m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dissabte, 4 de juliol del 2009


en aquests moments et desitjo intensament...
estic sola

desitjant poder-te acaronar...
desitjant-te intensament....

desitjant l'indesitjable...
maldant per no enredar-me en el record de besos eterns...
o potser deixant-me enredar i provocant nous besos inacabables que parteixen dels llavis i acaben en racons càlids i humits...

si tanco els ulls
puc sentir el teu desig a cau d'orella,
puc sentir el teu desig lliscant coll avall.
puc sentir el teu desig a la meva pell
i puc sentir la teva mirada subratllant el fràgil equilibri del meu cos,
en la calidesa de la nit d'estiu,
en espera del teu sexe...

i puc sentir el dolç despertar dels meus sentits
en el frec a frec
de la pell en moviment...

i imagino el tacte dels teus dits
recorrent els moviments suaus dels malucs...
i sento els teus llavis que reclamen atenció per allà on passen
i com una flor que s'obre,
m'obro...
i resto a l'espera de poder atrapar el teu desig entre els pètals rogencs intensos ...
i la humitat m'envaeix en un dolç fil de sensacions...

i espero,
sinuosament,
l’avenç de les teves mans

des dels meus llavis...
aturant-se en els botonets d’excitació que ressalten sota la samarreta i s’encaminen a cercar tremolors ja viscudes
dolces sensacions que es descabdellen amb un petit tast,
un lleu frec que obre paradisos màgics

i resto a l’espera de poder endinsar-me en tu
i que t’endinsis en mi...

i poder seguir les onades, el seu ritme,
la seva cadència...
que de cop es posseeixen d’una força...
que ens porta a vorejar abismes i rodolar per pendents impossibles....
sentir la tempesta de sensacions desfermades,
esgarips de plaer que s’escapen de boques segellades...
de cossos prohibits
que es cerquen, es busquen, es troben....
i que s’arrisquen a viure la prohibició i a desafiar lleis absurdes

sentir el teu plaer a dins meu...
fer-te sentir la invasió del meu plaer i sentir-nos profundament vius
profundament afortunats del regal de tenir-nos i donar-nos...

del regal de ser i estar aquí i ara

(t’estimo)
(encara que no es pugui dir, ni sentir, ni imaginar...)

24 comentaris:

  1. Ostres nena si que estem oblidades!!
    Ara llegint el teu escrit rememoro el meu em A Flor de Piel i sembla que diem el mateix... a veure si ens posem a tono.
    Petonets cariño i bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. jejejeje...
    oblidades?
    nooooooo....
    què va...
    això va ser escrit en una nit d'estiu de xafogor profunda i d'enyorança de records viscuts...
    però mai fruit de l'oblit...
    seguim ben vives i plenes de desig i d'il·lusions i de màgia...

    petonets estiuencs!

    ResponElimina
  3. Això no s'oblida mai!
    I els records es fan presents només olorant-los...ni que sigui de lluny!
    Bon estiu Mar i bentornada!

    ResponElimina
  4. Plens de sensualitat i tendresa aquests mots teus....el do de l'escriptura fa que puguem retenir i reviure els records, el tacte d'una pell...a voluntat...

    ResponElimina
  5. Ni conocía, ni esperaba encontrar aquí esta faceta tan sensual de tus letras y me siento sorprendida y fascinada.
    Aun perdiendo el significado de algunas palabras ya que no seria digno traducirlo, llegas y acaricias...

    Besos Mar, siempre desde mi alma aunque hoy partan de mi escondite.

    ResponElimina
  6. Quin luxe d'escrit, Mar. Sensual, descriptiu, ben trenat, poètic i passional alhora.

    Molt ben explicat, aquest record d'estiu.

    Petons.

    ResponElimina
  7. Preciós! Aquesta persona, si va dedicat a algú, té moltíssima sort. Petonarro.

    ResponElimina
  8. Joana...
    moltes gràcies maca!
    les olors ... els sabors i gustos... les imatges... els tons i les vibracions ... queden marcats a la pell,impregnant i revestint els records de colors màgics... són inesborrables!
    bon estiu també per tu!

    Elvira FR...
    és fantàstic deixar córrer els records i amarar-los de les sensacions viscudes o imaginades...

    oiril...lirio
    palabras y caricias desde escondites secretos que cuando salen a la luz... sorprenden pero que se cuecen en el fondo del alma...
    besos suaves

    Violeta...
    gràcies per les teves paraules afalagadores... tal com està escrit és com va sortir de dins... la imaginació i el desig teixint el ritme poètic que aflora per tots els porus...

    Company...
    talment viscut...
    talment imaginat...
    amb intensitat i passió...
    talment com un somni fet realitat... o potser tan sols somniat?

    estrip...
    gràcies gràcies gràcies...
    ets un bon admirador de les meves paraules...

    jordicine...
    paraules i mots dedicats a l'essència del desig...
    als amants universals...
    ;)

    ptnets per a totes i amb un punt de desig per a tots!

    ResponElimina
  9. si tanco els ulls
    puc sentir el teu desig a cau d'orella,
    puc sentir el teu desig lliscant coll avall.
    puc sentir el teu desig a la meva pell


    Així li parlo jo al home que jo vull fer-li el peto a la platja... saps que pasa ? que no puc fer tot ho que voldriem fer... jo sé perquè t'ho dic... una mica trist.

    ResponElimina
  10. Preciosos bocins de lluna... seguiré llegint i sentint-los.

    ResponElimina
  11. Menys mal que no es podía dir....

    Molt bo.

    ResponElimina
  12. Simplemente Michelle...
    t'entenc...
    és veritat que no podem fer tot allò que volem si això depèn d'altres persones...
    però ningú ens prohibeix estimar qui volguem ni com volguem... el problema rau en esperar una resposta concreta... el secret està en no dependre de les respostes dels altres, només en gaudir i regalar l'amor que portem dins... tard o d'hora... quan deixem d'esperar i d'exigir ... l'amor flueix i aflora en totes direccions...

    GEMMA...
    benvinguda, espero que et sentis a gust en aquest espai i que el gaudeixis i el sentis en la mesura que vulguis...

    TORO SALVAJE...
    en aquest espai (gairebé)anònim... (gairebé)tot està permès... mentre no fem mal als altres (que, evidentment, no és el cas...)
    i aquestes paraules, tot i no poder ser dites, són plenament sentides i viscudes... i aquí (en aquest món que neda entre la realitat i la imaginació) aquests mots prenen plenament tot el seu sentit...
    gràcies per la teva valoració i benvingut!

    Bon cap de setmana a totes i tots!

    ResponElimina
  13. Hola Mar,

    Vermell el text, vermelles les lletres, com imaginem el color de la passió.

    Sensual, evocador, intens, nomès ho pot saber qui ho ha viscut o ho està vivint.

    El desig, com l'estimació, no enten d'amagatalls ni de prohibicions. Tot és possible. Nomès cal sentir-ho.

    Que els teus desitjos es facin realitat depen de tu.

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  14. L'amor és això...
    és passió, és entesa, és complicitat, és comprensió, és intuició, és sexe, és tendresa, és no saber-ne res de prohibicions, és deixar que les coses passin, és deixar al altres que parlin mentre a vosaltres us envolta la felicitat, és màgia, són els vostres somnis i ningú els pot espatllar. És el vostre secret compartit i alhora ben guardat.

    Preciós el poema, Mar!
    Felicitat(s) !
    ;)

    ResponElimina
  15. Deu meu...

    Boníssim.

    Potser per llegir-lo a l'hivern.

    Petons.

    ResponElimina
  16. T'he comentat dos cops.
    Bé, ara tres.

    No et queixaràs.

    La meva memòria fa aigües.

    Més petons.

    ResponElimina
  17. M'agrada el poema i li escauen les lletres vermelles amb què l'has escrit. Petons, maca.

    ResponElimina
  18. horabaixa...
    com tu dius...
    tot és possible ...
    i estic convençuda també que els desitjos es fan realitat en funció de la força i la intensitat de què els impregnem per viure'ls i gaudir-ne....
    i quan estan envoltats de tanta estimació llavors prenen vida per si mateixos...
    un petó bonica!

    -assumpta-
    gràcies!
    Les teves paraules són precioses també i es veu que has copsat l’essència de l’escrit i n’has seguit el fil...
    aix la màgia... és tan màgica!
    Petons i molts ànims!

    TORO SALVAJE...
    m’encanta que entris, llegeixis i expressis allò que et provoquen les paraules escrites en aquest racó...
    no em queixo!
    ben al contrari...
    me n’alegro que perdis la memòria en entrar i siguis tu!
    petons!

    fada...
    me n’alegro que t’agradi...
    el vermell... passió i intensitat de foc que dóna força a les paraules i emfasitza el sentiment i emocions sentides i viscudes...
    petonets d’estiu!

    ResponElimina
  19. Me duele perderme alguna palabra...

    Pero empiezo a percibir el significado de unos puntos suspensivos...

    Quien sabe acariciar el alma ha logrado parar el tiempo. Y quien logra vencer el tiempo se convierte en el amo del instante y del momento.

    ResponElimina
  20. Odiseo...
    antes que nada bienvenido...
    te agradezco tu esfuerzo en leerme...
    no te duela perder alguna palabra seguro que no es importante...
    pero, sobretodo, no dejes de leer ningún punto... ésos sí que son importantes para poder captar la esencia del momento...

    acariciar el alma...
    bellas palabras que guían el camino...
    pequeños puntos de luz que sugieren posibles itinerarios...

    ResponElimina
  21. Encantador post, y encantador blog en general.

    Saludos!

    ResponElimina
  22. La sonrisa de Hiperión ...
    gracias por tus elogios y bienvenido...

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...