m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 24 de juliol del 2009

transparències...



M'agrada banyar-me nua...
Sense impediments...
sense cap peça que destorbi els moviments...
sentir com l'aigua abraça el meu cos,
l'acaricia lliurement
i es passeja pels racons més amagats i íntims....
...




És així també com m'agradaria que fossin les relacions entre les persones.
Sense artificis que les determinin.
Sense prejudicis.
Amb naturalitat.
Podent expressar com som, com pensem, com sentim,...
Lliurement.
Sense convencionalismes ni ordres socials prefixats i heretats.

M'agradaria poder parlar clar...
Poder fugir de costums i accions esperades per la resta dels ulls que em miren.
Poder expressar amb sinceritat les emocions que em trasbalsen i que m'equilibren, les que em fan trontollar i les que m'asserenen,...
Anar trencant els murs de cristall que he construït per protegir-me i cada vegada ser més transparent...

En vaig aprenent.
Vaig practicant.
M'està agradant!

Fotos de dona i mar

17 comentaris:

  1. Tu no et desanimis, i segueix endavant, Mar.

    Molts petons transparents.

    ResponElimina
  2. Jo també et dic que no et desanimis, perquè és fàcil fer-ho, i més segons amb qui et vas trobant pel camí, éssers amb ment tancada que per poc que diguin o que facin, t'afecta i potser és quan deixes de fer passos endavant. I ja sabem tots, que hi ha molt bones persones, però també n'hi ha de molt cruels.
    A mi m'encanta la teva manera de pensar, i de nadar!!!

    ResponElimina
  3. Violeta...
    no, no em desanimo...
    gens ni mica!
    estic contenta d'haver arribat fins on sóc i el fet de prendre consciència de tot plegat em fa ser més persistent que mai... no penso anar enrere!
    els petons transparents... una delícia!
    gràcies!

    instints...
    gràcies bonica, la gent amb la ment tancada i que es dediquen a mirar el que fan els altres sense mirar-se a ells mateixos primer... ben lluny!

    anirem nedant doncs en aquest mar de possibilitats que ens ofereix la vida i que tenim la gran sort de poder triar a cada moment l'horitzó desitjat...
    petonets d'estiu!

    ResponElimina
  4. Si és així com t'agrada banyar-te Mar, fes-ho. El mar és prou gran per a què tothom trii la manera com li agrada nedar.
    El teu és sempre, un mar net i transparent. Gaudeix-ne!!!

    Dolços petons!
    ;)

    ResponElimina
  5. M'agrada banyar-me nu...
    foragitant impediments...
    sense peces que destorbin pensaments...
    sentir-te com aigua abraçada al meu cos,
    acariciant-me el pensament
    i passejar-nos pels racons
    exposats i íntims...

    (espero que em disculparàs
    el que m'has suggerit...)

    petons poètics!

    ResponElimina
  6. Hola, me tomo la libertad de aconsejarte que cambies el color de la fuente de este escrito, no es muy claro para leer.

    Ánimos y fuerza!!

    Elizabeth Sandoval

    ResponElimina
  7. La llibertat comença per un mateix, Mar!
    A mi també m'agrada tot el que dius i aprendre és anar endavant.
    Bon estiu wapa!

    ResponElimina
  8. Felicitats per les fotografies, bellíssimes i per les paraules i el que expressen....en comparteixo el significat....encara que en voler ser transparent no del tot...només hem de ser transparents amb qui també ho és per a nosaltres...i au a nedar! No hi ha millor vestit que la nuesa!

    ResponElimina
  9. No es fàcil aconseguir aquesta transparència.

    No desfalleixis.

    Petons.

    ResponElimina
  10. Sin duda lo logras, o por lo menos eso es lo que transmites, tanto en palabras como en persona.

    Sabes, me quedo pendiente decirte que fue un placer conocerte.

    Besos desde mi alma.

    ResponElimina
  11. Mira que feia mesos que no et visitava...I mmmm aquesta remor de les ones, aquesta carícia de l'aigua, aquesta naturalitat m'ha entrat com un bàlsam pel xacra del cor. Tota l'evolució del post és magníficament suau...

    Jo també aspiro al que dius. Utopia o realitat?

    ResponElimina
  12. estic amb toro: aconseguir aquesta transparència no sembla una feina massa fàcil.

    ResponElimina
  13. A mi també m'agrada banyar-me nua... m'agrada la sensació de llibertat que em dóna i com tu bé dius, sense impediments... Tant de bo poguéssim banyar-nos pel riu de la vida nues, sense impediments socials ni prejudicis morals... Tant de bo totes les relacions, palpessin el desig de la llibertat...

    Que tinguis un bon estiu ple de banys refrescants i alliberadors...
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  14. Totalment d'acord amb tu... banyar-se nu és una de les sensacions més bones que hi ha.

    Pel que fa a les relacions, moltes vegades (no se per que) no ho son gaire, de transparents...

    Excel.lent foto i excel.lent model

    ResponElimina
  15. Gràcies –assumpta- em sento afalagada per les teves boniques paraules...

    Gatot_X... m’encanten els pensaments suggerits i els rebo com una abraçada càlida i sincera... que m’acaricien poèticament...

    Elizabeth Sandoval... benvinguda gràcies per la teva sinceritat... tindré en compte el teu suggeriment per a propers escrits... però és que m’agrada tant el color del mar que tenen aquestes paraules!

    Bon estiu Joana! Sempre endavant, és clar!

    GEMMA... quan ets transparent et fas visible perquè les paraules i els sentiments que desprenem no són els habituals, els que acostumem a dir-nos... sovint els amaguem sota realitats imaginades.

    Elvira FR, eh que són boniques les fotos? A tots ens costa ser transparents... no hi estem acostumats... i me n’he adonat que una de les maneres de fer que els altres ho siguin és sent-ho jo amb ells... llavors, tot i que no és fàcil, s’aconsegueix traspassar barreres i aconseguir compartir complicitats...

    Mas de mi que de ... lirio... gracias... preciosas palabras también las tuyas... para mi también fue un placer conocerte...

    Xitus... me n’alegro que quan em visitis et sentis tant bé! Les utopies es converteixen en realitat a força d’imaginar-les...

    Óscar ... no ho és per`s no per això deixarem d’intentar-ho... no?

    Guspira...
    la llibertat...
    aquesta preuada paraula que tots desitgem però que és tan difícil d’aconseguir... com més la sentim més en volem...
    relacions lliures? sense impediments socials ni prejudicis morals.... si tots ens ho proposéssim segur que ho aconseguiríem... si més no amb la gent que ens envolta...

    Cesc!
    Benretornat!
    Les relacions haurien de ser tant transparents com ens ho proposéssim nosaltres mateixos...
    Les fotos? Precioses! L’autor és un crac!

    Petonets a totes i tots!
    Bon estiu i banyeu-vos nus... una gran sensació...

    ResponElimina
  16. Hola Mar,

    La nuesa es llibertat, es naturalitat, es l'essència.

    En les relacions sovint anem tapats. De perjudicis, de pors. Per aixó moltes fracasen.

    Banyar-se nu es ser nornastres, amb les imperfeccions, mostrem el que tenim.

    Si l'aigua del mar és neta i transparent, és paradisiac.

    Una forta abraçada

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...