m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 20 de juliol del 2009

estimant...


Aprenc a estimar-te tal com et dónes...

...a voltes salvatge, a voltes cadell,

esquerp, sensual, tranquil, apassionat...

i és en aquesta renúncia
que sé qui ets...


i és en aquesta acceptació
que em descobreixo en tu...

Em deixo posseir, captivar, inundar, emmotllar,...

per la teva naturalesa

i a cada corba que dibuixes
reconec el meu cos imperfecte

i aprenc a estimar-me.


Admiro i m'amaro de la teva força...

la teva persistència
que a voltes em posseeix
i em fa traspassar els meus propis límits.


Em deixo prendre,
sense resistències,

acceptant la teva immensitat...

i em rendeixo davant la teva magnanimitat
amb humiltat...

11 comentaris:

  1. Mar, m'agrada!

    Saps? Ja fa temps que tinc molt present que "d'estimar se n'aprent estimant"... i és un aplicar-se fantàstic.

    Gràcies.

    ResponElimina
  2. avui també parlo d'estimar... però tu ho fas molt més bé.

    petons, bonica!

    ResponElimina
  3. Genial imatge del mar, mostrant part del seu poder...
    I d'estimar, en vas aprenent dia a dia...

    ResponElimina
  4. De Mar a mar i de mar a Mar....boniques, tendres, sensuals paraules...estimant ( en gerundi)aprenent....potser hi ha molt d'aprenentatge en l'estimar...i molta estimació en l'aprendre...

    ResponElimina
  5. Mar(e)Mar.

    Hi ha alguna cosa millor que estimar i ser estimat???

    Preciós!!!

    ResponElimina
  6. Mmmmm, quines paraules tan ben trenades, Mar.

    Preciós.

    ResponElimina
  7. m'agrada, m'agrada molt aquest escrit!!!
    I és que s'ha d'estimar així no? tal i com s'és i tal com es dóna...
    i sí, així prens a estimar-te perquè també t'ensenya a fer-ho. Només per ser tal i com és.

    ResponElimina
  8. GEMMA...
    si, quanta raó tens a estimar s'aprèn estimant...
    petons i gràcies a tu!

    Gatot...
    l'estimar, quan surt de dins com a tu, no coneix paraules ni millors ni més belles... tan sols coneix la força que té i la manifestació personal i diferent de cadascú... llegint les teves paraules m'impregno de la teva manera d'estimar i m'agrada molt també!
    petons d'estimar des de dins...

    Luthien...
    és que el mar... és un pou de vida i d’inspiració...
    sempre passet a passet aprenem a ser i deixar ser... a estimar l’essència del que som cada un de nosaltres...
    petons maca!

    Elvira FR...
    Estimar i aprendre... eixos centrals en la meva vida...
    el mar i la Mar... s’estimen i s’aprenen mútuament... pas a pas... poquet a poquet...
    petons plens d'aprenentatges per fer...

    -assumpta-...
    No n’hi ha cap assumpta!
    Gràcies i petonets preciosos!

    Violeta...
    Gràcies... les paraules flueixen per expressar els sentiments que tenim a dins...
    petons d’agraïment...

    instints...
    no hi ha una sola manera d’estimar... aquesta és la que he anat aprenent i és la més propera a la meva manera de ser i de sentir...
    i, sí, m’ha anat prou bé... però no hi ha fórmules en l’amor...
    petonets!

    A totes i tots us vull donar les gràcies més sinceres pels vostres comentaris que em fan sentir immensament afortunada... per tenir-vos com a lectors-amics i per dir-me el què en penseu d’aquesta manera tan natural i sincera.
    Gràcies i molts petons agraïts!

    ResponElimina
  9. PRECIOSO POEMA.
    PETONETS DE MAR A MAR CON MUCHO CARIÑO.
    MAR

    ResponElimina
  10. Hola Mar. Jo, voy a tener que aprender catalán, porque el diccionario no da los matices, me temo...
    Un saludo.

    ResponElimina
  11. Gracias MAR...
    de mar a MAR muchos besos también...

    leo...
    ya veo que tendré que empezar a sentir bilingüe...
    jejeje...
    besos!

    Ahí va una versión para vosotras!

    Amando...

    Aprendo a amarte tal como te das...

    ... a veces salvaje, a veces dócil,
    arisco, sensual, tranquilo, apasionado,...

    y es en esta renuncia
    que sé quién eres...

    y es en esta aceptación
    que me descubro en ti...

    me dejo poseer, cautivar, inundar, dar forma...
    por tu naturaleza
    y en cada curva que dibujas
    reconozco mi cuerpo imperfecto...
    y aprendo a amarme...

    admiro y me impregno de tu fuerza...
    tu persistencia que a veces me posee
    y me hace ir más allá de mis propios límites.

    Me dejo tomar, sin resistencias,
    aceptando tu inmensidad...
    y me rindo...
    humildemente...
    ante tu magnanimidad...

    petonets!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...