Fa dies que...

Fa dies que no escric...
Fa anys i panys que no llegeixo... (quan dic llegir, dic enganxar-me a un llibre i no deixar-lo quasi ni per dormir...)









Bé, és un dir...
Em passo el dia llegint... (entre vuit i deu hores), ara en català, ara en castellà, ara en anglès,...

Son lectures diferents...
També escric, no tant com llegeixo, però també escric una bona part del dia: ara una parrafada teòrica, ara un mail, ara una piulada,...


En resum, tot el dia abocada a la pantalla, llegint i escrivint, amb el món obert davant dels ulls, a l'abast,...





Entremig, m'aixeco i faig passejades per la casa, dono una volta, surto al balcó, respiro, m'estiro, controlo el programa de la TV que miren el parell d'adolescents que jeuen al sofà (quan hi són...), trec alguna cosa del congelador pel següent àpat, em faig una infusió o pico alguna cosa (fruita si la força de voluntat està inquebrantable, un tall minúscul de xocolata si m'atrapa la fluixera mental...), potser engego la rentadora, o recullo alguna andròmina de les que han quedat perpètuament col·locades a mode d'objecte decoratiu al menjador...
I torno a seure.
I segueixo.
Reviso si hi ha novetats, obro pantalles d'articles recomanats sobre temes que m'interessen, per llegir després (un després que sovint no arriba mai, i que tal i com han estat obertes les tanco quan s'acaba el dia).
I torno a escriure i llegir  i intento endreçar idees d'altres i integrar coneixements.
M'agrada, però és dur.

Em deleixo per tenir temps, temps per continuar llegint i per continuar escrivint; lectures lleugeres, novel·les que em traslladin a altres móns i espais; per viure altres vides, per gaudir i patir amb els personatges de ficció que altres han imaginat. I per escriure, per ordenar-me per dins, per escriure tot allò que em passa pel cap; des de banalitats absurdes i, fins a cert punt divertides (per a mi, és clar!) fins a allò més profund que quan es pensa per escriure s'ordena per si sol i es relativitza i perd dramatisme. I guanya en certeses que consoliden un jo, el meu. Hi ha moltes coses per polir encara, moltes reaccions absurdes, moltes millores a fer,... però haig de reconèixer que quan em retrobo amb mi mateixa, m'agrado... (perdoneu per ser tan creguda... o semblar-ho...). De fet, no ho sóc gaire, només una mica, per anar tirant... El necessari per anar fent i estimar-me el que sóc, el què faig i el què he construït al meu voltant amb la col·laboració de tots els qui m'heu acompanyat fins ara...




Estic molt, excessivament bolcada en un projecte professional i també personal que em té segrestada i que, ara per ara, no em deixa treure gaire el nas per enlloc. Tampoc per aquí, és clar.



És una decisió personal. Sabia que el final del procés seria així; i tot i així em sento privilegiada de ser on sóc, de ser qui sóc i de tenir al voltant (real i virtual) persones que m'heu regalat tantes coses per poder arribar a ser.




Un luxe i un plaer!
Sou tresors brillants!

Us deixo un regal... la maleta ideal!

Bones lectures i bones vacances!





totes les fotos les he trobades en una web molt recomanable pels amants dels llibres... i del llegir... aneu-hi!