Aprenc a estimar-te tal com et dónes...
...a voltes salvatge, a voltes cadell,
esquerp, sensual, tranquil, apassionat...
i és en aquesta renúncia
que sé qui ets...
i és en aquesta acceptació
que em descobreixo en tu...
Em deixo posseir, captivar, inundar, emmotllar,...
per la teva naturalesa
i a cada corba que dibuixes
reconec el meu cos imperfecte
i aprenc a estimar-me.
Admiro i m'amaro de la teva força...
la teva persistència que a voltes em posseeix
i em fa traspassar els meus propis límits.
Em deixo prendre,
sense resistències,
acceptant la teva immensitat...
i em rendeixo davant la teva magnanimitat
amb humiltat...
Mar, m'agrada!
ResponEliminaSaps? Ja fa temps que tinc molt present que "d'estimar se n'aprent estimant"... i és un aplicar-se fantàstic.
Gràcies.
avui també parlo d'estimar... però tu ho fas molt més bé.
ResponEliminapetons, bonica!
Genial imatge del mar, mostrant part del seu poder...
ResponEliminaI d'estimar, en vas aprenent dia a dia...
De Mar a mar i de mar a Mar....boniques, tendres, sensuals paraules...estimant ( en gerundi)aprenent....potser hi ha molt d'aprenentatge en l'estimar...i molta estimació en l'aprendre...
ResponEliminaMar(e)Mar.
ResponEliminaHi ha alguna cosa millor que estimar i ser estimat???
Preciós!!!
Mmmmm, quines paraules tan ben trenades, Mar.
ResponEliminaPreciós.
m'agrada, m'agrada molt aquest escrit!!!
ResponEliminaI és que s'ha d'estimar així no? tal i com s'és i tal com es dóna...
i sí, així prens a estimar-te perquè també t'ensenya a fer-ho. Només per ser tal i com és.
GEMMA...
ResponEliminasi, quanta raó tens a estimar s'aprèn estimant...
petons i gràcies a tu!
Gatot...
l'estimar, quan surt de dins com a tu, no coneix paraules ni millors ni més belles... tan sols coneix la força que té i la manifestació personal i diferent de cadascú... llegint les teves paraules m'impregno de la teva manera d'estimar i m'agrada molt també!
petons d'estimar des de dins...
Luthien...
és que el mar... és un pou de vida i d’inspiració...
sempre passet a passet aprenem a ser i deixar ser... a estimar l’essència del que som cada un de nosaltres...
petons maca!
Elvira FR...
Estimar i aprendre... eixos centrals en la meva vida...
el mar i la Mar... s’estimen i s’aprenen mútuament... pas a pas... poquet a poquet...
petons plens d'aprenentatges per fer...
-assumpta-...
No n’hi ha cap assumpta!
Gràcies i petonets preciosos!
Violeta...
Gràcies... les paraules flueixen per expressar els sentiments que tenim a dins...
petons d’agraïment...
instints...
no hi ha una sola manera d’estimar... aquesta és la que he anat aprenent i és la més propera a la meva manera de ser i de sentir...
i, sí, m’ha anat prou bé... però no hi ha fórmules en l’amor...
petonets!
A totes i tots us vull donar les gràcies més sinceres pels vostres comentaris que em fan sentir immensament afortunada... per tenir-vos com a lectors-amics i per dir-me el què en penseu d’aquesta manera tan natural i sincera.
Gràcies i molts petons agraïts!
PRECIOSO POEMA.
ResponEliminaPETONETS DE MAR A MAR CON MUCHO CARIÑO.
MAR
Hola Mar. Jo, voy a tener que aprender catalán, porque el diccionario no da los matices, me temo...
ResponEliminaUn saludo.
Gracias MAR...
ResponEliminade mar a MAR muchos besos también...
leo...
ya veo que tendré que empezar a sentir bilingüe...
jejeje...
besos!
Ahí va una versión para vosotras!
Amando...
Aprendo a amarte tal como te das...
... a veces salvaje, a veces dócil,
arisco, sensual, tranquilo, apasionado,...
y es en esta renuncia
que sé quién eres...
y es en esta aceptación
que me descubro en ti...
me dejo poseer, cautivar, inundar, dar forma...
por tu naturaleza
y en cada curva que dibujas
reconozco mi cuerpo imperfecto...
y aprendo a amarme...
admiro y me impregno de tu fuerza...
tu persistencia que a veces me posee
y me hace ir más allá de mis propios límites.
Me dejo tomar, sin resistencias,
aceptando tu inmensidad...
y me rindo...
humildemente...
ante tu magnanimidad...
petonets!