m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 3 de maig de 2009

Rilke...

Aprenc a veure. No sé en què consisteix, tot penetra en mi més a fons i no s'atura al lloc on solia tenir terme. Tinc un interior que no coneixia. Ara tot hi fa cap. No sé què s'hi esdevé.

RILKE, els Quaderns de Malte

19 comentaris:

  1. Boníssim escriptor...fa ja massa anys em vaig llegir el ángel terrible o quelcom semblant, eren poemes, el llibre era del meu pare i jo adolescent....i Cartas a un joven poeta

    ResponElimina
  2. Per sort sempre ens anem descobrint forma part de la vida.Afortunadament!!!

    ResponElimina
  3. Preciós fragment d'un llibre meravellós del qual es poden extreure molts altres fragments.

    Un petó, Mar.

    ResponElimina
  4. Quina experiència més enriquidora descobrir coses noves, redescobrir-se a un mateix!

    ResponElimina
  5. Precioso.
    te dejo mis besos y la agradable sensación de haber aprendido algo mas.

    ResponElimina
  6. no saber és incertesa, incertesa és el desconegut.

    ResponElimina
  7. Elvira FR,
    jo també el trobo excepcional,... les cartes són una joia que des que em van caure a les mans rellegeixo sovint i sempre hi descobreixo coses noves que m'enriqueixen perquè són totalment vigents.

    Striper, quanta raó tens!

    Violeta, veig que coincidim... és un llibre preciós.
    Petons.

    Company de Venus, aquesta és l'aventura de la vida... redescobrir-se dia a dia i veure que sempre queden coses per sorprendre'ns a nosaltres mateixos.

    mas de mi que de... lirio, recojo tus besos y me los guardo en una cajita mágica de colores brillantes para cuando vacilen mis pies y dude mi corazón, pueda recuperarlos y sentir esa fuerza que transmites.
    Besos para ti.

    Cesc, de vegades em cal trepitjar incerteses per poder sentir-me segura al següent pas i avançar sense por, amb el pas ferm cap al desconegut que segur que amaga tresors inimaginables...

    Petons a totes i a tots!

    ResponElimina
  8. Quin misteri!!! Petonarro, MAR.

    ResponElimina
  9. Aprendre a mirar-se un mateix, el seu interior i descobrir és molt enriquidor, tant com aprendre dels altres.
    Jo amb tu sempre aprenc! El Rilke, me l'apunto!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. jejeje... misteris per desvetllar jordicine. Petons!!!

    Plenament recomanable, Guspira. Rilke és un autor excepcional que val la pena, t'agradarà segur!
    (per començar et recomano les cartes a un jove poeta...ja em diràs què et sembla)
    Una abraçada bonica!

    ResponElimina
  11. Cada dia que passa ens descubrim a nosaltres una mica més.. i es que la vida es el que fá ensenyar-nos a saber qui som, però poc a poc..

    Petonets guapíssima!!!

    ResponElimina
  12. no deixem d'encisar-nos amb aquests descobriments... gràcies!!!

    ResponElimina
  13. Aprendre a veure és un dels grans reptes que tenim en aquesta vida. M'apunto la recomanació.

    ResponElimina
  14. Vols dir que en algun moment arribem a conèixer prou el nostre interior?

    D'altra banda l'elecció de Rilke fantàstica, a vegades em fa la impressió que ningú el recorda.

    Petons

    ResponElimina
  15. És tan difícil conèixer-nos a nosaltres mateixos... Petons, maca.

    ResponElimina
  16. L'Aprenenta, eh que sí?

    lisebe... completament d’acord

    monxu, gràcies a tu... torna quan vulguis!

    Bruixadesol ... de vegades ens costa tant...

    belita, jo penso que mai ens arribem a conèixer del tot perquè amb cada nova persona que coneixem, nova experiència, vivència,...en cada situació de la vida... anem canviant i avançant com a persones...
    Rilke és... un tresor que em va descobrir fa un temps i que continua encisant-me en cada mot...

    fada... i tant! però alhora és tan engrescador!

    moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris... perdoneu la tardança de les respostes, darrerament estic una mica col·lapsada...
    mil petons!

    ResponElimina
  17. Hola Mar,

    Ho vaig llegir fa dies però no vaig comentar. Em va sorprendre que no penjaves durant molt de temps.

    Soposo que estàs en un altre etapa, dintre de totes les que ens guarde la vida. Jo estic aprenent moltes coses també. Es molt gratificant, però alhora trencador d'esquemes. N'estic segura de que conèixers una mica més, a la llarga ajuda a viure millor.

    Que tinguis molt bona nit.

    ResponElimina
  18. horabaixa...
    per poder conèixer-se millor cal trencar alguns esquemes preconcebuts de com som i com ens veuen els altres...
    o potser trencant esquemes aconseguim ser més nosaltres mateixes?
    tant se val què va abans o després... el cert és que calen totes dues coses per poder créixer i avançar i millorar...
    petons de bona nit...

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...