Dóna't permís!
Dóna't permís per inventar preguntes
i somniar les respostes que vols viure!
Inventant i somniant (no només raonant i analitzant)
podrem anar més enllà
de la realitat que moltes vegades ens limita,
més enllà del que en principi sembla possible i factible,
i apropar-nos a allò que desitgem viure.
Sense cap mena de dubte...
aquest és el camí...
aquest és el meu camí...
i en aquest espai s'hi reflecteixen aquests bocins d'il·lusions...*
Fa dos anys que vaig crear aquest espai sense tenir massa clar el què i el com...
Mirant enrere me n'adono que ha estat un espai de creixement, de compartir, de paraules i de sentiments, un espai on abocar el que corre per dins i un espai on rebre des de fora mostres de companyia i d'amistat...
Un espai molt molt enriquidor i el que és més important... un espai ple de vida!
Una abraçada a tots els que hi sou i compartim aquest passet a passet del caminar de cada dia...
Gràcies a tots per ser-hi!
Us sento propers, amb un llaç d'unió estrany però alhora sòlid...
No sabria com dir-ho... ni explicar-ho... ni si algú entén el que vull dir... però... tant se val... avui em sento ben acompanyada per tots vosaltres lectors, lectors i escriptors, amics, coneguts, desconeguts, amics coneguts, amics desconeguts, ...
*Text inspirat en aquesta frase:
¡Permítete inventar preguntas
y soñar respuestas! Es esa capacidad
de inventar y soñar (y no sólo la de analizar)
la que nos hace plenamente humanos.
Elsa Punset (Inocencia Radical).
Enhorabona!!! per mí també a sigut un plaer poguer coneixe't en persona i veure el caliu que tens.
ResponEliminaMolts petonets preciosa
Moltes felicitats Mar per aquests 2 anys i un plaer haver-te conegut :)
ResponEliminaUn espai ben viu. Viu-lo, doncs amb nosaltres.
petons!
Gracias por la visita.
ResponElimina¡Tienes un blog de lo más colorista!
Volveré con tiempo.
Enhorabona pels dos anys de vida blocaire. Els teus bocins de lluna sempre són aire fresc. Sort i endavant!
ResponEliminaGràcies a tu per deixar-nos participar i compartir amb tu comentaris realment preciosos!!!!
ResponEliminaPer molts anys!!!
i a quí continuarem tots plegats!
una abraçada
l'enhorabona! gràcies a tu per compartir. I hi som, encara que, a vegades, no diguem gran cosa :)
ResponEliminaFelicitats.
ResponEliminaCrec que si, que t'entenc.
Petons.
Felicitats i mira que jop per demanar i somiar no quedo tu mateixa.
ResponEliminaMoltes felicitats per aquests espai bloc poètic, somiador i estètic....ple de vida i de celebració vital! Ens atrevirem a celebrar cada bri d'herba i cada raig de llum així com cada gota de pluja! Gràcies a tu...bocinets de lluna dibuixen en el cel blau-fosc un pleniluni especial! UNA ABRAÇADA
ResponEliminaAquí estic Mar! Gràcies.
ResponEliminaAquestes sensacions que notes en el teu bloc, tb ho noto, amb una diferpència, fa pocs mesos i tu dius que ja fa dos anys.
ResponEliminaEndavant
www.miradesalvent.blogspot.com
Muchas felicidades Mar por esos dos años de andadura bloguera, estoy contigo, un blog es un espacio tremendamente enriquecedor, un espacio llenísimo de vida: con lectores, escritores, amigos conocidos, amigos desconocidos... un blog es mucho más que un blog.
ResponEliminaUn besito bien gordo
Dos anys! Som de la mateixa quinta! Tens raó, és una bona experiència i quan comences no n'ets del tot conscient. Petons.
ResponEliminacrec q tots aki entenem akst sntiment pq tb el tenim i es extrany i maco al mateix temps. K segueixi endavant akst espai ple de vida!!!
ResponEliminaPer molts anys, bonica!
ResponEliminaJo també els acabo de fer i n'estic ben satisfeta d'haver-vos trobat!
Petons!
Enhorabona per aquests dos anys!!!
ResponEliminaTot un plaer haver-te pogut descobrir ara fa un any i escaig i també poder compartir la trobada a bcn.
Felicitats i que en siguin molts més!
;););)
fem camí
ResponEliminacamí invisible
som companys
amics
amants...
il•lusions
sentiments
estimacions
somnis...
estem junts
cada dia
ets amb mi i jo sóc amb tu
enhorabona!!
mil besades!!
salut estimada!
Felicitats per aquests dos anys. Tots hem crescut una miqueta llegint els teus posts tant macos i diferents. Un petó, MAR.
ResponEliminaQuè millor que poder somniar preguntes i respostes! Vagarejar, deixant una estona adormida sota l'ombra d'un ancià arbre a la vora del camí la raó, entre els núvols juganers de les il·lusions i els impossibles. Deixar-nos per la llum de la lluna bressolats per la remor de la mar...
ResponEliminaFelicitats per aquest raconet de bellesa poètica tant agradable de llegir i inspirador. Que en siguin molts mes ;-)
ResponEliminaMoltes felicitats, guapa! No cal que et digui que m'agrada entrar a casa teva i llegir els teus bocins de vida,els teus bocins de somnis... I m'agrada quedar-me embadalida mirant la lluna i pensant en coses que has escrit i sentir paraules teves com si fossin meves. I això saps què vol dir? Doncs que a casa teva m'hi estic a gust...
ResponEliminaEnhorabona per aquests dos anys i molta força perquè en siguin molts més!
Una abraçada ben gran i sentida!
Una bona fita, sigues tu també feliç...petons i enhorabona!
ResponEliminaMil gràcies a totes i tots!!!
ResponEliminaSou una bona companyia!
Petons!
M'ha agradat molt aquest blog, m'hi he passejat una estona...
ResponEliminaet vaig llegint! I que no s'acabin mai les ganes de somniar i inventar!
benvinguda Clara!
ResponEliminaAmb una mica de retard veig que has passat per aquí... celebro que t'agradi el que hi ha en aquest espai... estàs convidada a tornar sempre que vulguis!
Petons!