins, de trobar-se un mateix, de buscar-se en el silenci de la solitud i trobar en la tranquil·litat quelcom amb què identificar-nos...
    M'agraden les paraules, m'agrada el paisatge, m'agrada l'exercici, m'agrada caminar vora el mar i deixar anar els meus pensaments...

    Una abraçada molt i molt gran, guapíssima!
    Que passis un feliç dia de Sant Joan!

    ResponElimina
  14. No deixis mai d'escriure, t'acompanyarà sempre. Aquesta platja i entorn té un encant natural especial... El diàleg amb tu mateixa sempre va bé.

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  15. Text bonic i imatges boniques...el millor de tot és quan estàs prou tanquil i relaxat per gaudir al màxim de l'espectacle de la natura...Preciosa la posta de sol!

    ResponElimina
  16. Gràcies a totes les persones que heu passat per aquí i m'heu deixat unes paraules de regal... i a les que no també...

    la mar ja està en calma...
    les ones banyen platges de sorra suaus amb poc pendent...

    seguiré recollint tresors i petxines en platges llunyanes...

    petons d'estiu!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...