Em mires i somrius.
Mirada brillant,
llavis encesos.
La teva mirada traspua desig,
desig contingut que malda per sortir.
La teva mirada no m'enganya,
detecto les pistes del desig a la teva pell.
Desig controlat que lluita per poder ser.
Intensitat.
Lluita.
Derrota?
Victòria?
Em mires i somrius,
t'endevino apagada i erma.
No et reconec.
Una altra essència pren el teu cos i viu en tu,
renunciant a la pròpia naturalesa.
Viure o veure passar la vida.
Participar o ser-ne una espectadora.
Posició freda i distant sense embolicar-s'hi.
Victòria?
Derrota?
Vida al capdavall...
Imatges de google
Imatges de google
Les mirades no enganyen. Ens ensenyen el camí a seguir, per molt que les paraules no acompanyin...
ResponEliminavida a l'inrevés, però vida
ResponEliminaPassio, amor, dubtes,a vegades tot es reflexa amb una mirada incerta o potser sincera i certa.
ResponEliminaLa vida s'ha de viure, mar... Preciós!
ResponEliminaLes mirades i el sentir apropen als sentiments i el sentit fins i tot el sentit per a perdre-ho...
ResponEliminadues mirades? dues vides? un amor? un desig? Viure i veure, les dues coses potser?
ResponEliminamolt maco.
la vida es pot viure de moltes maneres, però renunciar a la propia naturalesa i lluitar en contra d'un desig, és una trista derrota que ens pot acabar apagant.
ResponEliminaUna mirada de desig damunt una pell que desitja, ja és una carícia intensa que val la pena viure!
Cesc,
ResponEliminaés cert, les mirades són sinceres, però cal poder escoltar la veritat per acceptar-les.
Jesús M. Tibau,
sempre és vida!
Però val la pena poder decidir, no?
Sí, Striper,
tot queda reflectit en una mirada. Però hem de ser capaços de reconèixer-ho i
mirar-nos al mirall i veure'ns a nosaltres mateixos.
Rita!
I tant!
Viure-la amb sinceritat i coherència amb els sentiments i les emocions.
Cesc,
en aquesta vida, cal viure sense pors... arriscar-se sempre és un joc, en el que es pot guanyar o perdre... però segur que el camí per arribar-hi haurà valgut molt la pena!
estrip,
la nostra mirada i la que ens reflecteix el mirall de la sinceritat. Dues mirades que desitgen i estimen... i volen i dolen... i viuen i veuen...
labruixoleta,
i tant!
No ens deixem apagar!
Volem viure intensament i sentir i gaudir i acariciar...
i tant que sí!
Vida, sempre vida...!
ResponEliminaVeure i viure, però sempre amb la mirada neta, amb aquella que ens diu qui sóm realment.
;)
-assumpta-
ResponEliminaviure sempre!
i tant!
amb la mirada neta, sincera i honesta amb nosaltres mateixes i el mirall que ens la retorna sense mentir...
petó!
bon diumenge!
cuida't!
M'agrada això de vida al capdavall, però amb victòria... millor. Però clar, que entenem per victòria? Un petó.
ResponEliminaMil gràcies per venir avui!
ResponEliminaAra ja sé qui ets i podré seguir el teu bloc.
De fet ja hi he xafardejat una bona estona...
jordicine...
ResponEliminaveig que has captat el que volia dir...
mai se sap si les victòries són les que ens fan avançar i les derrotes ens fan caure o a l'inrevés, oi?
vida, una o altra sempre són vida...
Annita,
benvinguda... aquí sempre trobaràs les portes obertes, torna quan vulguis!
Bona setmana a tots!
Aquesta mirada sincera es mostrarà callada, dolça, tendra, íntima, fogosa... I tu li respondràs amb un lleuger somrís, innocent, esperançador, brillant...
ResponEliminaGest que reflectirà que has triat viure la vida, que has triat ser-ne la protagonista. I et diràs victoriosa que tens l'essència màgica per convertir tots els teus somnis en realitat...
Que tinguis una molt bona setmana, Mar!
Una abraçada ben forta!
Jo ja m'he cansat de veure passar la vida. Ara trio, viure-la.
ResponEliminaGuspira,
ResponEliminadecididament trio viure la vida i ser-ne la protagonista, però amb companyes de viatge com tu, que amb les seves paraules omplen de sentit els meus escrits i obren les portes a la imaginació.
Bona setmana per tu també.
Un petó bonica.
Clara,
veig que anem en el mateix vaixell, benvinguda a bord... et convido a fer un viatge màgic i fantàstic per viure intensament i gaudir de les petites coses de la travessia...
Vida amb majúscules i des de dintre: res de seure al pati de butaques. Petons.
ResponEliminafada,
ResponEliminaaixí ho farem perquè val la pena, oi?
petons
Hola Mar,
ResponEliminaHi ha dues parts. Una m'agrada. L'altre m'encanta.
El significat és lliure. Jo li he donat el que jo he sentit.
Repeteixo. Preciós
Moltes gràcies
Gràcies Horabaixa,
ResponEliminacom sempre els teus comentaris són encoratjadors i sensibles.
M'agrada que l'interpretis lliurement, de fet, la llibertat en aquests moments de la meva vida és molt important. Un dels valors més importants...
Així que em satisfà molt que el significat de les meves paraules traspui aquesta llibertat que intento viure en el dia a dia.
Un petó
Mar, passa pel meu blog que hi veuràs una coseta... :)
ResponEliminaNo he pogut posar tot el text, em sap greu... És que no em deixava pels caràcters o no sé què. I he hagut de treure els punts suspensius. Però de totes maneres ha quedat superbé perquè les paraules són les encertades... Mil gràcies un altre cop...
Un petó ben gran!
I bon cap de setmana!
Ara me n'hi vaig corrents!
ResponEliminaquins nervis!!!
petó!
Moltes gràcias Mar!!!
ResponEliminaPensava que ja ningú es recordava de passar pel meu bloc!!
M'ha fet molta ilu trobar el teu escrit!
mIl gràcies altre cop!
Un petó
Per cert, és teu l'escrit? m'ha agradat molt!
nina de fil,
ResponEliminai tant que me'n recordo de passar i anar llegint!
el que passa és que últimament vaig molt enfeinada i no escric ni llegeixo ni comento tant com m'agradaria...
l'escrit sí que és meu... quan no ho són, ja en cito l'autor, m'agrada que t'hagi agradat...
un petonet bonica!
Crec q fa massa que no em miro al mirall... aquesta nit ho faré... a veure que m'hi trobo!
ResponEliminabimbonocilla,
ResponEliminacom ha anat el repàs al mirall?
t'hi has pogut entretenir?
ets tu?
espero que el teu mirall reflecteixi allò que vols veure...
una abraçada!
Encantada d'haver-te descobert, Mar. El teu blog m'agrada. Seguiré passant per aquí.
ResponEliminaMoooooolts petons!
Tens un relat teu al meu blog...que lo sepas.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVioleta,
ResponEliminatorna quan vulguis.
Petonet!
Veí,
ara mateix vinc a veure què és.
Una abraçada!